La fortuna desconeguda de Josep Cusí, l’amic íntim de Joan Carles I

BarcelonaFins ara, per al gran públic Josep Cusí Ferret era tan sols l’amic íntim de Joan Carles I i prou. Però ara sabem que és alguna cosa més. Des de la setmana passada és públic que Cusí es va gastar 269.000 dòlars (uns 240.000 euros, al canvi actual) per pagar la meitat del viatge de noces de Felip i Letizia. Aquesta revelació ha fet sorgir una pregunta per a la qual encara no tenim resposta: d’on va treure els diners Josep Cusí?

D’aquest discret amic del rei es diu sovint que és empresari. Un cop d’ull al Registre Mercantil demostra que, efectivament, ha tingut una activitat empresarial per sobre de la mitjana, amb càrrecs en una dotzena d’empreses. Però cap té xifres destacables. Res que permeti intuir que tingui capacitat per fer un regal tan generós al fill del seu amic. De fet, l’empresa des d’on es va pagar el viatge de l’actual rei Felip és Navilot SL, una companyia que va perdre 322.000 euros el mateix any en què se’n va gastar 240.000 per al viatge de noces del futur monarca, segons va revelar el diari britànic The Telegraph. L’últim any amb xifres disponibles, el 2017, l’empresa va perdre 49.000 euros, més diners dels que va facturar. Contactat per aquest mateix diari, l’advocat de Cusí no va negar en cap moment que la revelació fos certa. El Telegraph va posar contra les cordes la Casa del Rei el març passat quan va publicar que Joan Carles I havia cobrat comissions a través d’un compte a Suïssa, cosa que va forçar Felip VI a deixar el rei emèrit sense assignació de diners públics.

Així doncs, d’on surten els diners de Cusí? “No tenia ofici ni benefici”, assegura algú que coneix les seves relacions amb la burgesia barcelonina, on encara hi ha gent que se sorprèn per la similitud física de Cusí amb el rei i del fet que, diuen, encaixen la mà exactament igual. Una altra veu assegura que havia treballat amb un oncle seu que es deia Josep Oliu (res a veure amb l’estirp del Banc Sabadell) i que tenia una firma de matèries primeres. Al sector farmacèutic el van conèixer perquè Cusí hi anava a vendre els productes de l’empresa del seu oncle. “Se’l recorda com un molt bon tio”, explica una font.

Als cenacles locals es recorda que Cusí es va casar en segones núpcies amb Inés Muiños Gallart, familiar dels oftalmòlegs que porten el mateix cognom. No és casual que Inés Muiños tingui una empresa denominada Bribón BCN SL a la mateixa adreça on hi ha la seu de Navilot. Bribón BCN, de la qual Muiños és administradora única, tan sols va facturar 61.400 euros el 2018 i va perdre 1.256 euros. Aquestes xifres mostren una escassa activitat empresarial.

Bribón era també el nom amb el qual a Joan Carles I li agradava batejar els seus velers. De fet, Cusí era el gran factòtum rere aquests vaixells. “Quan es van fer els Bribón va ser Cusí qui va demanar diners per finançar-los”, asseguren les persones consultades. Molts recorden que estaven patrocinats per La Caixa i portaven ben visible l’estrella del seu logotip dibuixada al veler. Perquè Cusí tenia bona relació amb la cúpula de l’entitat, segons expliquen aquestes veus. L’amic del rei també va ser qui va introduir Corinna Larsen, l’examant de Joan Carles, a la burgesia catalana, en un sopar que va tenir lloc un estiu de fa més de deu anys. A l’àpat, celebrat al jardí d’un aristòcrata barceloní, s’hi va convocar un reduït nombre de privilegiats.

Tot i aquestes bones relacions, el misteri sobre la fortuna, si és que en té, persisteix. Alguns asseguren que es va fer ric quan Nestlé va comprar els Laboratoris Cusí, amb seu al Masnou, a la dècada dels 90. Però les persones consultades afirmen que ell no tenia cap relació amb aquesta família. De fet, segons ha pogut comprovar aquest diari, les tres úniques hereves d’aquell negoci (i, per tant, les que van fer la fortuna venent l’empresa) eren tres dones que compartien el primer cognom amb l’amic del rei, però res més.

El desastre valencià

La principal experiència empresarial de Josep Cusí va acabar en desastre. Calzados Segarra, una històrica empresa de calçat valenciana, estava en mans de l’Estat des que, el 1978, el govern d’Adolfo Suárez la va rescatar per salvar-la de la fallida. Dotze anys després l’amic del rei va aconseguir controlar-la. El govern del PSOE la va adjudicar a Círculo de Financiación y Gestión, una empresa de Josep Cusí, per 100 milions de pessetes (600.000 euros). Una xifra irrisòria tenint en compte la magnitud de la companyia. A canvi, Cusí tenia l’obligació d’injectar-hi 8.500 milions de pessetes per reconduir-la. En teoria, amb això n’hi havia prou per pagar els deutes (uns 4.000 milions) i les indemnitzacions per acomiadar personal (3.000 milions) i, fins i tot, per fer-hi noves inversions.

Curiosament -o no tant, tenint en compte quines connexions tenia-, Cusí no va haver de posar aquests 8.500 milions perquè l’Estat va donar a l’empresa una subvenció per aquell mateix import. Però ni amb això n’hi va haver prou. Tot i que les ajudes públiques teòricament cobrien els diners que la companyia necessitava, tan sols dos anys després, el 1992, Cusí va decidir fer suspensió de pagaments i liquidar-la. La crisi de Calzados Segarra (que pel mig va canviar de nom i es va passar a dir Imepiel) va aixecar una enorme polèmica al País Valencià, on es van viure manifestacions, vagues i enfrontaments amb la policia. Per cert: quan l’empresa ja havia tancat, la Comissió Europea va declarar il·legals les subvencions de 8.500 milions que Espanya va donar a Imepiel. Però ja era tard, perquè la companyia no existia i no podia tornar els diners.

Pel camí, i poc abans de la fallida definitiva, el govern espanyol també va reconèixer que s’havia equivocat venent l’empresa a Cusí. “Vam pensar que seria una cosa i la realitat ha estat, desgraciadament, una altra”, va dir en referència a Cusí l’aleshores director general de Patrimoni de l’Estat, Luis Alcaide.

A banda d’aquest capítol, Cusí també va ser soci de Desafío Español 2007 SL, l’empresa que va impulsar l’equip espanyol a la Copa de l’Amèrica celebrada a València i on el rei va ser un dels tripulants. Perquè l’esport és una de les seves passions i un dels fils conductors de la seva activitat empresarial. L’altre fil és l’immobiliari, amb empreses com Port Building i Building Alella. Ara bé, la primera té uns ingressos irrisoris i la segona va entrar en liquidació el gener passat. Un cop més, res de destacable.

Perquè tot són caps per lligar quan parlem de Josep Cusí i, sobretot, de les seves finances.