El fons públic per als plans de pensions d'empreses fa el salt al Congrés

MADRIDEl consell de ministres d'aquest dimarts ha anat carregat de normes en matèria laboral i de la Seguretat Social. El govern espanyol no només ha donat llum verda a l'augment del salari mínim interprofessional fins als 1.000 euros bruts al mes aquest 2022, sinó que també ha habilitat la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes per després fer el salt als expedients vinculats a la reforma laboral, el pla MeCuida fins al juny i, finalment, ha aprovat en segona lectura l'avantprojecte de llei que regula el fons públic per als plans de pensions col·lectius. Una norma que ara fa el salt al Congrés dels Diputats per tal de ser negociada amb els partits polítics.

"L'objectiu de la norma és elevar la cobertura dels plans de pensions col·lectius, un propòsit en què la negociació col·lectiva tindrà un paper fonamental", ha defensat el ministre de la Seguretat Social, José Luis Escrivá, principal responsable de la norma, aquest dimarts. Aquesta mesura és una de les potes de la segona part de la reforma del sistema de pensions que l'executiu ha de tirar endavant aquest 2022 (com a màxim el mes de juny) i posar en marxa el 2023. Per tant, una norma compromesa amb Brussel·les en el marc del Pla de Recuperació per rebre els fons europeus.

Fons públics per a plans de pensions

Pam a pam. Després que el mes de novembre el govern espanyol aprovés en primera lectura l'avantprojecte que regularà el fons públic per als plans de pensions col·lectius, aquest dimarts ha arribat en segona volta després d'un procés d'audiència pública, però sense el suport dels sindicats majoritaris (CCOO i UGT) ni les patronals.

En concret, la reforma regularà la creació d'uns fons de pensions de promoció pública. És a dir, uns fons on els treballadors puguin acumular els seus estalvis, o una part, per a la seva jubilació. S'anomenen fons de pensions de promoció pública perquè serà l'Estat qui en tindrà el control, malgrat que la gestió serà privada.

Aquests fons han de servir com a "instrument financer" a través del qual s'hauran d'articular els plans d'empresa (anomenats també plans d'ocupació). Amb aquests plans l'empresa ingressa una part del sou del treballador, que deixaria de cobrar ara, a un fons, de manera que el treballador pugui utilitzar aquests diners un cop es jubili. A més dels plans d'empresa que s'hi podran adscriure, s'hi afegeix la figura dels plans simplificats, als quals podran participar sobretot treballadors de petites i mitjanes empreses, autònoms i també empleats del sector públic i privat.

Incentius fiscals per a empreses...

Per omplir els fons de diners, però, cal fer créixer aquests plans d'empresa (a Espanya, poc més del 10% de la població activa ocupada té un pla de pensions com a complement). La via per aconseguir-ho són els avantatges fiscals. La norma recull un límit de la deducció de la base imposable fins als 10.500 euros en el cas dels plans d'empresa, i redueix els límits als 1.500 euros per als plans individuals, motiu pel qual la proposta ha rebut les crítiques de les gestores dels plans.

La norma també recull exoneracions de les quotes a la Seguretat Social de les aportacions empresarials al fons. D'aquesta manera, les empreses podran aportar fins a 115 euros al mes als fons de pensions per treballador. Uns diners que es podran treure de la base de cotització dels empleats, i que es tradueixen en una aportació anual de fins a 1.380 euros l'any.

Pel que fa als empleats autònoms, aquests treballadors es podran deduir fins a 5.750 euros l'any.

...i treballadors

A més a més, el treballador podrà aportar, si vol, quotes més elevades que les de l'empresa, fins a una aportació màxima que es definirà per trams i en funció de la contribució empresarial. Si l'empresa aporta fins a 500 euros l'any, el treballador podrà contribuir amb fins a 1.250 euros, de manera que l'aportació màxima total seria de 3.250 euros. Si l'aportació de l'empresa és d'entre 501 i 1.000 euros, el treballador podria aportar fins a 2.000 euros l'any (una aportació màxima de 4.500 euros). En canvi, si la companyia aporta de 1.001 a 1.500 euros, l'empleat podria aportar 2.250 euros i, finalment, si l'empresa aporta més de 1.501 euros al pla d'ocupació, el treballador podria igualar la quantitat fins als 10.000 euros l'any com a molt.

Control dels fons

La tutela d'aquests fons públics de pensions recaurà en l'administració pública, però la seva gestió estarà en mans d'empreses privades. A diferència del primer text, finalment tindrà més pes la Comissió Promotora, que serà l'encarregada de seleccionar les gestores privades i dipositàries dels fons, així com de constituir els mateixos fons i establir quina serà l'estratègia d'inversió. Fonts del ministeri de la Seguretat Social expliquen que hauran de ser criteris d'inversió "alineats amb els principis per a la inversió responsable i pràctiques de finances sostenibles regulades per la UE". Finalment, aquesta comissió podrà nomenar els membres de la Comissió de Control Especial. Aquesta segona comissió, formada per 5 representants de l'Administració i 8 representants sindicals (4) i patronals (4), serà l'encarregada de supervisar la gestió dels fons i examinar l'actuació de les empreses gestores.

Les companyies interessades en gestionar els fons s'hauran de presentar a un concurs públic. Un dels requisits serà que tinguin un patrimoni mínim i siguin solvents. Totes les gestores podran treballar a través d'una plataforma digital comuna per simplificar els tràmits i tenir un accés ràpid a la informació.

Amb tot, l'avantprojecte encara pot rebre modificacions durant el tràmit parlamentari al Congrés dels Diputats.

ERTO covid-19 amb menys exoneracions

Un segon paquet important que aquest dimarts arriba al consell de ministres és el de la pròrroga dels expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) actuals durant un mes, és a dir, fins al 31 de març. Aquesta pròrroga és més aviat un temps de transició que l'executiu dona a les empreses que encara tenen treballadors afectats per un expedient (104.363 a tot l'Estat) perquè es puguin adaptar als nous models vinculats a la reforma laboral.

Si bé les condicions de protecció de les persones que estan sota un expedient es mantenen –per exemple, no poden fer hores extres–, l'executiu central sí que ha decidit reduir les exoneracions de les quotes a la Seguretat Social durant aquest mes. Així, es passa d'una exoneració de les quotes d'un 80% a un 60% en cas que l'empresa, independentment dels empleats, desplegui un pla de formació per als treballadors que estiguin en ERTO. Per contra, si els treballadors no reben cap formació, les exoneracions seran del 20% per a empreses de més de 10 empleats (fins ara eren del 40%) i del 30% per a companyies més petites. Finalment, les exoneracions dels ERTO per força major es mantenen al 90%.

Ajudes per als autònoms

A més a més, també es prorroguen les prestacions per als empleats autònoms fins al juny. En aquests moments, hi ha uns 110.000 empleats per compte propi acollits a aquestes prestacions. La prestació extraordinària per tancament administratiu, és a dir, si un treballador es veu obligat a tancar fruit de la pandèmia, es manté com fins ara i les exoneracions de les cotitzacions a la Seguretat Social es queden en el 90% el mes de març; un 75% a l'abril i un 25% al juny, per als autònoms afectats.

Salari mínim de 1.000 euros al mes

D'altra banda, l'augment del salari mínim interprofessional (SMI) es va acordar amb el vistiplau dels sindicats i altre cop sense les patronals. Es tracta d'un increment de l'SMI de fins als 1.000 euros bruts al mes en 14 pagues i retroactiu, és a dir, que s'aplicarà des de l'1 de gener. Són 35 euros més al mes en comparació amb l’actual salari mínim (965 euros mensuals bruts en 14 pagues), cosa que es tradueix en un creixement d'un 3,6%.

Mentre que el govern espanyol estima que l’augment podria afectar fins a 2 milions de treballadors assalariats, un estudi del gabinet econòmic de CCOO considera que tindrà impacte en 1,8 milions de treballadors, en especial dones i joves.