Un forat fiscal de 64.000 milions

Brussel·lesEls ingressos tributaris d’Espanya han augmentat progressivament des del 2011, però Espanya encara recapta menys diners que la gran majoria dels seus veïns europeus. La pressió fiscal de l’Estat (és a dir, la recaptació en relació al PIB) continua sent inferior a la de les grans potències europees -com França i Alemanya- i fins i tot a la d’estats més modestos, com Grècia, Portugal i Hongria. I això que els impostos a Espanya no estan precisament entre els més baixos de la zona euro.

Les dades publicades ahir per l’oficina europea d’estadística, l’Eurostat, revelen que la pressió fiscal a Espanya va ser del 34,6% del PIB espanyol el 2015, una dècima més que l’any anterior, davant el 47,9% a França, el 40% a Alemanya i el 39,6% a Grècia. La mitjana de la zona euro es va situar l’any passat en el 41,4%, gairebé 7 punts per sobre de la dada espanyola.

Si els ingressos de l’Estat se situessin al mateix nivell que la mitjana de l’eurozona (41,4%), Espanya recaptaria 64.000 milions més. Tot i que la recaptació ha pujat en els últims cinc anys, la distància que hi havia entre els ingressos d’Espanya i la mitjana de l’eurozona el 2010 també era de 64.000 milions. És a dir, la mitjana europea segueix més o menys a la mateixa distància.

Per fer-se una idea de què suposen 64.000 milions només cal fixar-se en la reducció del dèficit públic que Espanya ha de fer per al 2017 per complir amb la dada pactada amb Brussel·les: són uns 5.000 milions d’euros. La reducció del dèficit obliga a estrènyer-se el cinturó encara més en els pressupostos de l’any que ve i el govern del PP està estudiant diferents possibilitats per apujar impostos. Brussel·les insisteix que encara hi ha marge per apujar tributs, especialment l’IVA.

Impostos més elevats

¿En quins conceptes recapta menys l’Estat? Els ingressos de l’administració espanyola, tant impostos com cotitzacions a la Seguretat Social, estan per sota de la mitjana europea en totes les àrees (IVA, IRPF, cotitzacions socials i impostos sobre la producció i importacions) malgrat que els tipus màxims d’aquests impostos acostumen a estar per sobre la mitjana europea. El tipus general de l’IVA a França, per exemple, és del 20%, i a Alemanya del 19%, tots dos inferiors al d’Espanya (21%).

En canvi, són superiors a Hongria (27%) i a Grècia (23%). Espanya només frega la mitjana comunitària -però es queda una dècima per sota- en l’impost de societats. Tant a Europa com a la zona euro suposa el 2,5% del PIB; a Espanya l’impost que paguen les empreses representa el 2,4% del PIB.

L’Estat està entre els socis de l’euro que tenen les taxes més elevades però els ingressos tributaris més baixos, una contradicció que posa en relleu el disseny deficitari del sistema tributari espanyol, sigui perquè hi ha molt frau fiscal o perquè, tot i tenir uns tipus alts, els impostos tenen un gran nombre de deduccions i excepcions que acaben reduint la recaptació final.

La distància més important registrada el 2015 entre la recaptació espanyola i la mitjana de la zona euro és en IRPF i en cotitzacions socials netes. Les aportacions a la Seguretat Social són el 12,3% del PIB espanyol i el 15,3% de l’eurozona.

La diferència també és de gairebé dos punts en l’IRPF (representa el 7,4% del PIB espanyol). Si tenim en compte que l’IRPF a l’Estat no és dels més baixos d’Europa, l’explicació als reduïts ingressos que suposa l’impost sobre la renda a Espanya pot estar en l’elevat nivell d’atur (la taxa de desocupació a l’Estat és la segona més elevada d’Europa, només superada per Grècia) i en els salaris, que són més baixos que en molts països europeus.

Més pressió impositiva amb el PP

La lluita de Brussel·les per fer que els estats membres tinguin els comptes sanejats ha portat molts governs a apujar impostos. Les dades publicades ahir per l’Eurostat mostren com des de l’arribada al govern del PP, el 2011, la pressió impositiva ha pujat a l’Estat i ha passat del 32% el 2011 al 34,6% el 2015. Però, tot i això, Espanya està clarament per sota de la mitjana comunitària. A la zona euro també s’observa una tendència a l’alça de la pressió impositiva des dels inicis de la crisi econòmica.