França, l’economia que anava bé fins que va esclatar la guerra
El país es va recuperar ràpid de la pandèmia però ara la inflació amenaça el seu creixement
ParísLa pèrdua de poder adquisitiu per l’augment de la inflació és el tema que ha dominat la política francesa durant els últims mesos. Els ciutadans estan preocupats per l’impacte econòmic de la guerra d’Ucraïna en un país que havia sabut esquivar prou bé la crisi econòmica provocada per la pandèmia del covid-19. Com a tot Europa, la pandèmia va enfonsar el creixement del PIB francès (va registrar una caiguda de gairebé el 8% el 2020), però, en canvi, França no només ha mantingut el nivell d'ocupació sinó que els salaris han augmentat en els últims cinc anys malgrat la pandèmia. I la recuperació de l’activitat econòmica després del covid ha sigut ràpida: el país va tancar el 2021 amb un creixement del 7% del PIB i amb l’atur al 7,4%, el nivell més baix en 15 anys.
Però les coses estan canviant i el futur immediat s’albira més complicat. El conflicte a Ucraïna, amb el consegüent augment dels preus de l’energia, amenaça amb suavitzar les bones perspectives de l’economia francesa. La inflació a França no ha augmentat tant com en altres països europeus –al maig va escalar un 5,2% davant el 8,1% de la zona euro–, però tot i així està a un nivell elevat i suposa una amenaça per a l’economia.
Tots els organismes nacionals i internacionals han retallat les previsions de creixement del PIB de França per a aquest any i per al 2023. “L’onada de covid-19 de principis del 2022, la guerra a Ucraïna, les interrupcions de la cadena de subministrament i els elevats preus de l’energia han afectat les perspectives econòmiques”, reconeix l’OCDE. Segons l’organisme amb seu a París, l’economia francesa creixerà un 2,4% del PIB el 2022.
Impacte pel comerç exterior
La situació tindrà conseqüències per al comerç exterior. “La caiguda de la confiança de les empreses i de les llars, les condicions econòmiques mundials més febles i l’alta incertesa frenaran la inversió i les exportacions”, augura l’OCDE. Espanya –i especialment Catalunya– és un dels principals socis comercials de França i podria patir amb més força els efectes de les noves turbulències de l’economia francesa. Segons dades del govern del país relatives al 2021, Espanya és el cinquè proveïdor de França, per darrere d’Alemanya, la Xina, Itàlia i Bèlgica. Per a Espanya, França és el primer client, mentre que per al país gal l'Estat és el seu quart client.
Els llaços econòmics van més enllà de les exportacions i importacions: les inversions espanyoles a França són importants i hi ha 850 empreses espanyoles establertes al país gal, que donen feina a 58.000 persones, segons un informe de Business France del 2020.
Deute i dèficit elevats
Al marge de les incerteses econòmiques de la guerra a Ucraïna, França té altres punts febles que podrien comprometre el seu creixement. Si el país presidit per Emmanuel Macron ha suportat bé l’impacte de la crisi del coronavirus és gràcies a les generoses ajudes impulsades durant els pitjors mesos de la pandèmia per a les empreses –amb la finalitat de mantenir l’ocupació– i per a les famílies. Aquesta elevada factura ha fet que el dèficit públic de França s’hagi disparat fins al 6,5% i el deute hagi superat el 112% del PIB. Els plans de Macron passen per sanejar els comptes lentament, sense presses ni retallades, i ha promès una “ocupació plena” per al 2027.