La fórmula Escrivá contra la bretxa de gènere de les pensions

MADRIDLa reunió entre el govern espanyol i els agents socials -sindicats majoritaris i patronals- per la segona part de la reforma de les pensions, que s'ha d'aprovar abans que s'acabi l'any, s'ha centrat aquest dilluns en la bretxa de gènere. El ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá (PSOE), ha plantejat a sindicats i patronals la seva proposta per resoldre la diferència estructural entre les prestacions que reben les dones i les que reben els homes, que se situa en un 30%. En aquest sentit, Escrivá vol aplicar canvis pel que fa a les "llacunes de cotització" durant la carrera laboral, millorar la cobertura de períodes com ara una excedència per cuidar familiars i augmentar el complement de maternitat.

Les anomenades "llacunes de cotització" són períodes en què els treballadors han vist interrompuda la carrera professional, és a dir, han estat a l'atur durant uns quants anys. Tradicionalment, aquestes interrupcions han afectat més les dones, sobretot quan han estat mares i han hagut de deixar la feina per cuidar els fills, i han acabat repercutint negativament en la prestació final per jubilació.

Millora de les "llacunes de cotització"

Una de les mesures per reduir aquestes llacunes era que durant un temps, sempre en cas d'haver estat a l'atur, la Seguretat Social comptabilitzava que el treballador o la treballadora havia cotitzat per la base mínima. En concret, la Seguretat Social podia aportar fins al 100% de la base mínima de cotització (de mitjana se situa en 906 euros) durant 48 mensualitats i a partir del mes 49è (4 anys) aportava el 50% de la base.

El que ara proposa el govern espanyol és ampliar fins a 6 anys (72 mensualitats) el període en què la Seguretat Social comptabilitzaria que un treballador ha estat cotitzant la base mínima malgrat estar a l'atur. La mesura, amb tot, té molts matisos. Escrivá planteja reforçar aquest substitut de cotització els dos darrers anys (és a dir, entre els mesos 49 i 72) augmentant l'aportació fins al 80% de la base mínima i no fins al 50%, com fins ara, en casos en què homes i dones han estat a l'atur, és a dir, han interromput la carrera laboral, entre els 35 i 45 anys després de tenir un fill.

Amb aquesta mesura, quan la persona es jubilés aquest període estaria cobert per la Seguretat Social i no es comptabilitzaria com si no hagués cotitzat. "Solen ser les dones les que deixen la feina després de tenir un fill, per això pot ajudar a millorar la prestació", comenta la professora d'economia de la Universitat de Barcelona, Montserrat Guillén, en conversa amb l'ARA, i afegeix que es tracta d'un canvi "molt tècnic" i que caldrà fixar-se en la lletra petita.

Les altres mesures que proposa Escrivá estan destinades a millorar la cobertura durant períodes d'excedència per tenir cura de familiars o en casos de reducció de jornada per cuidar els fills.

També es planteja augmentar de manera addicional "un 10%", entre els anys 2024 i 2025, el complement de bretxa de gènere, a més de la revalorització anual, confirmen fonts properes a la negociació a l'ARA. Aquest complement de les pensions es va aprovar el febrer del 2021 i suposava una quantitat fixa de fins a 378 euros anuals per fill i s'aplica en totes les modalitats de pensió, menys en el cas de les jubilacions parcials.

"S'han produït avenços, però són insuficients", afirma Carlos Bravo de CCOO, que ha participat en la reunió d'aquest dilluns. A CCOO destaquen que queda molta feina per fer a l'hora de millorar el complement per reduir la bretxa de gènere, popularment conegut com a complement de maternitat, i veuen amb bons ulls els avenços pel que fa al reforç dels períodes d'excedència o reducció de jornades. En la mateixa línia s'ha pronunciat la UGT, que assumeix que hi ha "avenços", però "no són suficients".

Sense canvis en el període de càlcul

Fonts del diàleg social expliquen que el govern manté intacta la seva proposta inicial d'ampliar el període de càlcul de les pensions de 25 a 30 anys i triar els 28 millors, així com un increment progressiu d'un 30% en el cas de les cotitzacions màximes que anirà en paral·lel a un augment gradual de les pensions màximes.

Ara per ara, cap d'aquestes propostes agrada als interlocutors socials. L'ampliació del període de càlcul ha estat rebutjada tant per sindicats com per patronals, com també pel soci minoritari al govern espanyol (Unides Podem), per bé que Escrivá la va ratificar amb Brussel·les en el marc del pla de recuperació. Pel que fa a l'augment de les cotitzacions més elevades, per als sindicats és "escàs", mentre que les patronals el rebutgen pel cost que asseguren que suposaria a les empreses. Govern espanyol i agents socials es tornaran a reunir "els dies vinents".