Aquests són els quatre 'frugals', els països que han limitat el programa de recuperació de la UE

BarcelonaEls anomenats països frugals –Països Baixos, Àustria, Dinamarca i Suècia– han sigut els grans protagonistes de la cimera europea en què s'ha acordat el programa de recuperació contra la pandèmia del covid-19, per la seva oposició a ampliacions del pressupost comunitari i als subsidis als estats del sud.

Aquests països, tots de llengua germànica, tenen en comú la defensa del control de la despesa i la reducció del deute. Com que estan entre els més rics de la Unió, a més, la seva oposició s'ha basat en demanar controls sobre els fons que cedeixin als països més afectats perquè es destinin als objectius acordats per tots els governs.

Àustria

PIB: 399.000 M€ / Població: 8,9 milions

L'única república dels quatre frugals, Àustria, té un govern de coalició liderat pel clar guanyador de les últimes eleccions del setembre passat, el canceller Sebastian Kurz –de només 34 anys–. El govern el formen el Partit Popular de Kurz amb els Verds, en una aliança peculiar tenint en compte que Kurz és conegut per les seves posicions clarament conservadores, sobretot en temes com la immigració i la política econòmica. En el seu moment, això li va permetre retenir part del vot de dretes que veia amb molt bons ulls el populista i antiimmigració Partit de la Llibertat, amb el qual ja havia format govern el 2017.

Com tots els seus predecessors de dretes i esquerres, Kurz és un defensor de l'anomenada motxilla austríaca, un sistema de cotitzacions que serveix tant d'assegurança d'atur com de pla de pensions. El sistema, que a Espanya ha rebut elogis de patronals com Foment del Treball, consisteix en un fons personal per a cada treballador, que hi va acumulant les cotitzacions socials que paguen tant ell com la seva empresa. El treballador disposa de tot el que ha anat acumulant quan es jubila, però també gasta part de la bossa si és acomiadat, cosa que rebaixa el cost d'acomiadament a l'empresa, que no ha d'indemnitzar. Aquest sistema està gestionat per empreses privades autoritzades per l'estat, que donen un rendiment als diners que s'hi dipositen.

En matèria econòmica, cal recordar que Àustria és el bressol de l'anomenada Escola Austríaca, un corrent de pensament econòmic que té com a màxim exponent Friedrich Hayek, guanyador del premi Nobel el 1974. De manera resumida, l'Escola Austríaca atreu sobretot economistes llibertaris i extremadament contraris a la intervenció de l'estat en l'economia, que consideren una rèmora i un impediment per al funcionament eficient dels mercats.

Països Baixos

PIB: 811.000 M€ / Població: 17,7 milions

El dolent de la pel·lícula aquest dies. Mark Rutte, el seu primer ministre, ha fet bons tots els estereotips que belgues i alemanys, els seu veïns, atribueixen als holandesos: garrepes, secs, austers, inflexibles i sense empatia.

Tot i que sovint se'ls posa al mateix sac que als escandinaus, els Països Baixos provenen d'una tradició econòmica diferent. Els mercaders i els banquers holandesos van ser pioners en el comerç i les finances internacionals, el país va tenir un vast imperi (Indonèsia i Surinam són les colònies que més temps va controlar) i, a més, les guerres contra la Corona d'Espanya als segles XVI i XVII van crear un pòsit de ressentiment cap al sud catòlic bastant únic a Europa. Els Països Baixos són, doncs, un país de marcada tradició liberal i fortament exportador.

Holanda, per exemple, no té un sistema públic de salut, sinó que funciona amb mútues privades regulades pel govern i de contractació obligatòria per part de les empreses per als seus empleats. Així mateix, el sistema de pensions estatal limita la pensió a un màxim de menys de 600 euros mensuals a un jubilat que visqui en parella –el salari mínim és de 1.680 euros–, per la qual cosa els plans privats estan a l'ordre del dia.

Dinamarca

PIB: 222.000 M€ / Població: 5,8 milions

Dinamarca, igual que Suècia, no té euro i manté la corona danesa, per la qual cosa ha tingut un paper més secundari que Àustria i els Països Baixos en les reclamacions. És el més petit dels tres frugals i, de fet, també és l'únic amb una població i un PIB inferiors als de Catalunya, tot i que en renda per càpita i en nivells de benestar se situa molt per sobre.

Dinamarca no és com Holanda o Àustria. Té un estat fort, impostos elevats i programes socials per assegurar la redistribució de la riquesa a través d'un bon sistema educatiu, formació laboral per incrementar la productivitat d'empreses i treballadors i molta inversió en recerca.

Suècia

PIB: 474.000 M€ / Població: 10,3 milions

Suècia està obligada pels tractats europeus a adoptar l'euro –Dinamarca té una clàusula d'exempció–, però des que la població ho va rebutjar en referèndum el 2003 simplement va optar per mantenir la corona sueca. Paradigma històric de l'estat del benestar, té un primer ministre socialdemòcrata, Stefan Löfven, tot i que governa en coalició amb el Partit Moderat, del PP europeu, reconegut defensor de privatitzacions i rebaixes d'impostos.

Suècia supera els deu milions d'habitants, la majoria dels quals viuen a les ciutats del sud, ja que el nord és extens i gèlid. Coincideix amb els seus veïns danesos en la concepció socialdemòcrata de l'economia: un sistema de l'estat del benestar fort, sanitat i educació públiques potents i impostos molt alts, però amb una forta col·laboració público-privada que en les últimes dècades ha anat a més.