Foment del Treball exigeix el traspàs integral a Catalunya de Rodalies, Regionals i Avant

BarcelonaProp de 40.000 milions d'euros en 14 anys. Aquest és el dèficit acumulat en infraestructures públiques a Catalunya. Són càlculs de la patronal Foment del Treball a partir de totes les licitacions efectuades per ajuntaments, la Generalitat i l'Estat en territori català des de l'any 2009.

Aquest dèficit, que ha augmentat en 5.000 milions d'euros en dos anys, és la diferència entre el valor de totes aquestes licitacions i el 2,2% del PIB de Catalunya, que és la xifra que la patronal considera que s'hauria d'invertir en infraestructures per equiparar-se als indicadors europeus.

De tota la sèrie analitzada, el 2009 és l'únic any que supera aquest topall: es van licitar 5.737 milions d'euros en obres, cosa que suposa el 2,8% del producte interior brut català. Des d'aleshores, la inversió en infraestructures a Catalunya només ha superat l'1% d'aquest indicador el 2010, el 2021 i el 2022.

En els últims 14 anys, segons la patronal, la licitació pública d'obres hauria d'haver arribat als 69.236 milions d'euros, mentre que s'ha quedat als 29.867 milions, dels quals 14.230 són de l'administració local, 8.631 de la Generalitat i 6.918 de l'administració general l'Estat.

Una Catalunya "mancada"

"Suposa una clara pèrdua d'oportunitats i de qualitat de vida dels ciutadans: la inversió pública té un efecte directe que actua com a catalitzador de la inversió privada", ha criticat el president de la patronal, Josep Sánchez Llibre, en una roda de premsa aquest dimecres amb la Cambra de Contractistes i Obres de Catalunya (CCOC). També ha demanat planificar les infraestructures a mitjà i a llarg termini amb una "plena col·laboració" de totes les administracions desvinculada de les eleccions.

La patronal argumenta que Catalunya ha de tenir una infraestructura adaptada a les seves necessitats perquè es tracta d'una de les principals àrees de desenvolupament econòmic del sud d'Europa; acull un gran volum intern de moviments de persones i mercaderies, i té una sèrie de determinants geogràfics –com la situació fronterera, la longitud de la costa i una orografia accidentada– que fa que estigui mancada en aquest sentit.

Rodalies i l'aeroport de Barcelona

Sánchez Llibre també ha dit que exigirà una cimera urgent entre el president de la Generalitat, Pere Aragonès, i el president espanyol resultant de les eleccions del 23 de juliol per fer efectiu el traspàs integral del servei de Rodalies, Regionals i Avant de Catalunya perquè el Govern assumeixi la titularitat d'estacions, trens, tallers, vies, catenàries i personal.

"És totalment necessari per respecte als 300.000 ciutadans de Catalunya que diàriament agafen aquest servei", ha assenyalat. Segons els càlculs de la patronal, amb una inversió de 10.000 milions a Rodalies en aquests 14 anys es podria haver executat el Pla de Rodalies 2008-2015 i avançat l'actual. Aquest mateix dijous el Parlament ha reprovat la ministra de Transports, Raquel Sánchez, per la "constant ineficàcia" en la gestió del servei de Renfe i d'Adif a Catalunya, i ha instat a completar el traspàs "integral" al Govern.

L'estudi també conclou que a Catalunya manquen infraestructures de transport perquè disposa d'un menor nombre de quilòmetres de carreteres i de ferrocarril que altres regions europees similars, com Dinamarca, l'Aragó, Baden-Württemberg i la Llombardia. Tot i tenir més superfície d'autopistes, se situa molt per sota de la mitjana de les regions analitzades en el nombre de quilòmetres de carreteres locals, intercomarcals, interprovincials i nacionals. També té una molt major proporció d'accidents de trànsit tot i tenir menys vehicles.

Sobre l'ampliació de l'aeroport de Barcelona, el pla de la patronal continua vigent tot i que amb un possible ajornament: les propostes que una comissió d'experts ha elaborat durant vuit mesos i havien de presentar al juny potser s'ajornen fins al setembre per l'avançament de les eleccions generals al 23 de juliol.

Renovables i subministrament d'aigua

La patronal també estima que si a Catalunya, on la producció elèctrica amb fonts renovables es va situar al 17,5% el 2021 –lluny del 45% que es produeix a l'Estat–, s'hagués invertit 10.000 milions d'euros més els últims anys, comptaria amb una infraestructura eòlica i fotovoltaica –actualment representen el 49% i el 36,5% de producció renovable– "molt propera a la necessària" per assolir els objectius del 2030: comptar amb una potència en renovables de 12.000 MW. En matèria hídrica hi ha un plantejament similar, és a dir, si s'haguessin invertit 10.000 milions d'euros en els darrers 14 anys en l'àmbit del subministrament d'aigua i la seva gestió a Catalunya, la patronal assegura que suposaria tenir acabades o en execució obres com la modernització per 2.500 milions d'euros del sistema de regadiu del canal d'Urgell.

Les xifres que ha donat Foment, que només inclouen licitacions, arriben en la setmana que s'havia de donar a conèixer l'execució de la inversió real del sector públic de l'Estat del segon semestre del 2022, però el ministeri d'Hisenda encara no les ha fet públiques, malgrat que preveu fer-ho aviat.