França estudia suprimir un festiu per reduir el dèficit
Els empleats treballarien un dia més sense cobrar-lo, una mesura que permetria estalviar al voltant de 3.000 M€
ParísEls treballadors francesos es podrien quedar a partir de l'any que ve amb un festiu menys. No només haurien de treballar un dia més sinó que ho farien gratis, sense rebre cap mena de remuneració addicional. El govern estudia mesures dràstiques per reduir el dèficit públic sense apujar de forma generalitzada els impostos i una de les idees que hi ha sobre la taula és la de suprimir un dels 11 festius que hi ha al país. El primer ministre, Michel Barnier, ha mostrat les seves reticències a aprovar una mesura tan impopular, però els macronistes pressionen per tirar-la endavant. La raó és que suposaria per a la Seguretat Social un ingrés anual addicional d'entre 2.400 i 3.400 milions d'euros, una xifra que serviria per contribuir generosament a reduir el dèficit.
El mecanisme de la mesura és tan senzill com sorprenent: els assalariats treballen un dia més sense remuneració i l'empresa, que augmenta la seva productivitat sense haver de pagar els seus treballadors, com a contrapartida paga a l'Estat una taxa del 0,3% de la massa salarial. Els pensionistes també veurien augmentat en un 0,3% una mena d'impost anomenat "contribució a la solidaritat".
El dia festiu, però, no se suprimiria completament. Formalment, continuaria sent festiu, amb escoles, universitats i l'administració pública tancada. També els comerços que habitualment estan tancats els diumenges. Però els assalariats haurien d'anar a treballar, si la mesura s'aprova sense cap mena de flexibilitat.
Precedent
El sistema no és nou a França: l'any 2004 ja es va suprimir un festiu per a la majoria de treballadors, el dilluns de Pentecosta. L'any anterior, 15.000 persones –la majoria, persones grans– van morir a conseqüència d'una onada de calor històrica. Com a resposta política enmig del trauma, el govern, en el qual hi havia Barnier com a ministre, va decidir que s'havien de dedicar més recursos a la gent gran i les persones amb discapacitat. Però mobilitzar diners no és mai fàcil.
El primer ministre d'aleshores, el conservador Jean-Pierre Raffarin, es va treure del barret la idea que els assalariats treballessin un festiu com a gest de solidaritat i les empreses paguessin a l'estat una compensació. Des d'aleshores, els diners van a parar a l'anomenada Caixa Nacional de Solidaritat per a l'Autonomia (CNSA), que serveix per a contribuir a les polítiques de dependència, com el finançament de les residències de la tercera edat o de les ajudes públiques destinades a persones amb discapacitat.
Flexibilització
La mesura sempre ha estat controvertida i mai ha acabat de funcionar perquè la seva aplicació és complicada. D'entrada es va implantar només al sector privat i tenint en compte que les escoles estan tancades, per a moltes famílies suposava un problema de conciliació. El 2009, el govern va flexibilitzar la mesura i va suprimir l'obligatorietat d'anar a treballar aquell dia. A partir d'aquell moment, les empreses van poder decidir si els seus assalariats l'han de treballar o opten per repartir les set hores de la jornada de feina al llarg de l'any. Altres empreses permeten als treballadors agafar-se el dia de vacances. A la pràctica, pocs francesos treballen el dilluns de Pentecosta.
En qualsevol cas, financerament sí que ha estat un èxit per a les arques públiques. Encara que les hores es reparteixin al llarg de l'any o que els treballadors facin festa, les empreses han de pagar el 0,3% de la massa salarial a l'Estat. Segons la CNSA, el 2023 l'anomenada jornada de solidaritat ha aportat 3.200 milions d'euros addicionals. És un 8% del pressupost de dependència.
Dèficit exorbitant
Segons les previsions econòmiques del govern, el dèficit públic de França s'enfilarà fins al 6,1% aquest any, una xifra exorbitant si es té en compte que la pandèmia ja queda lluny i no hi ha cap context de crisi econòmica que justifiqui un dèficit tant per sobre del que fixen les normes europees. Ingressar al voltant de 3.000 milions addicionals és un caramel difícil de rebutjar.
El projecte de pressupostos pel 2025, que inclou el de la Seguretat Social, ha estat debatut aquesta setmana al Senat. Els senadors d'Els Republicans, el partit conservador del primer ministre, han proposat que en comptes de suprimir-se un nou festiu, les empreses reparteixin les set hores al llarg de l'any, com moltes ja fan amb el dilluns de Pentecosta. Són 35 minuts al mes. La patronal ha advertit que la mesura va en contra de la política d'alleugerir els costos salarials i adverteix que es podrien perdre entre 15.000 i 40.000 llocs de treball si s'acaba aplicant la mesura.
