França investiga l’HSBC per “frau fiscal planetari”

ParísLa justícia francesa podria imputar el banc britànic HSBC per frau fiscal davant les proves que mostren “un sistema d’evasió d’impostos a escala planetària”, segons revelava ahir el diari Le Monde. Es tracta d’un pas més en la investigació oberta l’any passat gràcies a les revelacions de l’informàtic Hervé Falciani. Aquest extreballador del banc va enviar el 2008 a les autoritats del país les dades d’aproximadament 3.000 defraudadors que tenien comptes a la seu de HSBC a Ginebra entre el 2005 i el 2006 i que van provocar pèrdues a l’Estat valorades en 4.000 milions d’euros, segons París.

“HSBC Private Bank ha posat a disposició dels seus clients comptes a nom de societats inscrites en paradisos fiscals i els ha aconsellat perquè poguessin dissimular els seus actius”, diuen els documents de la investigació als quals ha tingut accés el rotatiu francès. Els jutges que dirigeixen la instrucció judicial des de l’abril del 2013, Renaud Van Ruymbeke i Charlotte Bilger, tenen l’objectiu d’investigar la implicació del banc en el procés de blanqueig fiscal, a diferència de la trentena de casos oberts l’any passat, centrats en els clients presents a les llistes. Els dos magistrats van encarregar a la gendarmeria francesa que interrogués un per un els gairebé 3.000 noms de la llista Falciani i així han destapat que el banc britànic “va organitzar un dispositiu fraudulent per evitar que els seus clients paguessin la taxa ESD”, un impost que grava des del 2005 a nivell europeu els interessos obtinguts en comptes d’estalvi.

La rèplica suïssa

La investigació ha descobert també que quan va esclatar l’afer Falciani, l’any 2008, “HSCB Private Bank va exigir a alguns dels seus clients que abandonessin el banc i els va aconsellar que transferissin els seus actius a Tel Aviv”. En aquest nou capítol de la lluita entre les autoritats suïsses i les franceses des que les llistes van sortir a la llum, els helvètics segueixen aferrant-se al secret fiscal i es defensen dient que les acusacions són infundades i producte d’unes llistes robades per un extreballador. A més, acusen la justícia francesa d’haver falsificat les dades originals.

Les revelacions de l’informàtic van posar en marxa la justícia de diversos països europeus, entre els quals hi ha Bèlgica, que a l’estiu va acordar amb Ruymbeke i Bilger crear un equip comú per ampliar la investigació. El jutge de Brussel·les encarregat de la causa, Michel Caise, acusa HSBC d’haver “permès a grans fortunes belgues dissimular els seus actius davant les autoritats i provocar així un greu perjudici al tresor públic”.

El setge judicial contra HSBC, que ja va ser sancionat el 2013 amb 1.400 milions d’euros per la justícia nord-americana per haver blanquejat diners de narcotraficants, segueix estrenyent-se: l’Audiència Nacional espanyola va dictar dilluns la primera ordre de presó contra un dels seus banquers per blanqueig. Segons informa Eldiario.es, el jutge Fernando Andreu ha ordenat empresonar el suís Marc Pérez per pertinença a una organització internacional de blanqueig vinculada a Gao Ping, el líder de la xarxa investigada en l’operació Emperador.

El PP frena un informe sobre el cost del rescat bancari

El PP va votar ahir contra la possibilitat que el Tribunal de Comptes faci un informe específic sobre el rescat bancari i el cost real que va tenir per als contribuents. Els conservadors van aprofitar la seva majoria a la Comissió Mixta de Relacions amb el Tribunal de Comptes per impedir-ne la petició formal, i es van limitar a demanar al FROB que estableixi “mecanismes clars i transparents de control i informació” dels fons públics destinats a salvar la banca.

El rescat bancari ha costat més de 61.000 milions en injeccions de liquiditat directa i per altres conceptes es considera que, en total, arriba als 100.000 milions. El FROB ha donat per perduts uns 37.000 milions del total.