“Poetes i programadors del món, uniu-vos!”

Barcelona“El que és inevitable rarament succeeix, és l’inesperat el que acostuma a passar”. La cita és de l’economista John Maynard Keynes i la repeteix el filòsof italià Franco Berardi, que uns minuts després alertarà l’audiència digital d’Esade que l’alternativa a la redistribució radical de la riquesa “és la mort”. L’escola de negocis va portar dimarts al format telemàtic el seu Fòrum d’Humanisme Tecnològic, tres jornades de conferències sobre el camí cap a una tecnologia més ètica que no han esquivat el xoc més inesperat de l’any: el covid-19.

La discussió va començar amb retards tècnics fins que es va poder sentir la secretària d’estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial, Carme Artigas. “M’emociono cada vegada que veig un codi QR a la taula d’un bar”, va destacar com a ferma defensora de convertir la pandèmia en un exercici de “resiliència” per al futur digital. La seva intervenció coincidia justament amb l’aprovació al consell de ministres d’una estratègia per a la intel·ligència artificial perquè l’automatització i la feina de qualitat vagin sempre acompanyades l’una de l’altra. “Les decisions racionals les prendrà un algoritme i nosaltres ens dedicarem a les que estiguin basades en la passió”, va insistir.

Carta de drets digitals

Artigas està al darrere d’una carta de drets digitals -“Som el primer país del món que en redacta una”- que fins i tot preveu protegir els ciutadans d’un robatori de les “dades cerebrals”. “No podem esperar que hi hagi la tecnologia per tenir el debat perquè no tindrem una segona volta per corregir el que vam fer malament”, va dir. La preparació per a aquesta era distòpica, doncs, inclou el dret a rebre l’opinió d’un humà quan ens atengui una màquina o a rebutjar que una plataforma digital confeccioni un perfil a través del nostre rastre de dades.

El 2020 ha sigut el primer any sense Barcelona per a John Hoffman, que va defensar el paper del Mobile World Congress com a conseller delegat de la GSMA amb una samarreta del Barça emmarcada al seu estudi. “Un món digital és ètic, verd i sostenible”, va remarcar el directiu. Tot i quedar-se sense Mobile, el sector de les telecomunicacions treu pit de la rellevància de la connectivitat en el confinament. Li costa amagar, però, els reptes urgents com a productors incansables de residus davant la crisi climàtica. “Potser sortirem amb algunes cicatrius de tot això, però amb més oportunitats que mai”, va reblar.

Per a Berardi, el panorama d’una societat més connectada que mai no és tan encoratjador com per a la resta de ponents. “Ens trobem cada cop menys capaços de governar, decidir i ser lliures perquè un automatisme tècnic encapsulat en el llenguatge econòmic ens obliga a fer el que vol”, avisava de nou el filòsof. Com a marxista declarat, va cridar “poetes i programadors” a unir-se per escapar de l’algoritme que ens condueix a una “època diabòlica”. L’exposició va acabar, com una premonició, amb la llum del seu despatx apagant-se de manera inesperada.