Foment veu “demagògic” apujar el salari mínim
La patronal diu que la mesura, proposada per Puigdemont, provocaria deslocalitzacions
BarcelonaL’acció conjunta de sindicats, patronals com Pimec i el Govern podria fer pensar que hi havia un clima d’opinió favorable a la pujada del salari mínim. Però la patronal Foment del Treball es va encarregar ahir de demostrar que aquesta visió no és unànime.
El director de relacions laborals de Foment, Javier Ibars, va alertar ahir que un augment del salari mínim interprofessional (SMI) comportaria més atur, menys productivitat, menys competitivitat i un increment del nivell de preus, i va afirmar que s’està fent una “certa demagògia” sobre aquest tema en l’àmbit polític.
Podem, la força que lidera Pablo Iglesias, no és l’única que n’ha fet bandera: el nou executiu català que presideix Carles Puigdemont també ha demanat que s’apugi.
En ser preguntat sobre la voluntat del Govern de negociar amb agents socials mecanismes per augmentar el salari mínim de manera efectiva -una competència que no és de la Generalitat-, Ibars va afirmar que qualsevol increment salarial ha d’estar relacionat amb la productivitat, i va assegurar que aquest debat està “desvinculat de la realitat” de la negociació col·lectiva i de les empreses perquè només el 0,2% dels assalariats cobren el SMI.
Aquest representant de Foment del Treball va afegir que diversos estudis apunten que un increment del SMI suposa una barrera d’entrada al mercat de treball dels joves i les persones menys qualificades, per la qual cosa va recomanar que “abans de començar la casa per la teulada es valori si el país està preparat per a aquest increment exponencial”. A més, Ibars va afegir que tot plegat podria suposar deslocalitzacions d’empreses en altres llocs d’Espanya, ja que comportaria que estiguessin obligades a tenir un mínim salarial de 300 o 400 euros més que la resta.
El contundent rebuig de Foment a l’augment del salari mínim arriba poques setmanes després que el Govern s’hi comprometés. El mateix president Puigdemont va demanar “un pacte de compromís amb els agents socials i econòmics per adoptar un salari mínim d’acord amb els estàndards de la Carta Social Europea”. Aquest document d’àmbit comunitari estableix que la retribució mínima ha de situar-se al 60% de la mitjana dels salaris d’un país. En el cas d’Espanya això suposaria un augment molt important: el salari mínim actual és de 655 euros mensuals en 14 pagues, i el que planteja l’executiu el situa molt a prop dels 1.000 euros, amb una evolució del 52% respecte al seu nivell actual.
Una prioritat de Treball
El debat sobre l’augment del salari mínim forma part de l’agenda de temes del Consell de Relacions Laborals, que reuneix el departament de Treball i sindicats i patronals catalans, que han avalat que s’obri aquesta discussió. El secretari general del departament, Josep Ginesta, confia que el diàleg serveixi per avançar en un compromís d’apujar-lo progressivament. Segons Ginesta, les posicions de partida allunyades de patronals (més reticents) i sindicats (a favor de la millora) no volen dir que no hi hagi marge per al consens.