Foment del Treball reivindica la renda bàsica per reduir la desigualtat

BarcelonaUn augment dels salaris, en particular del salari mínim interprofessional (SMI), i que les administracions públiques estudiïn la viabilitat d’implantar una renda mínima és la insòlita proposta que va fer ahir la patronal catalana Foment del Treball. És insòlita perquè les peticions de les organitzacions empresarials acostumen a ser rebaixes d’impostos i limitacions de la despesa pública. Foment va presentar el primer informe de l’Institut d’Estudis Estratègics -el think tank que va crear al mes de març-, en què aposta per “experimentar” amb noves polítiques per reduir la desigualtat. És per això que l’informe proposa apujar l’SMI -una mesura que va aprovar per decret el govern espanyol al gener- i obre la porta a analitzar des del sector públic una hipotètica implantació d’una renda mínima.

Segons Jordi Alberich, coordinador del think tank, “la societat no tolera” els actuals nivells de desigualtat. La qüestió -va afegir- no és tant si augmenta o no la desigualtat, sinó que la societat exigeix que els agents polítics i econòmics hi posin remei. A més, el coordinador i vicepresident de l’institut va destacar que el malestar no es concentra només entre “les persones més desafavorides”, sinó que també “es dona entre l’empresariat”. “Algun invent haurem de fer”, va dir.

Sobre la possibilitat de crear aquesta renda mínima, Alberich va defensar que cal determinar les possibilitats d’implantar-la, però sense concretar ni quan ni com ni de quants diners hauria de constar. “No proposem una renda, sinó obrir el debat”, va matisar Alberich. “Hem de demanar a la política que sigui activa, que es retrobin economia i política”, va destacar, també en relació amb l’SMI.

La renda bàsica universal és una proposta que han dut a terme en forma de prova pilot alguns països, com Finlàndia, i que consisteix en garantir que qualsevol ciutadà tingui un nivell mínim d’ingressos, de manera que, si una persona no té feina o té un sou que no arriba a aquest mínim, l’Estat l’hi proporcioni. Per contra, un altre concepte és el de renda garantida, que ja està en funcionament a Catalunya. Aquesta prestació està dissenyada per ajudar persones que es troben en situacions econòmiques límit i està lligada a plans de reinserció laboral. De fet, la seva implantació ha estat problemàtica, ja que la gran quantitat de requisits que demana la Generalitat per cobrar-la han deixat fora més d’un 60% de les famílies que l’han sol·licitat.

La proposta de Foment del Treball arriba més tard que la de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), presentada al juny. L’Airef, però, sí que va aportar detalls: concretament va defensar la creació d’una renda mínima de fins a 430 euros mensuals per a 1,8 milions de famílies, amb l’objectiu de reduir la pobresa més d’un 50%.

No afectarà la negociació salarial

Sobre el salari mínim, l’informe de Foment insisteix en la necessitat d’incrementar els sous, especialment el salari mínim, de nou una postura poc habitual entre les patronals espanyoles. Ara bé, malgrat la petició d’incrementar les retribucions dels treballadors, Alberich va deixar clar que aquest posicionament del think tank de Foment no afectarà les negociacions salarials en què participi la patronal catalana, en les quals no defensarà obligatòriament pujades de sous. Així doncs, la postura de l’entitat és, de moment, més teòrica que pràctica.

Tot i així, des del laboratori d’idees de Foment no es coincideix amb les fortes crítiques que va rebre el govern espanyol per part del Banc d’Espanya i la CEOE -de la qual forma part Foment-, quan va apujar l’SMI fins als 900 euros. El banc i la patronal espanyola van pronosticar que tindria efectes negatius sobre l’economia, perquè suposaria una pèrdua de competitivitat i augmentaria l’atur. “No sabem del tot quines són les conseqüències d’un increment de l’SMI”, va dir Alberich.

Fa uns mesos, el president de Foment, Josep Sánchez Llibre, ja es va posicionar a favor d’increments salarials, sobretot per als joves, en contra de l’opinió de les patronals espanyoles, una idea en la qual va insistir en la presentació de l’informe: “Fins que no hi hagi una retribució més justa per als joves, no resoldrem la crisi”.

Reduir la desigualtat

Les mesures proposades per l’Institut d’Estudis Estratègics busquen millorar la igualtat econòmica per reduir la conflictivitat social. Sánchez Llibre va posar ahir com a exemple la situació política a Xile, on s’han produït dures protestes -amb una vintena de morts- per la pujada dels preus del transport públic i de l’electricitat. “Xile dona la raó al que estem fent”, va comentar el president de la patronal, que va indicar que aquest tipus de mesures són necessàries per frenar l’augment de partits populistes.

Així mateix, el document presentat pel think tank també proposa més harmonització dels impostos entre països de la Unió Europea, i elogia les polítiques antimonopolístiques adoptades per la Comissió Europea contra les multinacionals tecnològiques, ja que -a parer seu- aquestes empreses abusen de la seva posició i comercialitzen la privacitat dels usuaris.