Foment tornarà a privatitzar les radials per evitar un impacte en les arques públiques

BarcelonaEl ministeri de Foment no es quedarà amb les autopistes en fallida que hagi de rescatar, sinó que les traurà de nou a concurs per tornar-ne a cedir l'explotació a empreses privades, perquè segons el ministeri ara tornen a ser viables.

El departament que dirigeix Íñigo de la Serna obtindrà així recursos per afrontar "en gran mesura" el cost de la responsabilitat patrimonial de l'administració (RPA) que suposarà el seu rescat i evitar que recaigui en les arques públiques. La responsabilitat patrimonial és l'import que l'administració ha d'abonar als actuals concessionaris de les autopistes en el moment en què reverteixin a l'Estat per la inversió que van realitzar en la seva construcció, una 'factura' "inferior als 3.000 milions d'euros", segons el ministre, però que el sector calcula en uns 5.000 milions.

A més, en cedir de nou en concessió les autopistes al sector privat, Foment busca evitar també el cost que les autopistes suposen en termes de manteniment, conservació i personal, estimat en uns 65 milions d'euros anuals. Així mateix, assegura que la nova contractació de les vies es faria ja amb la garantia que no tornaran a caure en la situació en què es troben, ja que, segons Foment, s'han dut a terme els canvis legislatius necessaris".

L'Estat assumeix que rescatarà les autopistes radials en fallidaFoment canvia, doncs, d'estratègia i planteja aquest nou escenari per a les vuit autopistes de peatge fallides des del 2012: "Són viables si no es considera la seva 'motxilla'", ha matisat el ministre De la Serna en referència al deute d'uns 3.200 milions d'euros que suporten. "Tenen un benefici brut d'explotació (ebitda) positiu, i n'hi ha alguna que presenta augments de trànsit mensuals de gairebé el 20%", va afirmar ahir el ministre en una conferència pública.

Per això, també va detallar que Seittsa, una societat depenent del seu ministeri, s'està preparant per quan s'hagi de quedar amb alguna autopista i abordar-ne la nova licitació. "Ens preparem a través de Seittsa per assumir les autopistes i relicitar-les, tot i que encara suposarà un temps i no sabem si les haurem d'assumir totes i com les traurem a concurs, si agrupades o individualment", va explicar De la Serna.

El ministeri veu ara possible tornar a adjudicar les autopistes no només per la recuperació dels tràfics, sinó també perquè ha fracassat el pla inicialment dissenyat per rescatar-les i gràcies al nou gir que han fet els processos judicials de concurs de creditors en què les autopistes estan immerses des de fa gairebé cinc anys. De la Serna va confirmar ahir que els tractes amb els fons voltors han acabat sense cap acord. "Les diferències eren importants", va justificar De la Serna.

Gir als tribunals

El ministre també es va referir ahir al fet que els tribunals estiguin deixant en suspens els processos de liquidació als quals ja han arribat alguna de les vuit autopistes fallides, una "bona notícia", segons el ministre, ja que "dona més marge per maniobrar i preparar-nos per si cal quedar-se-les", va indicar. L'Audiència Provincial de Madrid va resoldre recentment suspendre la liquidació de l'autopista de circumval·lació d'Alacant, que ha tornat així a la fase del concurs en el qual la concessionària pot negociar el deute amb els creditors per superar la insolvència, i s'espera que el mateix passi amb la de les radials R-3 i R-5.

Tot això coincideix amb l'increment del trànsit que registren les vies des de l'any passat. Només al febrer el conjunt de les vuit autopistes va augmentar una mitjana del 10,5% el nombre d'usuaris, un augment que s'eleva fins al 19% en el cas de la R-5. Precisament, la caiguda de trànsit que van registrar durant la crisi i els sobrecostos d'expropiació que van suportar en la seva construcció constitueixen les causes del risc de fallida que afronten aquestes tres autopistes, a més de les altres dues radials (R-4 i R-2), la Madrid-Toledo, l'Ocaña-la Roda, la Cartagena-Vera i la M-12, la que uneix Madrid amb l'aeroport de Barajas.