Els fons d’inversió surten a la caça d’hotels

Barcelona“5,5 milions d’euros. Hotel en venda al carrer Lepant”. “En venda gran hostal-hotel al centre turístic de Salou”. “Hotel en venda a Lloret de Mar. 2,5 milions d’euros, 3.000 metres quadrats, 55 llits”. Són anuncis publicats aquest mes d’agost. El sector hoteler està passant la pitjor crisi de la seva història pel covid i alguns empresaris es volen desfer del negoci. I hi ha qui vol aprofitar la situació. Gestores de fons d’inversió i socimis, tant estatals com internacionals, estan recaptant capital per anar de compres, “probablement l’últim trimestre de l’any”, asseguren fonts del sector.

D’operacions ja n’hi ha hagut. Aquest mateix mes d’agost ha transcendit que B&B Hotels s’ha venut el seu establiment de Rubí a un fons immobiliari francès, segons fonts del sector, que emmarquen l’operació en la política de la cadena de dedicar-se a la gestió d’hotels sense tenir-ne la propietat. L’empresa, doncs, el continuarà portant en règim de lloguer. Aquesta fórmula és una de les possibilitats per a molts hotelers per obtenir liquiditat amb què parar el cop.

El president de la patronal hotelera espanyola Cehat, Jorge Marichal, alertava a l’abril: “Ja vam cometre l’error durant la crisi anterior de regalar a preus irrisoris la gran majoria dels actius immobiliaris del país als fons voltor”, assegurava en una carta avisant de la crisi que arribava. “Si no es prenen mesures aviat, aquest país deixarà una altra part molt important de la seva economia en mans d’aquests fons”.

De moment, alguns dels fons d’inversió ja han revelat els seus plans. Com a mínim ja disposen de 2.000 milions preparats per invertir-los. Per exemple, la gestora Azora té 1.500 milions d’euros per destinar al sector hoteler. I la socimi Millenium, especialitzada en immobles hotelers, acaba de tancar una ampliació de capital de 150 milions d’euros. Mazabi i OD Group disposen de 400 milions i Schroders, amb seu a Luxemburg, ha anunciat que ja ha recaptat 425 milions dels 500 que s’havia posat com a objectiu per al seu fons Schroder European Operating Hotels Fund. L’objectiu és “adquirir la propietat i operar-la de manera independent o sota un acord de franquícia o de gestió hotelera”. Aquesta gestora, a més, dona detalls d’on ha obtingut els fons: la majoria d’inversors són companyies asseguradores.

Fonts del sector immobiliari indiquen que grans fons com Blackstone, que té la plataforma Hotel Investment Partners, i altres com Lone Star i Apollo també podrien buscar oportunitats de compra.

El president del Gremi d’Hotels de Barcelona, Jordi Mestre, ja va avisar fa alguns dies que si la situació continuava igual a la tardor hi podria haver concursos de creditors al sector i se n’aprofitaran els fons voltor. La pandèmia ha deixat molt tocat el sector. Les dades del juliol publicades la setmana passada per l’Institut Nacional d’Estadística (INE) confirmen la debacle: les pernoctacions a Catalunya van caure un 77,9% respecte a fa un any.

El director general del Gremi d’Hotels, Manel Casals, explica a l’ARA el calvari que viu el sector. “A Barcelona han obert només un 25% dels hotels, però l’ocupació en els pocs que hi ha oberts se situa al voltant del 10% o el 12%”, explica. “Si no hi ha un pla de rescat, a la tardor serà un drama”, diu Casals. El director del gremi reconeix que ja hi ha inversors que busquen oportunitats aprofitant la feblesa sobrevinguda als empresaris del sector. “Ens truquen a la porta per preguntar si hi ha hotels disponibles”, assegura Casals.

Per això, diu, el sector demana un pla de rescat amb diners públics. Només a Barcelona la facturació del sector ha caigut en 150 milions d’euros cada setmana i molts establiments, encara que estiguin tancats, han de fer front a costos fixos, sobretot lloguers o hipoteques. Per a Casals, els crèdits amb aval de l’ICO han ajudat a tenir liquiditat però no són la solució, perquè són préstecs que s’hauran de tornar.

Casals reconeix que els bancs, en el cas dels establiments amb hipoteca, estan més oberts a negociar perquè no volen quedar-se una cartera d’actius adjudicats en els seus balanços, com va passar durant la crisi financera. Però en el cas dels hotelers en règim de lloguer la situació és més difícil perquè la propietat no vol renunciar moltes vegades a les seves rendes.

Els rebrots de covid-19 estan complicant la situació. Tant Manel Casals com Albert Grau, soci de la consultora Cushman & Wakefield, assenyalen que molts hotelers esperaven una certa normalització a partir del setembre però els rebrots la dificulten cada vegada més. Si l’hoteler no ha planificat un escenari basat en un any 2020 sense ingressos “es pot trobar amb situacions delicades de liquiditat, de finançament i laborals”, explica Grau. L’expert indica que l’impacte serà diferent segons les destinacions, però també de la mateixa gestió de l’hotel. “Qui tingui una gestió més professional se’n sortirà millor”, apunta. En vista dels rebrots, el gremi i altres patronals del sector s’han afanyat a demanar l’allargament dels ERTO fins a la Setmana Santa vinent.

LES CLAUS

1. Què ha disparat les alertes del sector?

L’anunci que han fet algunes gestores, com Azora i Schroders, de voler invertir en hotels ha disparat les alertes del sector hoteler, que està passant una de les pitjors crisis de la seva història arran de la forta caiguda del turisme per les restriccions als viatges de molts països a causa de la pandèmia.

2. Què pot passar al sector durant els pròxims mesos?

Les patronals tenen por que molts hotelers, com que no han facturat res o ben poc els últims mesos, acabin fent concursos de creditors. Per evitar-ho, alguns que siguin propietaris dels immobles podrien vendre’ls com a via per obtenir liquiditat. El president del Gremi d’Hotels de Barcelona tem que això, si no s’hi busquen solucions ràpidament, pot passar a la tardor. Els representants del sector creuen que els rebrots del covid-19 empitjoren la situació perquè hi havia hotelers que esperaven recuperar-se a partir del setembre.

3. Què demana el sector a les administracions?

Les patronals hoteleres volen un pla de rescat per al sector, amb diners públics. Consideren que els crèdits ICO han servit per obtenir liquiditat però no són la solució perquè són préstecs que s’han de tornar. Segons el director general del Gremi d’Hotels de Barcelona, els hotelers deixen de facturar uns 150 milions d’euros cada setmana. Per parar el cop també demanen allargar el mecanisme dels ERTO fins a la Setmana Santa del 2021.

4. Qui podrà resistir millor aquesta crisi?

El soci de Cushman & Wakefield, Albert Grau, explica que aguantarà millor qui hagi planificat un 2020 amb ingressos zero, i patiran més els hotelers que pensaven que després de l’estiu ja facturarien.