La fortalesa de l'euro, un nou risc per a la recuperació

WashingtonA la incipient i fràgil recuperació de l'economia espanyola i europea li ha sorgit un obstacle del tot imprevist: l'increment del preu de l'euro respecte del dòlar. El valor de la moneda de 17 dels 28 socis de la Unió Europea ha fregat en els últims dies el seu màxim en dos anys en relació amb el seu equivalent dels Estats Units, cosa que suposa un desavantatge per a economies com l'espanyola i la catalana, que estan aixecant tímidament el cap gràcies a l'augment de les exportacions. Amb un euro més fort, els productes per vendre són més cars i, per tant, resulten menys atractius per als compradors estrangers.

L'euro fa dues setmanes consecutives que està en alça. La setmana passada ho va fer un 0,9%, a l'octubre acumula un increment del 2,1%, i en el conjunt de l'any del 4,6%. Al tancament de divendres al mercat de canvi de Nova York -l'últim dia amb dades disponibles-, per un euro es pagaven 1,3804 dòlars, de manera que per un dòlar s'abonaven 0,7244 euros. Tot plegat coincideix amb el nivell més alt en cinc anys de les borses dels 45 països més rics.

A simple vista, que l'euro sigui més car és un senyal positiu sobre la salut de l'economia de la zona euro, que tècnicament acaba de sortir de la recessió després de sis trimestres consecutius amb descensos del PIB. No obstant, els experts coincideixen a atribuir més l'apreciació de l'euro als dubtes que planen sobre l'economia nord-americana que a la millora de la situació europea. És a dir, l'euro guanya valor perquè el dòlar en perd. Una tendència que els analistes preveuen que es mantingui durant aquesta setmana.

"La recuperació de l'economia dels Estats Units està perdent força i això està fent que els inversors perdin confiança i optin per vendre dòlars", assegura a l'ARA Joe Manimbo, analista sènior de mercats a la seu a Washington de Western Union Business Solutions. L'expert menciona un reguitzell de factors que justifiquen el pessimisme dels mercats, com que la taxa d'atur als Estats Units disminuís menys del previst al setembre (només una dècima, fins al 7,2%) o que la confiança dels consumidors en l'evolució de l'economia hagi caigut a l'octubre fins al seu nivell més baix des del desembre passat. "Aquests indicis negatius fan que es rebaixin les expectatives que la Reserva Federal (Fed) comenci a reduir gradualment aquest any el seu programa d'estímuls. Ara els inversors pronostiquen que no ho farà fins al març", afegeix Manimbo.

Futures pujades

Contra tot pronòstic, la Fed va decidir fa un mes mantenir la seva compra mensual de 85.000 milions de dòlars (61.000 milions d'euros) de deute i préstecs hipotecaris perquè va considerar que l'economia dels EUA estava en un estat més fràgil del que creia uns mesos enrere. Els analistes preveuen que l'organisme mantindrà aquest diagnòstic en la reunió que celebra demà passat, cosa que, segons Manimbo, farà que el dòlar segueixi perdent valor, perquè no arribarà cap missatge d'optimisme sobre la fortalesa de la primera economia mundial. És a dir, que previsiblement l'euro seguirà pujant.

Els experts calculen que la moneda europea podria arribar aquest any a intercanviar-se a 1,40 dòlars, en comparació amb els 1,38 actuals. El 2008, abans de l'esclat de la crisi financera amb la caiguda de Lehman Brothers al setembre, l'euro va assolir el seu màxim històric (fregant els 1,60 dòlars) per després començar a caure en picat. A meitat del 2010 es venia a 1,2 dòlars, i amb el temps va anar remuntant fins a arribar als prop d'1,5 dòlars als inicis del 2011. Des de llavors ha anat oscil·lant al voltant d'1,3.

Segons l'analista Manimbo, si es confirma la tendència a l'alça de l'euro el Banc Central Europeu (BCE) es veurà obligat a actuar per "refredar-lo i evitar que sigui un risc per al creixement" de la zona euro. Divendres, però, el representant alemany al banc, Joerg Asmussen, va dir que el BCE no s'ha fixat cap "objectiu" de tipus de canvi i que l'increment de l'euro no és una "preocupació" sempre que no suposi un risc que pugui apujar la inflació. Malgrat aquesta clàssica visió de l'ortodòxia alemanya -reticent a tot mínim estímul-, al final a Berlín també li interessa un euro barat perquè la seva economia viu de les exportacions.