La patronal demana ajudes directes a les empreses per part de "totes les administracions"

BarcelonaFoment del Treball, la patronal que agrupa les grans companyies de Catalunya, ha reclamat a "totes les administracions" que augmentin les ajudes directes a les empreses perquè puguin fer front als efectes de la crisi del covid-19. L'organització considera que Espanya no està al mateix nivell que la resta de països europeus en aquesta matèria, cosa que pot fer perillar una quantitat elevada de negocis.

"A Espanya hem fet bé els ERTO, i tots els països tenen uns sistemes més o menys similars", ha assegurat Salvador Guillermo, secretari general adjunt de Foment, en la presentació de l'informe trimestral sobre conjuntura econòmica. "També hem fet molt bé els crèdits ICO, perquè s'ha aprofitat la xarxa de bancs comercials, però les ajudes directes no han sigut de la mateixa magnitud que a França o Alemanya", ha afegit.

Guillermo ha lamentat que el deute de l'Estat tancarà l'any pels voltants del 120% del producte interior brut, un dels més elevats d'Europa, però ha considerat igualment necessari que se segueixin els passos de la resta d'economies de la zona euro i el sector públic intervingui de manera més contundent per ajudar el teixit empresarial. A més, ha afegit que aquestes ajudes han de ser com més ràpides millor.

De fet, les dades demostren que Espanya és, en efecte, un dels estats de la Unió Europea que menys ajuda famílies i empreses amb mesures fiscals, ja sigui amb subsidis directes o amb rebaixes d'impostos. La majoria de les ajudes al sector empresarial han sigut a través de préstecs amb l'aval de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), per la qual cosa l'Estat obliga les companyies amb problemes de liquiditat a endeutar-se amb els bancs –que fan negoci de la situació amb els interessos–; ja que només en cas d'insolvència de les empreses que han demanat aquests crèdits l'Estat es faria càrrec del seu pagament.

Guillermo ha apuntat a "totes les administracions", a les quals ha demanat més esforços. "Si altres països ho fan, aquí també", ha reblat. Per exemple, ha reclamat reduccions de l'IBI per part dels ajuntaments o de l'impost d'activitats econòmiques. El dirigent de Foment ha lamentat que "no hi ha un discurs seriós" ni coordinació entre els diferents poders públics en aquest àmbit.

En aquest sentit, i com a complement, Guillermo ha recordat que la inversió pública ha sigut "la gran sacrificada durant més de deu anys", des de l'última crisi del 2008, quan es va ensorrar i mai ha recuperat els nivells previs a aquella recessió. És per això que Foment demana a les administracions que multipliquin els recursos a les partides d'inversió, sobretot en infraestructures, seguint polítiques "keynesianes" (d'estímul del creixement mitjançant la despesa pública).

Destrucció de llocs de treball

Foment ha assegurat que, en el cas d'Espanya, l'economia no retornarà als nivells del quart trimestre del 2019 –l'últim abans de l'esclat de la pandèmia– "fins al 2023 en el millor dels casos". La patronal creu que serà de les últimes d'Europa a recuperar-se del tot, com ja han apuntat altres institucions.

L'impacte, però, ja s'ha fet notar des de principi del 2020, especialment en l'àmbit de l'ocupació. Segons l'organisme, entre la desaparició de feines i la reducció d'horaris de treballadors que continuen empleats, la destrucció laboral equival a un milió de llocs de treball a temps complet (és a dir, de quaranta hores setmanals) a Espanya.

Reforma laboral amb "consens"

Sobre la possibilitat que el govern espanyol modifiqui la reforma laboral a curt termini, el president de la comissió d'economia de Foment, Valentí Pich, ha afirmat que l'economia actualment necessita "mesures que donin suport a l'ocupació" i ha insistit que els canvis legals han de comptar amb "el consens" de sindicats i patronals.