La banca respon a les sentències anunciant hipoteques més cares

MadridEl negoci immobiliari encara llastra els guanys del grup BBVA a Espanya, el banc més afectat pel litigi de les clàusules terra. Ahir, durant la presentació dels resultats del 2016, els directius de l’entitat van haver de reconèixer que el totxo és un dels seus principals problemes a l’Estat i, per això, al seu compte de resultats hi falten 404 milions d’euros que han hagut de retirar com a provisions per a la devolució dels diners cobrats per aquestes clàusules que la justícia ha trobat abusives. L’impacte final es nota en una caiguda del 46% dels beneficis a Espanya i l’entitat va reaccionar en forma de contraatac: hipoteques més cares d’ara en endavant.

El 2016 va acabar amb una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea que obligava la banca a retornar del primer a l’últim cèntim cobrat per les clàusules terra. I el 2017 ha començat amb l’Eurí- bor –l’índex que referencia la majoria d’hipoteques espanyoles– a mínims històrics. Tal com va confirmar ahir el Banc d’Espanya, aquest índex va tancar el gener al -0,095%, cosa que abarateix les hipoteques que s’hagin de revisar uns 87 euros anuals. Amb aquesta perspectiva, centenars de milions d’euros per retornar i milers de judicis per afrontar, el sector financer espanyol fa setmanes que avisa d’encarir les condicions de concessió d’aquests préstecs. Fins ara ho havien deixat entreveure els presidents de l’Associació Hipotecària Espanyola (AHE) i de l’Associació Espanyola de la Banca (AEB). També ho havia constatat el Banc d’Espanya a través de la seva enquesta trimestral al sector, que augurava un encariment de les condicions pels litigis i la pujada d’interessos, però ahir va ser el primer cop que ho assegurava un dels principals banquers de l’Estat i pràcticament sense condicionals.

“Quan hi ha canvis de normes a la meitat del partit, això perjudica tothom i també els consumidors”, avisava ahir el president del BBVA, Francisco González, que recordava que “tot això fa que s’encareixin les condicions per atorgar hipoteques, perquè com més requisits, més car”. González parlava de canvis de normes a mig partit perquè, als seus ulls, les clàusules terra no han sigut declarades il·legals, sinó que el Tribunal Suprem espanyol va emetre un “canvi de criteri” sobre la seva transparència i el TJUE sobre la seva retroactivitat. Segons González, el BBVA ja va actuar de manera “exemplar” aleshores i ara esperarà que el Suprem espanyol emeti la seva valoració sobre la sentència de Brussel·les (fet previst per al 15 de febrer) per retornar de manera “exprés” els diners de les clàusules terra tal com el tribunal ho consideri.

Tant Francisco González com el conseller delegat de l’entitat, Carlos Torres Vila, es van esforçar per centrar l’atenció en els que són els millors resultats del BBVA des del 2010, amb prop de 3.500 milions d’euros de benefici, principalment provinents dels seus negocis a Mèxic, Turquia i l’Amèrica Llatina (a Espanya només en va guanyar 316). Però els directius d’aquest banc van acabar dedicant tres quartes parts de la presentació als conflictes hipotecaris. Sobre la llei de transparència que prepara el ministeri d’Economia de Luis de Guindos a instàncies europees, González va ser gairebé sarcàstic: “Tant de bo fa una dècada ens haguessin deixat clares les lleis de transparència, ara això no estaria passant”, va etzibar el banquer abans de reivindicar les bondats d’un sector bancari “que no ha rebut res del rescat de l’Estat” i que “ha garantit un sistema hipotecari fàcil i baratíssim, que ha permès l’accés a la propietat al 70% dels espanyols”. I, conscient d’aquesta influència, el sector avisa: a partir d’ara ja no serà tan fàcil.

LES CLAUS

Per què els bancs diuen que encariran les hipoteques?

Segons es desprèn de l’última enquesta del sector financer del Banc d’Espanya, i en paraules del mateix Francisco González, president del BBVA, perquè s’haurà de fer front als litigis i a la devolució dels diners de les clàusules terra i perquè s’exigirà més requisits als bancs a l’hora de formalitzar els contractes hipotecaris. Segons el ministre d’Economia, Luis de Guindos, la nova llei obligarà els bancs a ser més transparents i als usuaris a firmar que han entès totes les clàusules.

Quants diners costarà als bancs la devolució de les clàusules terra?

Segons el Banc d’Espanya, uns 4.200 milions d’euros, però l’Associació Espanyola de la Banca ho ha rebaixat a uns 3.000 milions. De fet, el BBVA ha provisionat 570 milions, però sosté que part de les seves clàusules no són abusives, i per això en els càlculs difereix de les associacions d’usuaris, que asseguren que hauria de tornar el doble. Bankia va anunciar dilluns que tornaria tots els diners. El Sabadell, en canvi, té la intenció d’estudiar cas per cas i optar per la via judicial en la majoria de casos.

Per què el BBVA s’ha vist tan influït per aquest conflicte?

El grup BBVA té la part principal del seu negoci a Mèxic i els Estats Units. A Espanya, tenia una gran exposició al sector immobiliari, i, tot i que aquest últim any la va reduir un 17%, en aquest sector encara va tenir pèrdues de 595 milions, un 20% més que el 2015. Segons els seus directius, sense la provisió de les clàusules terra, el resultat de l’entitat a Espanya no hauria empitjorat un 46% respecte a l’any anterior sinó un 22%. En tots els mercats, però, va guanyar un 31% més.