Formentera, un infern immobiliari

Formentera7.401 euros per metre quadrat. Aquest és el preu de compra de l’habitatge a Formentera, xifra que ha fet que l’illa sigui el municipi més car d’Espanya. I el lloguer també és prohibitiu, fins al punt que la manca d’habitatge assequible fa que no es puguin substituir algunes baixes dels treballadors de la sanitat pública i que a personal dels hotels se’ls arribin a descomptar 200 euros del sou per llogar-los un llit en una habitació compartida entre sis persones.

Entre les deu poblacions més cares de l’Estat, segons el rànquing de l’Idealista, set són a les Balears. El preu de compra de l’habitatge a Formentera, més de 2.000 euros més elevat que al segon municipi més car del rànquing (Deià, a Mallorca), ja indica com és de complicat viure-hi, i també llogant-hi un pis, encara que es tingui una feina estable.

“Comprar és impossible” assegura Sergi Ramiro, resident a l’illa des del 2012, quan hi va arribar per treballar de cambrer a un restaurant que li facilitava allotjament. “Els treballadors vivíem en unes barraques situades darrere del restaurant, en cada habitació hi dormíem sis persones”, recorda. Al setembre començarà a treballar com a professor interí de formació professional i se sent afortunat per haver trobat un pis d’una habitació per 800 al mes, on fins i tot -i això és excepcional, a Formentera- s’hi podrà quedar durant l’estiu.

El coordinador de l’Idealista per a Catalunya i les Balears, Eduard Vilaplana, explica que fa anys que tant Formentera com Eivissa s’han convertit en un centre d’interès immobiliari a escala mundial, i que l’oferta de luxe encareix el metre quadrat. Tot i això, no creu que es pugui dir que a Formentera hi ha cap bombolla: “Els components d’una bombolla no hi són”. El Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera discrepa d’aquesta afirmació i recorda que a llocs com Formentera més del 90% de l’economia prové del turisme i l’allotjament vacacional suposa un 40% del PIB.

Amb bombolla o sense, viure a Formentera és un repte per a qui no hi té pis. Una cerca ràpida mostra que un pis de segona mà d’una habitació costa uns 290.000 euros i un xalet de fa 50 anys arriba als 6,9 milions. Mestres i professors són dels més afectats per la turistificació del mercat immobiliari: la majoria dels lloguers llargs són de setembre a finals de maig. Els propietaris busquen docents per llogar-los l’habitatge durant la temporada baixa, però a l’estiu lloguen el pis als turistes a 100 euros la nit.

Els lloguers que combinen el llogater fix amb el vacacional fins i tot poden vulnerar la llei. El 2018 el Consell de Formentera va deixar fora de la zonificació turística els nuclis històrics d’estructura residencial: en llocs com Sant Francesc no s’hi hauria de poder fer lloguer vacacional, i se n’hi fa. Els veïns, però, admeten que la nova llei ha fet que pisos que abans es dedicaven a aquesta activitat hagin tornat al mercat residencial.

Fuga de mestres

Tot i això continua mancant habitatge i molts professors destinats a l’illa en marxen així que poden. “No hi ha estabilitat a les plantilles dels centres”, lamenta Ramiro. Per això reclama plans de lloguer públic a les administracions i que els propietaris “deixin d’especular amb l’habitatge” i siguin conscients que “la gent que treballa a Formentera necessita un lloc on viure”.

Fonts de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera asseguren que els problemes amb els metges es disparen quan ve algú per cobrir una baixa curta. La majoria de treballadors acaben vivint a Eivissa, en una de les nou habitacions que s’han habilitat al vell Hospital de Can Misses, i van i tornen de Formentera cada dia. Però sovint ni tan sols tenen aquesta opció perquè les habitacions estan plenes.

El president de la Petita i Mitjana Empresa de Formentera, Pep Mayans, explica que aquesta temporada torna a ser molt difícil trobar professionals per al sector hoteler amb residència pròpia; en la majoria dels casos les empreses opten per facilitar allotjament als treballadors. Aquests habitacles, però, poques vegades compleixen amb els requeriments més bàsics.

Molts treballadors, sobretot els que venen només a fer la temporada, ni tan sols troben opcions com aquesta. Proliferen els pisos pastera, hi ha cotxes que es fan servir com a residències temporals i alguns vaixells es converteixen en apartaments improvisats. L’Associació de Docents de Formentera va néixer fa una dècada, arran del cas d’un mestre que, com que no podia trobar habitatge a l’illa, va haver de viure al cotxe durant una temporada.

Aina Morey és una altra professora de secundària que fa la mudança cada estiu. Ara és a Artà, on va néixer, fins que no hagi de tornar a Formentera al setembre. “Aquí pago 384 euros d’hipoteca per una casa de tres plantes; a Formentera he de pagar uns 400 euros més per una habitació en pis compartit”, diu.

Fins i tot els policies tenen problemes amb l’habitatge. L’any passat, el carabiniero italià destinat a l’illa durant l’estiu per atendre els turistes del seu país que cada any omplen Formentera no va durar ni una setmana. Va marxar de l’illa perquè no va trobar allotjament.