Francisco González plega després de 18 anys al capdavant del BBVA
El banquer cedeix la presidència a Carlos Torres
Barcelona“Efegé és un bon paio. L’únic problema és que no li agraden les persones”. Aquest diagnòstic el feia fa poc un banquer de l’Íbex-35 com a balanç de la figura de Francisco González, Efegé, al BBVA, el banc que va ajudar a crear i del qual ha estat el líder indiscutible els últims 18 anys.
La crua descripció que feia d’ell aquesta veu té molt a veure amb la manera com González ha exercit el poder a la segona entitat d’Espanya en actius (per darrere del Santander) i a Catalunya en clients (per darrere de CaixaBank). Aquest dilluns dirà adeu a la presidència de l’entitat, però la seva llegenda va començar a forjar-se fa dues dècades, quan ell, llavors president d’Argentaria, i Emilio Ybarra, el seu homòleg al biscaí BBV, van segellar el naixement del BBVA. Els primers anys s’havien d’alternar al capdavant del grup, però els plans van canviar de cop quan, segons la premsa de l’època, Ybarra va confessar a González que l’entitat tenia comptes opacs al paradís fiscal de Jersey. “Quan ho va saber, a González li va faltar temps per córrer a denunciar-ho i desempallegar-se d’Ybarra”, recorden fonts financeres.
El terratrèmol va ser sonat: el jutge Garzón va escorcollar la seu del banc, BBV Privanza va haver de tancar i Ybarra va fer un pas enrere. En tot plegat no hi va faltar un cert component polític: el president del govern espanyol, José María Aznar, se sentia maltractat per Telecinco, aleshores propietat d’Ybarra, i va estar encantat de veure com el segon grup bancari del país passava a estar controlat per González -molt pròxim a l’expresident d’Endesa i estrella econòmica dels populars en el seu dia, Manuel Pizarro- i deixava així de ser una entitat eminentment biscaïna.
No seria l’última vegada que González demostraria mà de ferro a l’hora de gestionar el poder. Bé que ho saben José Ignacio Goirigolzarri, que durant vuit anys va ser el seu segon al BBVA, i Ángel Cano, el conseller delegat que el va succeir. Tots dos van ser fulminats del càrrec quan ja es donava per fet que serien els encarregats de substituir González (nascut en un poble de Lugo l’octubre del 1944) a la presidència del BBVA.
Si Goirigolzarri va caure malgrat el consens que hi havia en el sentit que era un dels millors banquers d’Espanya -estatus que manté al capdavant de Bankia-, Cano també va tenir un final difícil: González li va comunicar que estava acomiadat només 24 hores abans que fos oficial. En tots dos casos hi havia un factor que afegia tensió al moment: l’edat de jubilació. El banquer d’origen gallec va canviar dues vegades els estatuts del banc per mantenir-se en el càrrec: el 2007, quan tenia 63 anys, va elevar l’edat de jubilació dels 65 als 70 anys; i el 2011 (quan en tenia 67) va ampliar aquest límit dels 70 als 75 anys.
Amb el seu adeu, que serà efectiu el primer de gener quan Carlos Torres assoleixi la presidència, es tanca una època en què el BBVA ha consolidat la seva fortalesa malgrat la gran crisi financera del 2008. Al tancament del 2017 era la tercera empresa espanyola en capitalització i tenia actius per valor de 690.059 milions d’euros.
Si en algun àmbit és especialment notable el seu creixement és a Catalunya. L’entitat d’origen biscaí es va convertir en el principal refugi de les antigues caixes catalanes amb l’adquisició primer d’Unnim i després de Catalunya Caixa. Així, sis de les deu caixes catalanes (Manlleu, Sabadell, Terrassa, Catalunya, Tarragona i Manresa) van acabar sota el seu paraigua. Només CaixaBank té més clients al Principat.
Un banc diversificat
El banc que deixa González no només pot presumir de fortalesa a Catalunya: és un banc amb negoci a Mèxic (el seu gran motor de creixement, amb un 41% dels resultats), Turquia, els Estats Units i, secundàriament, Llatinoamèrica.
Una altra de les claus del BBVA és la seva abrandada aposta digital, una de les qüestions que han ocupat més González i que l’han portat a deixar el càrrec a Carlos Torres, tot un pioner del fintech a Espanya. De fet, González sempre ha fet bandera de la banca 2.0, i un executiu que el coneix bé és contundent: “Per a mi ha sigut un veritable visionari que sempre s’ha sabut avançar a la indústria”.