Les fotovoltaiques tornen a brillar tot i l’impost al sol
La inversió en recerca i les traves de la UE a la producció asiàtica de baix cost impulsen nous projectes
BarcelonaLa competència asiàtica i la retallada a les renovables van provocar que la indústria espanyola de panells solars caigués en barrina malgrat haver sigut líder mundial. L’exemple més clar va ser el d’Isofotón, una companyia andalusa que va entrar en concurs de creditors el 2013. Lluny quedaven els registres del 2010, quan l’estat espanyol tenia un setantena d’empreses en el sector entre fabricants de silici, oblees, cèl·lules i mòduls.
Isofotón era la pionera d’aquesta potent indústria. Fundada el 1981, no va poder aguantar la retallada de les primes a les renovables i mentre les instal·lacions solars es multiplicaven per tot el món la companyia va tancar i va deixar al carrer 360 treballadors. Però la retallada de les primes a les renovables no va ser l’única causa de la destrucció d’una indústria que s’havia col·locat en el podi mundial. L’entrada en massa de productors asiàtics -especialment xinesos, però també de Singapur i Malàisia- a preus més que competitius va ser l’estocada final.
Però alguns elements han capgirat la situació i, malgrat que la indústria espanyola és ara molt lluny del que havia sigut, tornen les inversions al sector dels panells solars. Una part del ressorgir radica en les mesures antidúmping adoptades per la Unió Europea, que ha barrat el pas a la producció asiàtica low cost, que basava la seva competitivitat no només en els costos més barats de la mà d’obra sinó també en les importants ajudes rebudes pels seus estats per desenvolupar el sector.
L’altra clau per tornar a tenir una indústria competitiva és la recerca i el desenvolupament, que han permès produir panells solars més lleugers i eficients. El director general de la patronal del sector fotovoltaic (Unef), José Donoso, veu bones perspectives per al sector. “Estem començant a veure el començament del segon renaixement de la fotovoltaica a Espanya, amb importants inversions de R+D en emmagatzematge i fabricació de panells”, va assegurar en una recent trobada del sector. Però va deixar caure que encara cal “un marc regulatori adequat”.
Pendent de publicar la memòria de l’any passat, la patronal reconeix que durant el 2015 es va notar una millora important de la indústria del sector, almenys fins al final d’any, quan amb el decret d’autoconsum es va posar en marxa el denominat impost al sol, que va provocar un cert alentiment. Però les instal·lacions continuen a l’alça, i a més la patronal espera que després de les eleccions hi hagi una reformulació de la legislació més favorable.
La millora relativa del 2015 és evident. Es van instal·lar a tot l’Estat 49 megawatts (MW), quan un any abans havien sigut 22. Un creixement força important, però amb uns registres molt per sota dels d’altres països. Durant el 2015 a tot el món es van instal·lar 51.000 MW, i els 49 espanyols queden molt lluny dels 4.000 del Regne Unit, els 1.400 d’Alemanya o els 1.100 de França. De fet, només la regió de Brussel·les en va instal·lar 51,2, una xifra que supera el conjunt espanyol.
Els nous actors
Dins del ressorgir de la indústria espanyola del sector apareixen nous actors, que han decidit invertir per posar en marxa factories, i altres que han sobreviscut a la crisi i ara veuen com la situació millora. Un dels que han sobreviscut és al País Valencià. Atersa, filial d’Elecnor, ha fet la travessia del desert i ara és capaç de fabricar panells solars a preus competitius.
El director general de la companyia, Virgilio Navarro, assegura que són competitius en costos, i són capaços de fabricar panells més barats que els xinesos. Una altra cosa, diu, és competir en preus, perquè segons explica la indústria xinesa del sector ha rebut unes ajudes del seu govern de 10.000 milions d’euros, cosa que els permet vendre més barat en molts mercats. Les mesures adoptades per la Comissió Europea contra el dúmping, a més de la innovació que han sigut capaços d’introduir en els seus panells, és el que els permet competir de nou. Atersa va ser una de les grans empreses del sector, i va facturar més de 2.000 milions entre el 2005 i el 2008, però després van arribar les males èpoques, superades gràcies a l’aposta del seu soci Elecnor, que va aixecar a Almussafes una moderna factoria.
També ha fet l’aposta Photo Bull, que es va quedar l’antiga fàbrica de Pevafersa a Zamora i espera arribar als 300 empleats per fer cèl·lules fotovoltaiques. Un altre cas és Onyx Solar, que desenvolupa i fabrica vidre fotovoltaic per a les façanes del edificis. Aquesta companyia ha aixecat una factoria de 8.000 metres quadrats a Àvila. A Màlaga hi ha un exemple de la R+D al sector, amb DHV Technology, que fabrica panells solars per a satèl·lits, i encara que tingui només dos anys de vida ja són a l’espai. La italiana Invent Energy també ha fet el pas per posar en marxa una fàbrica de panells solars fotovoltaics a les Canàries.
De Castellbisbal a mig món
No són foltovoltaics, sinó termosolars. Catalunya té a Castellbisbal una important factoria d’aquest tipus de panells. Es tracta de Baxi, que va comprar l’antiga Roca i, a més de fabricar calderes, va decidir fer una inversió de 6 milions d’euros per entrar en el negoci dels panells termosolars. Amb 185 milions de xifra de negoci i més de 1.150 empleats, la factoria produeix ara 75.000 metres quadrats anuals d’aquest tipus de panells, dels quals un 80% van a l’exportació, segons explica el director general, Jordi Mestres. La fàbrica, de 10.000 metres quadrats, permetrà arribar a una producció de 150.000 metres quadrats a l’any. Ara principalment exporta a Europa -el Regne Unit, Alemanya, Itàlia i França- però està fent l’expansió a altres mercats com el nord de l’Àfrica, el Pròxim Orient i l’Amèrica Llatina. La companyia a més fa R+D i ha desenvolupat un nou model que pesa només 26 quilos i té un gruix de 46 mil·límetres, la meitat que els tradicionals.
