El forat de 3.000 empleats que ha revoltat les oficines bancàries

BarcelonaDes de l’any 2008 fins ara es podria omplir a vessar el Camp Nou –obviant les mesures de seguretat contra el covid– amb els 120.000 treballadors que el sector financer espanyol ha retallat per fer front a les vaques magres en què està sumit des de la Gran Recessió. El procés d’aprimament de plantilles ha estat continu i ha constat d’ERO, baixes incentivades i prejubilacions, que s’han succeït fins al punt que gairebé han deixat de ser notícia.

Fins que Carlos San Juan va plorar en una cua d’un caixer.

Arran de l’enèsima mala experiència en una oficina bancària, aquest metge jubilat valencià va començar una campanya a Change.org que s’ha saldat amb més de 600.000 signatures recollides per reclamar un tracte més bo i més personalitzat als bancs. La iniciativa ha arribat al govern espanyol i ha forçat els bancs a prometre millores. Però hi ha una realitat que difícilment es podrà canviar: la banca dona pitjor servei perquè té molts menys empleats per atendre el públic. 

Si la retallada de 120.000 treballadors des del 2008 al conjunt d’Espanya és impactant, no ho és menys la que s’ha produït només a Catalunya, només en la xarxa comercial, i només en les tres principals entitats des que es va iniciar el covid. En aquest cas, la xifra ronda els 3.100 treballadors. Aquest número surt de les dades aportades per CaixaBank i el Banc Sabadell, primera i tercera entitat del Principat. Pel que fa a la segona, el BBVA, no ha volgut aportar les dades, però fonts sindicals han facilitat el recompte a l’ARA. El Banco Santander, amb una presència menor a Catalunya, no ha ofert les dades segregades per comunitats autònomes. 

La pèrdua de 3.100 treballadors a les oficines catalanes entre els anys 2020 i 2021 en aquestes tres entitats té un protagonista destacat: el BBVA. L’entitat d’origen basc, que va créixer amb força a Catalunya apostant per les caixes d’estalvi que l’esclat de la bombolla del totxo va deixar al límit de la fallida, ha retallat en aquest temps prop de 1.400 dels quasi 5.000 empleats de sucursals que tenia a finals del 2019. La tisorada ha estat del 28%. 

La dada és especialment cridanera si es compara amb la reducció de personal que ha fet el banc al conjunt d’Espanya: ha passat de 30.283 a 24.843 treballadors, una retallada del 18% que xoca amb el 28% efectuat a Catalunya. 

La segona entitat que més ha minimitzat la plantilla a les sucursals és el Banc Sabadell. Després d’un 2020 negre, el banc català ha fet en els dos últims anys una esporgada de 834 empleats a la seva xarxa comercial, dels més de 3.600 que tenia. El percentatge de sortides és, doncs, del 23%, per bé que fonts de l’entitat matisen que aquestes xifres inclouen no només personal d’oficina sinó també la xifra global de la xarxa, que inclou altres perfils com ara atenció telefònica o administratius. 

En aquesta foto, i de manera sorprenent, qui apareix millor és CaixaBank. Malgrat el dur ERO que va fer l’any passat per pair l’absorció de Bankia, el personal d’oficines a Catalunya resultat de la suma de l’entitat catalana i Bankia no s’ha retallat de manera tan acusada: ha passat de 8.031 a 7.171 treballadors, una caiguda del 10% que ha afectat en total 860 persones.

La Caixa d'Enginyers, l'excepció

El Banco Santander, que té la històrica assignatura pendent de guanyar quota de mercat a Catalunya, sí que ofereix dades de l'evolució del seu personal al conjunt d’Espanya: entre el 2019 i el 2021 va reduir la plantilla un 16%. La dada té un contrapunt sorprenent, que és que, a escala mundial, el personal del banc que presideix Ana Botín va augmentar en aquest període: va passar de 196.419 a 197.070 empleats. 

Tots aquests casos xoquen amb el camí que ha triat la Caixa d’Enginyers. La cooperativa de crèdit catalana ha mantingut el personal d’oficines en els dos últims anys. Després d'un important creixement durant la darrera dècada –d’ençà de la decisió de CaixaBank i el Sabadell de retirar la seva seu de Catalunya com a resposta al procés independentista l’entrada de nous clients es va disparar–, l’entitat va reconèixer que havia sentit que no havia tractat els seus socis prou bé i per això entre el 2020 i el 2021 ha mantingut el personal d’oficines en 139 persones, però ha incrementat l’atenció telefònica i digital de 22 a 36 treballadors.

La situació del sector bancari arriba de la mà d'una dura paradoxa per als treballadors: a les oficines tenen les instruccions d'empènyer els clients als canals digitals. Però segons expliquen fonts sindicals, aquest guany de clients digitals acaba donant arguments als bancs per retallar la seva xarxa. I el problema, amb els tipus al mínim, no sembla que tingui solució.