González abdica del BBVA 18 anys després

BarcelonaSemblava impossible que el dia arribés. Francisco González, president del BBVA des de l’any 2000, perdrà finalment aquesta condició l’últim dia d’aquest any. Així ho va anunciar ahir el segon banc d’Espanya, i també de Catalunya. González deixarà pas al conseller delegat de l’entitat, Carlos Torres, a qui va situar en el càrrec l’any 2015.

El cert és que el pla de successió aprovat pel consell del banc d’origen basc s’ha allargat fins a límits difícils de creure. González s’ha resistit a abandonar el càrrec tant com ha pogut. De fet, va arribar a canviar en dues ocasions els estatuts del banc: el 2007, quan tenia 63 anys, va elevar l’edat de jubilació dels 65 als 70 anys; i el 2011 (quan en tenia 67) va passar aquest límit dels 70 als 75. Nascut en un poble de Lugo l’octubre del 1944, quan abandoni el càrrec faltaran pocs mesos perquè faci 75 anys. De fet, González ha estat sovint assenyalat com el màxim exponent dels presidents de les empreses de l’Íbex-35 que es neguen a deixar pas a noves generacions de directius.

La persona triada per substituir González és un pioner en finances digitals a Espanya. Carlos Torres, al banc des del 2008, havia sigut abans fundador de Tuhipoteca.com, un portal precursor en el sector de la banca digital que calculava l’import de les hipoteques i permetia fins i tot contractar-ne. Va fundar l’empresa a finals del 1998, quan la banca per internet a Espanya encara era lluny de fer els primers passos. L’aposta digital del BBVA ha marcat els últims temps del banc, que comença, com la resta del sector, a tenir avançada la digestió immobiliària i a beneficiar-se de la caiguda de la morositat. Malgrat tot, els baixos tipus d’interès i els recents problemes a Turquia, on el banc hi té una filial, fan que la situació actual del BBVA estigui lluny de ser idíl·lica.

El BBVA presumia ahir dels seus avenços 2.0. “Les vendes digitals avui representen gairebé el 40% del total d’unitats venudes del grup, i els clients digitals superen els 25 milions -deia en una nota-. Abans que s’acabi l’any, l’objectiu del BBVA és que la meitat dels clients siguin digitals”, afegia. A més d’insistir en l’estratègia 2.0, Torres es presentava ahir recordant que, tot i haver nascut el 1966 a Salamanca, se sent “gallec com els seus pares”.

La crisi i l’aposta catalana

També és gallec González, que va arribar a la presidència del BBVA després d’una controvertida maniobra per descavalcar Emilio Ybarra del gegant financer nascut amb la fusió entre el BBV i Argentaria: va fer públic que el banc biscaí tenia comptes a Jersey, un escàndol que va acabar amb la carrera com a banquer d’Ybarra. En l’operació no hi van faltar interessos polítics de José María Aznar, pròxim a González.

L’evolució de l’acció en aquests 18 anys no ha sigut bona. L’any 2000 rondava els vuit euros, i ara està a 5,5 (i aquest 2018 és el tercer pitjor valor de l’Íbex-35). Pel camí, el BBVA i la resta del sector han afrontat la pitjor crisi de reputació de la història de la banca espanyola, amb la gran recessió i controvèrsies constants en un sector castigat per les preferents, els desnonaments i la seva desproporcionada aposta pel totxo en els primers anys d’aquest segle.

A González també se li ha d’atribuir la forta presència del BBVA a Catalunya. El banc, que va resistir millor que les caixes d’estalvi els rigors de la crisi, va comprar primer Unnim (fusió de les caixes de Manlleu, Sabadell i Terrassa) i després CatalunyaCaixa (que havia integrat les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa). Així, el banc es va quedar en total amb sis de les deu antigues caixes i va aconseguir col·locar-se en una còmoda segona posició al Principat, qüestionant fins i tot la posició de domini de CaixaBank.

En els seus 18 anys al capdavant del BBVA González ha destacat també per la contundència amb què tractava els seus consellers delegats. El 2009 va acomiadar José Ignacio Goirigolzarri (que després, en una Bankia gairebé en fallida, va demostrar per què el sector el considera un dels millors banquers del país) i va col·locar-hi Ángel Cano, que segons els analistes estava cridat a succeir-lo. Però el 2015 González, al·ludint de nou a la transformació digital, va canviar Cano per Torres.

González no s’ha prodigat en les seves opinions sobre Catalunya, però l’any passat, en una entrevista a La Vanguardia, llançava uns pronòstics pessimistes que no s’han complert: segons deia, Catalunya creixeria un 20% menys que la resta d’Espanya aquest any, “cosa insòlita”, deia. També vaticinava que el creixement de Catalunya cauria del 2,8% previst al 2,1%, amb una pèrdua de 35.000 llocs de treball. Catalunya, en realitat, creix encara a un ritme superior al 3%.