Freixenet decideix el seu futur
La junta ordinària d’accionistes d’avui hauria de tancar la crisi oberta pel domini de la companyia
BarcelonaEl desenllaç del serial de Freixenet és cada vegada més a prop. La junta ordinària d’accionistes d’avui té sobre la taula un últim capítol: resoldre la crisi accionarial del grup més important del cava català. Les tensions familiars a Freixenet han fet un altre gir aquesta última setmana, amb l’entrada en joc d’una nova possibilitat.
El patriarca i president d’honor del grup del cava, Josep Ferrer Sala, va fer un pas endavant. Dilluns de la setmana passada es va saber que va presentar una oferta en ferm per comprar el 51% de Freixenet a la resta de branques familiars que volguessin desprendre’s de les seves accions. Una oferta que obre una altra porta i embolica les opcions per al control del grup.
Les opcions es concreten
Ara mateix, doncs, el grup té tres possibles sortides sobre la taula: quedar-se com està, optar per l’oferta del grup alemany Henkell -filial de Dr. Oetker- o cedir més accions al fill del fundador, és a dir, a la branca familiar que ja és l’accionista majoritària de les caves, amb el 42% de les accions.
Aquest particular culebró arrenca a principis d’aquest any, quan una de les tres famílies -els Hevia Ferrer- anuncia que vol desfer-se d’una part de les accions. Això desperta l’interès de Henkell, que entra a la partida amb una oferta seriosa: en un principi volia controlar la majoria de les accions, però aquesta pretensió es rebaixa i es consolida amb una oferta d’entrada accionarial d’entre un 20% i un 25% a l’empresa líder del cava a Catalunya. Això permetria als Hevia Ferrer fer caixa i alhora mantindria el grup familiar en mans catalanes.
La caixa dels trons
Aquest moviment posa en alerta els Ferrer Noguer -que no volen l’entrada d’un grup estranger- i divideix els Bonet, que no tenen una posició clara sobre quina és la millor sortida per a la companyia familiar. A més, l’inici d’aquest procés, extern a la família, fa que altres grups internacionals s’interessin per la companyia. Més enllà de Henkell (l’operació està apadrinada pel vicepresident financer, Enrique Hevia), al maig tres noves empreses es van posar en contacte amb Freixenet, tal com va avançar l’ARA. En concret, tres inversors internacionals: un d’europeu, un d’asiàtic i un d’americà. Volien saber els detalls del procés obert per poder formalitzar una oferta i entrar en el seu accionariat, que a hores d’ara continua sent 100% familiar. Una aproximació que finalment no hauria generat cap oferta vinculant.
Durant tots aquests mesos el grup s’ha esforçat a remarcar que, malgrat les diferències, la sintonia familiar és bona i les negociacions tranquil·les. La possibilitat que el control del grup es dispersi ha forçat els Ferrer Noguer a posar en marxa la maquinària per assegurar el control de Freixenet en mans dels seus fundadors. Fonts pròximes a aquestes operacions van explicar a aquest diari fa mesos que la família estava explorant opcions per presentar una alternativa.
Aquesta última setmana els Ferrer Noguer han reblat finalment el clau. L’oferta del patriarca per quedar-se el 51% de la companyia està valorada en 230 milions d’euros. Aquesta xifra es queda una mica per sota de l’oferta que van fer en el seu moment els alemanys de Henkell, de 255 milions. Tot i aquesta diferència, l’oferta de Henkell no és vinculant perquè va lligada a una auditoria completa de la companyia per dirimir quin és l’estat real dels seus comptes i el valor dels actius del grup. Un procés que a hores d’ara encara no hauria començat i que pot durar mesos perquè inclou la revisió de tots els cellers que el grup té arreu del món. La reunió familiar d’avui haurà de valorar si val la pena esperar.