França i Alemanya no troben suports per restar poders a Brussel·les en Competència

Brussel·lesLa frenada a la fusió entre la branca ferroviària de Siemens (Alemanya) i Alstom (França) va enfurismar els governs de Berlín i París. La comissària de Competència de la Comissió Europea, Margarethe Vestager, va anunciar el veto a aquesta gran operació corporativa a principis de febrer malgrat la pressió que havia fet l’eix franco-alemany per aconseguir crear un “campió” europeu del sector ferroviari. Des d’aleshores, l’associació entre aquestes dues grans potències ha anat elaborant una proposta de reforma de les normes de competència de la UE per donar als estats membres la capacitat per vetar les decisions de la Comissió Europea en aquest àmbit. Però en la cimera de líders que va acabar ahir a Brussel·les aquesta proposta no ha obtingut prou suports. “L’enfocament franco-alemany no té gaires amics”, apuntava una font comunitària.

Les propostes del poderós eix franco-alemany acostumen a arrossegar altres estats membres. Ha passat en àmbits com el disseny de mecanismes pressupostaris per a la zona euro o en l’intent de crear una taxa digital comunitària. En aquest cas la pressió hi és, però ara per ara no ha aconseguit prou suport. No va ser un tema central del debat de la cimera, i no només perquè el Brexit monopolitzés les trobades. En el document final de conclusions adoptat pels estats de la Unió Europea es fa una petita referència a la voluntat d’“actualitzar” el marc de competència de la UE i d’aconseguir que la Unió Europea continuï sent una potència industrial”. El debat, doncs, està sobre la taula, però la proposta concreta, de moment, no troba amics.

Un dels arguments que han esgrimit França i Alemanya en la seva campanya per aconseguir fusionar Siemens amb Alstom és que la Unió Europea necessita una nova política industrial per poder competir amb gegants internacionals dels Estats Units o la Xina. En això hi estan d’acord, sobretot pel que fa a la Xina, que va ser el segon gran tema del debat de la cimera d’aquesta setmana, després del Brexit. Els països de la UE s’han despertat davant els reptes que suposa l’expansió econòmica xinesa i han adoptat diversos mecanismes de control i de pressió per aconseguir una competència justa amb el gegant asiàtic.

Competir amb el gegant xinès

Precisament París i Berlín van insistir que el “campió” europeu que naixeria de la fusió entre Alstom i Siemens seria clau per competir amb el gegant xinès CRRC. “Seria un error econòmic i una falta política”, va dir en el seu moment el ministre de finances francès, Bruno Le Maire. Però la Comissió va considerar que l’operació provocaria un increment de preus en el mercat de l’alta velocitat i del material de seguretat ferroviària i que dificultaria la competència dels rivals del sector. A més, fins i tot va elaborar un informe en què defensava el seu posicionament i la necessitat de mantenir les capacitats de la Comissió Europea en matèria de Competència, una de les poques àrees on té més poders. Una de les veus que s’hi han referit més és la d’Espanya. Ahir el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va repetir que davant la petició d’“alguns països” de revisar la política de competència per “modernitzar-la”, Espanya és partidària “d’obrir un debat”, però que no impliqui “debilitar la competitivitat de l’economia comuna ni les capacitats de la Comissió”.

De moment, doncs, cap estat s’ha sumat explícitament a la proposta franco-alemanya. La mateixa font europea mencionada ja ho anticipava: “Hi som per crear consens, no una proposta d’acció radical”.