França investiga cinc bancs per un escàndol fiscal a gran escala
Les entitats estan acusades d'ajudar els seus clients estrangers a eludir l'impost sobre els dividends
ParísL'escàndol financer el va revelar el 2018 un consorci de mitjans de comunicació internacional, però no ha estat fins ara, gairebé cinc anys després, que França ha fet un pas endavant decisiu amb la investigació per determinar l'abast i la veracitat de les informacions. La Fiscalia Nacional Financera francesa va posar en marxa el 2021 una macroinvestigació contra quatre grans bancs francesos i un de britànic: Société Générale, BNP Paribas i la seva filial Exane, Natixis, i HSBC. Aquest dimarts un exèrcit de 160 funcionaris del servei d'investigació judicial financera (SEJF) va registrar simultàniament la seu de les cinc entitats amb la supervisió de 16 magistrats francesos i sis d'Alemanya, de la Fiscalia de Colònia, coneixedors del dossier, que també afecta bancs a Alemanya. Es tracta de l'operació de més envergadura que ha fet mai la Fiscalia Nacional Financera i han calgut "mesos de preparació".
Els bancs estan acusats d'haver participat presumptament en una frau fiscal a gran escala per ajudar els seus clients estrangers –grans fortunes i fons d'inversió, sobretot– a eludir a França el pagament d'impostos sobre els dividends (la part dels beneficis d'una empresa cotitzada que s'embutxaquen els accionistes a cada exercici financer). La Fiscalia els acusa de blanqueig de diners agreujat amb frau fiscal. BNP i Exane també són sospitosos d'haver comès evasió fiscal agreujada.
Per fer-ho, els bancs haurien fet servir un esquema fraudulent conegut com a CumCum en l'argot financer, que consisteix en posar en marxa complexes operacions als mercats per no haver de pagar els impostos dels dividends. A grans trets, el que fan els propietaris de les accions és confiar els seus valors al banc durant uns dies en el moment de pagar la taxa, amb la complicitat de les entitats. Després, les accions tornen a mans dels seus propietaris.
Esquema en una zona grisa
D'aquesta manera, eviten haver de pagar un impost que han de fer efectiu els estrangers, situat al voltant del 30%. El resultat és que ningú paga la taxa, ni el banc, que es presenta com un simple intermediari, ni el propietari estranger dels dividends, que ni tan sols és identificat. Al seu torn, els bancs haurien cobrat una comissió per a cada una de les operacions fraudulentes. L'esquema en si mateix podria no ser il·legal, però permet un frau fiscal que s'hauria escapat del radar de les autoritats fiscals durant anys. Els experts consideren que es troba en una zona grisa i que aprofita buits legals en la regulació.
Le Monde i quinze mitjans més van revelar aquestes pràctiques el 2018 en una investigació coneguda com a CumEx Files, liderada per l'economista alemany Christoph Spengel. Segons el consorci de periodistes, el frau afecta una desena de països i s'eleva a 140.000 milions d'euros que han estat evadits durant 20 anys, una estimació que Spengel assegura que és "conservadora". França en seria la principal víctima: el total defraudat al país és enorme, de 33.000 milions d'euros, tot i que algunes fonts rebaixen la xifra fins als 1.000 milions.
Robatori excepcional
En qualsevol cas, tot i que no hi ha xifres oficials, es tracta d'un frau fiscal a gran escala. "Aquesta és la història d'un robatori excepcional", resumia Le Monde. A França, cap de les entitats assenyalades ha fet cap comentari sobre l'escàndol financer. Segons la investigació periodística, Espanya també estaria entre les víctimes del frau fiscal, amb pèrdues per a Hisenda de 18.800 milions d'euros. Seria el quart país més afectat, per darrere de França, Alemanya i els Països Baixos.
Segons la premsa francesa, en els mesos vinents, després d'analitzar tota la informació recollida en els registres de dimarts, es podrien formalitzar les acusacions contra els bancs però també contra els responsables de l'esquema financer. El blanqueig de diner de frau fiscal agreujat pot comportar penes de fins a 10 anys de presó i una multa equivalent a la meitat dels diners blanquejats. Tampoc es descarta que es puguin asseure al banc dels acusats els accionistes que s'han beneficiat del CumCum. A Alemanya, desenes de persones –banquers, advocats, traders i consellers financers– han estat acusades en un afer similar, el CumEx, qualificat de l'escàndol fiscal més important al país.
