Foment assumeix que el rescat de les radials tindrà un cost milionari

BarcelonaAl voltant de 4.050 milions. Aquesta és la quantitat que haurà d’assumir el govern d’Espanya per fer front al rescat de les autopistes radials de Madrid. El ministeri de Foment ja va anunciar a l’abril la reserva de més de 3.500 milions d’euros, la quantitat estimada per fer front a aquesta operació pel Tribunal de Comptes. A aquests s’hi han de sumar ara uns 550 milions d’euros en concepte de préstecs participatius que no es podran recuperar després de la liquidació de les vies.

El consell de ministres va aprovar ahir el conveni que permetrà a la Societat Estatal d’Infraestructures Terrestres (Seittsa) -empresa de titularitat pública- aconseguir la gestió de les nou autopistes de peatge en fallida. Així, l’Estat serà el titular d’aquestes vies fins que es tornin a licitar l’any vinent, tal com està previst. Els terminis amb què treballa el govern central són els següents: al primer quadrimestre del 2018 està previst que les autopistes passin a ser propietat de Seitssa al 100%. Durant el segon quadrimestre del mateix any el govern completarà la licitació de les infraestructures -que sortiran a subhasta en un o dos lots- i a partir del tercer quadrimestre, el nou concessionari podrà començar a explotar les autopistes.

Aquesta estratègia respon a un objectiu clar: evitar que el dèficit del 2018 prevegi només els costos del rescat de les radials i no els posteriors ingressos un cop tancat el traspàs de propietat de les infraestructures. És per això que es volen tancar totes les fases el mateix any.

No hi veuen un rescat

Segons els fons internacionals propietaris del deute de les radials, aquesta operació per salvar les radials no suposa un rescat de l’Estat, sinó “un compliment d’una obligació jurídica” que es va contraure quan es van atorgar les concessions. Aquest pagament respon a la clàusula de responsabilitat patrimonial de l’administració (RPA) que va subscriure l’Estat, en la qual es comprometia a fer front a una eventual fallida de la infraestructura.

Els fons van celebrar ahir l’arribada del conveni que va aprovar el consell de ministres però van lamentar que la reversió a l’Estat de les radials en fallida arriba “massa tard” i que la demora “posa en dubte la seguretat jurídica” d’Espanya.

Els propietaris del deute van assenyalar que el pagament del govern central s’hauria d’haver fet, com a molt tard, nou mesos després que les autopistes es declaressin en liquidació (sis mesos per determinar la quantitat a pagar i tres mesos per realitzar aquest pagament). A tall d’exemple, per a l’autopista AP-36 -que està projectada per cobrir un trajecte de més de 380 quilòmetres entre Ocaña i La Roda, al sud de Madrid- ja s’hauria d’haver calculat l’import a pagar i abonar aquesta quantitat, “cosa que no ha passat”, van apuntar els fons internacionals.

Aquests agents consideren que una resolució “proactiva i justa” del govern central és “fonamental” per millorar “la percepció internacional sobre la seguretat jurídica que hi ha a Espanya i el risc de pagament de l’administració”. Per a ells, aquests retards de l’executiu espanyol “a més de malmetre la seva credibilitat” en els mercats financers, generen interessos pel retard en el pagament de la clàusula de RPA.

L’economia catalana creix un 2,8% en el segon trimestre

L’economia catalana va créixer dues dècimes fins a una taxa intertrimestral de l’1% el segon trimestre. Amb aquest impuls, el PIB de Catalunya va assolir un creixement interanual del 2,8%, segons l’estimació avançada que van publicar ahir l’Idescat i el departament d’Economia. Per al Govern, aquestes dades mostren que “l’economia catalana s’està recuperant amb escreix de la moderació que va experimentar en la segona meitat de l’any passat”. El sector amb una aportació més elevada va ser l’industrial, amb un creixement del 2,8%. Pel que fa a la construcció, ha experimentat un fort repunt de fins al 7%. A Espanya el PIB ha crescut un 3,1% interanual.