Formentera7.401 euros per metre quadrat. Aquest és el preu de compra de l’habitatge a Formentera, xifra que ha fet que l’illa sigui el municipi més car d’Espanya. I el lloguer també és prohibitiu, fins al punt que la manca d’habitatge assequible fa que no es puguin substituir algunes baixes dels treballadors de la sanitat pública i que a personal dels hotels se’ls arribin a descomptar 200 euros del sou per llogar-los un llit en una habitació compartida entre sis persones.
Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi
Entre les deu poblacions més cares de l’Estat, segons el rànquing de l’Idealista, set són a les Balears. El preu de compra de l’habitatge a Formentera, més de 2.000 euros més elevat que al segon municipi més car del rànquing (Deià, a Mallorca), ja indica com és de complicat viure-hi, i també llogant-hi un pis, encara que es tingui una feina estable.
“Comprar és impossible” assegura Sergi Ramiro, resident a l’illa des del 2012, quan hi va arribar per treballar de cambrer a un restaurant que li facilitava allotjament. “Els treballadors vivíem en unes barraques situades darrere del restaurant, en cada habitació hi dormíem sis persones”, recorda. Al setembre començarà a treballar com a professor interí de formació professional i se sent afortunat per haver trobat un pis d’una habitació per 800 al mes, on fins i tot -i això és excepcional, a Formentera- s’hi podrà quedar durant l’estiu.
El coordinador de l’Idealista per a Catalunya i les Balears, Eduard Vilaplana, explica que fa anys que tant Formentera com Eivissa s’han convertit en un centre d’interès immobiliari a escala mundial, i que l’oferta de luxe encareix el metre quadrat. Tot i això, no creu que es pugui dir que a Formentera hi ha cap bombolla: “Els components d’una bombolla no hi són”. El Sindicat de Llogaters d’Eivissa i Formentera discrepa d’aquesta afirmació i recorda que a llocs com Formentera més del 90% de l’economia prové del turisme i l’allotjament vacacional suposa un 40% del PIB.
Amb bombolla o sense, viure a Formentera és un repte per a qui no hi té pis. Una cerca ràpida mostra que un pis de segona mà d’una habitació costa uns 290.000 euros i un xalet de fa 50 anys arriba als 6,9 milions. Mestres i professors són dels més afectats per la turistificació del mercat immobiliari: la majoria dels lloguers llargs són de setembre a finals de maig. Els propietaris busquen docents per llogar-los l’habitatge durant la temporada baixa, però a l’estiu lloguen el pis als turistes a 100 euros la nit.
Els lloguers que combinen el llogater fix amb el vacacional fins i tot poden vulnerar la llei. El 2018 el Consell de Formentera va deixar fora de la zonificació turística els nuclis històrics d’estructura residencial: en llocs com Sant Francesc no s’hi hauria de poder fer lloguer vacacional, i se n’hi fa. Els veïns, però, admeten que la nova llei ha fet que pisos que abans es dedicaven a aquesta activitat hagin tornat al mercat residencial.
Fuga de mestres
Tot i això continua mancant habitatge i molts professors destinats a l’illa en marxen així que poden. “No hi ha estabilitat a les plantilles dels centres”, lamenta Ramiro. Per això reclama plans de lloguer públic a les administracions i que els propietaris “deixin d’especular amb l’habitatge” i siguin conscients que “la gent que treballa a Formentera necessita un lloc on viure”.
Fonts de l’Àrea de Salut d’Eivissa i Formentera asseguren que els problemes amb els metges es disparen quan ve algú per cobrir una baixa curta. La majoria de treballadors acaben vivint a Eivissa, en una de les nou habitacions que s’han habilitat al vell Hospital de Can Misses, i van i tornen de Formentera cada dia. Però sovint ni tan sols tenen aquesta opció perquè les habitacions estan plenes.
El president de la Petita i Mitjana Empresa de Formentera, Pep Mayans, explica que aquesta temporada torna a ser molt difícil trobar professionals per al sector hoteler amb residència pròpia; en la majoria dels casos les empreses opten per facilitar allotjament als treballadors. Aquests habitacles, però, poques vegades compleixen amb els requeriments més bàsics.
Molts treballadors, sobretot els que venen només a fer la temporada, ni tan sols troben opcions com aquesta. Proliferen els pisos pastera, hi ha cotxes que es fan servir com a residències temporals i alguns vaixells es converteixen en apartaments improvisats. L’Associació de Docents de Formentera va néixer fa una dècada, arran del cas d’un mestre que, com que no podia trobar habitatge a l’illa, va haver de viure al cotxe durant una temporada.
Aina Morey és una altra professora de secundària que fa la mudança cada estiu. Ara és a Artà, on va néixer, fins que no hagi de tornar a Formentera al setembre. “Aquí pago 384 euros d’hipoteca per una casa de tres plantes; a Formentera he de pagar uns 400 euros més per una habitació en pis compartit”, diu.
Fins i tot els policies tenen problemes amb l’habitatge. L’any passat, el carabiniero italià destinat a l’illa durant l’estiu per atendre els turistes del seu país que cada any omplen Formentera no va durar ni una setmana. Va marxar de l’illa perquè no va trobar allotjament.
“A LA LLARGA, ÉS MOLT DIFÍCIL D’AGUANTAR”
Aina Morey, professora
“Compartia un pis de dues habitacions amb una companya per 790 €. Per compartir despeses va entrar una noia que dormia en un llit en el passadís i al juny van fer fora del seu pis una altra professora per llogar-lo a turistes i la vam acollir malgrat que només teníem tres llits. Era com viure en una comuna hippie ”.
Pau Arranz, mestre
“Visc en un pis d’una habitació pel qual pago 950 € mensuals; és un habitatge que abans es llogava a turistes i que ara lloguen anualment. En aquest sentit, la nova llei del lloguer ens ha beneficiat, encara que trobo a faltar implicació de la conselleria d’Educació i sensibilitat per part dels arrendadors, perquè al final ells també necessiten professors, policies, metges i altres treballadors que donem un servei públic necessari i que tractem amb els seus fills i les seves famílies”.
L.A., cambrera de pisos
“L’allotjament de treballadors als hotels no només és molt precari, sinó que suposa compartir la teva vida amb els companys de feina, sense cap mena d’intimitat. Aquesta situació t’impedeix desconnectar de la jornada laboral i diferenciar el que és la teva vida del que és la teva feina; això, a la llarga, és molt difícil d’aguantar”.