Front comú contra la guerra judicial d’Agbar a la municipalització de l’aigua

BarcelonaMés de 40 alcaldes, alcaldesses i representants del món local a Catalunya han presentat aquest dilluns un manifest per denunciar la judicialització contra les remunicipalitzacions dels serveis d'aigües per part de gestors privats com Agbar. En un acte a l’històric dipòsit de Can Boada, a Terrassa, els electes han fet un clam conjunt contra l'estratègia de lawfare (una forma de guerra als jutjats) que segueixen les concessionàries privades per revertir els processos que han aconseguit retornar aquest "bé escàs" a mans públiques.

“Els prop de 40 municipis catalans i ens locals que els darrers anys havien iniciat processos de recuperació de la gestió directa de l'aigua […] han vist com la seva voluntat política de disposar d’una gestió pública ha hagut de desfilar pels jutjats durant uns quants anys”, reclama el text. Els municipis apunten directament a la companyia que s’ha vist involucrada en la majoria d’aquests casos: Agbar. “Està promovent tota mena de litigis: de contenciosos administratius a querelles penals, passant per la impugnació de consultes ciutadanes o denunciant personal municipal”, critiquen els alcaldes signants.

En l’acte hi han participat representants de ciutats grans de l’àrea metropolitana de Barcelona (AMB) com Barcelona, Sant Cugat del Vallès o Terrassa, però també de poblacions de menys de 1.000 habitants que també han acabat enfrontant-se als tribunals amb els gestors privats de l’aigua com Vila-rodona o Sant Vicenç de Torelló. "Aquesta actitud té un efecte intimidatori als municipis petits", ha lamentat Imma Ferret, alcaldessa de Santa Margarida i els Monjos, a l'Alt Penedès. Aquests pobles més petits han denunciat que tenen poc personal i recursos limitats per enfrontar-se a la "despesa inassumible" que suposen aquests contenciosos i litigis per la gestió de l'aigua.

La tinenta d'alcaldia de l'Ajuntament de Terrassa, Lluïsa Melgares, ha explicat la particular batalla judicial que ha viscut la ciutat vallesana contra Mina de Terrassa, l'empresa propietat d'Agbar que havia tingut la concessió. Aquesta societat va presentar recursos contra la creació de l'empresa pública Taigua, que va recuperar la gestió de l'aigua el 2018 vuit dècades després. Ara el consistori ja acumula una dotzena de litigis. "El que volem és que l'aigua sigui pública perquè se'n pugui racionalitzar l'ús i els preus", ha reclamat Melgares. A finals de març el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va donar la raó a l'Ajuntament i va donar per extingida la concessió a Mina de Terrassa.

"Conflicte entre drets i privilegis"

La batalla judicial contra Agbar també ha tocat molt de prop l'Àrea Metropolitana de Barcelona. La tinenta d'alcaldia Janet Sanz ha reivindicat que la "normalitat" de Terrassa arribi a més ciutadans i ciutadanes de Catalunya. "Si analitzem la història de l'aigua veiem que és un conflicte entre els drets i els privilegis. La legislació i el marc normatiu s'han posat del costat dels privilegis de les grans companyies i han beneficiat la mercantilització d'un dret humà i essencial", ha apuntat la responsable d'ecologia, urbanisme i mobilitat a la capital catalana. Sanz ha criticat que Agbar "ha treballat intensament" perquè Barcelona no pugui gestionar l'aigua que arriba a les llars dels seus veïns i ha acusat l'empresa que presideix Àngel Simón d'utilitzar els tribunals per preservar els seus beneficis. Després d'un llarg litigi, finalment el 2019 el Tribunal Suprem va avalar la concessió de l'aigua de l'AMB a Agbar.

Aquest "front comú" del món local insisteix que les empreses privades cometen un "abús de dret" a base d'entorpir un procés "democràtic". "És un desgast que treu hores de feina als funcionaris i obliga a alentir els calendaris", ha assegurat Eloi Badia, president de l'Associació de Municipis i Entitats per l'Aigua Pública (AMAP) i regidor de Barcelona. Els parlaments contra l'allau de judicis s'han acabat amb el crit d'un dels càrrecs electes assistents a l'acte: "No passaran".