Nova moneda al Senegal: canvi històric i estèril?
Els crítics titllen de simbòlica la substitució d’aquesta moneda per l’eco, que entrarà en circulació aquest any
Dakar“He llegit sobre el tema del CFA al diari, però no crec que em canviï la vida. Els nostres presidents només treballen per a ells mateixos i per als blancs”, diu la Soda, venedora de productes artesans a Sombedioune, a Dakar, la capital del Senegal. Una opinió que comparteix el Samba, un altre venedor: “Si mires les empreses importants que hi ha pel país (Orange, Total, Auchan), veuràs que els francesos no han marxat mai d’aquí”. El dissabte 21 de desembre el president francès, Emmanuel Macron, i el seu homòleg de la Costa d’Ivori, Alassane Ouattara, van anunciar un canvi en la relació monetària entre França i l’Àfrica però en aquest mercat de Dakar el titular no ha acabat de convèncer.
El franc CFA, creat l’any 1945 en ple colonialisme, és la moneda que utilitzen 14 països de l’Àfrica occidental i l’Àfrica central, amb un banc central per a cada zona, i que té paritat fixa amb l’euro. Fins ara aquests bancs havien de dipositar cada any el 50% de les seves reserves de divises al tresor francès, i tècnics francesos tenien dret a veto en les decisions dels dos bancs centrals africans. A Abidjan, la capital de la Costa d’Ivori, els dos líders van anunciar el final d’aquestes mesures. La roda de premsa conjunta es va produir en un moment clau: l’any 2020 quinze països de l’Àfrica occidental volen posar en marxa l’eco, una moneda que unirà els mercats de països com Nigèria -gegant econòmic de la zona- i Ghana, entre d’altres, amb els vuit que encara fan servir el franc CFA. Que l’eco pugui mantenir la paritat fixa amb l’euro ha despertat crítiques entre els que consideren que tot plegat és una maniobra cosmètica.
L’economista Ndongo Samba Sylla creu que el canvi permet un domini de París més subtil que l’actual i dinamitar el projecte d’integració amb Nigèria i Ghana. Els debats entre acadèmics senegalesos sobre el CFA i l’eco són molt més encesos que els del mercat, i fa pocs dies un simposi entre Sylla i el veterà professor Moustapha Kassé va acabar amb desqualificacions personals i membres del públic aixecant-se per insultar Kassé abans de marxar. Els més joves eren partidaris de sortir del franc CFA, i alguns acadèmics, com el mateix Kassé, els deien que eren massa poc experimentats per opinar d’un tema tècnic.
El paper decisiu del CFA
La reforma no ha convençut Sylla: “Mentre es mantingui la paritat fixa amb l’euro, és igual en quin banc estiguin les reserves, perquè serviran per defensar la paritat. El Banc Central de l’Àfrica Occidental (BCEAO) serà un annex del Banc de França, que està lligat a la política monetària del BCE”, declara. El CFA té un paper decisiu en les societats dels països africans que el fan servir. Els seus lligams amb l’euro fan que les exportacions agrícoles africanes siguin més cares i que surti més a compte importar de l’exterior. Amb unes despeses més altes que els ingressos, aquests països tenen dèficits comercials i s’endeuten a perpetuïtat per seguir pagant les importacions. Qui presta els diners per finançar aquests dèficits es converteix en propietari del territori: el resultat és que els venedors de llet senegalesos es queden sense mercat mentre les estanteries dels supermercats de Dakar estan plenes de llet importada de França o Alemanya.
Balances comercials negatives
Tal com recorda Sylla, excepte la Costa d’Ivori, els altres set països que fan servir el CFA tenen balances comercials negatives, i alguns com Burkina Faso, Mali, el Níger i el Benín no han tingut mai un sol any en què hagin guanyat més que el que han gastat. Preguntat sobre la qüestió dels manters a Barcelona -la majoria d’origen senegalès-, l’economista contesta que el CFA, com a mecanisme d’empobriment generalitzat, promou indirectament la migració dels joves de països com el Senegal.
Malgrat que la reforma li sembli “simbòlica”, Sylla considera que aquest gest és una victòria del moviment panafricanista: “Fa dos anys Macron deia que França no tenia res a veure amb el CFA. S’ha guanyat una batalla. Ara les següents tenen a veure amb la reforma del sector bancari i la mobilització dels recursos domèstics per finançar la industrialització, la creació de llocs de treball i la transformació ecològica”, conclou.