L'FMI avisa que lligar les pensions només a l'IPC dispararà la factura de la Seguretat Social

MadridEl Fons Monetari Internacional (FMI) dona un cop de mà a la ministra d'Economia en plena polèmica per la revalorització de les pensions. Les conclusions preliminars sobre les perspectives de l'economia espanyola d'aquest 2018 dediquen bona part de les seves recomanacions a parlar de pensions. Després que el Pacte de Toledo acordés tornar a vincular les pensions a la inflació (IPC), diversos representants de l'executiu socialista ja han hagut de sortir a matisar que cal tenir altres indicadors en compte per garantir l'estabilitat del sistema. El mateix pensa l'FMI, que també creu que no s'haurien d'haver derogat reformes del 2011 i del 2013 (que revaloritzen les pensions en funció de l'estat de salut financer de la Seguretat Social i endarrereixen l'edat efectiva de jubilació).

Literalment, el Fons Monetari Internacional avisa que "cal un paquet de mesures en matèria de pensions que sigui sostenible i integral per alleugerir les tensions que afecten el sistema". De fet, apunta directament al Pacte de Toledo. Creu que la seva recomanació de vincular l'augment de les pensions a "un indicador de poder adquisitiu no hauria de traduir-se en mesures legislatives que no formin part d'un paquet integral". És a dir, que, com va dir ahir la ministra d'Economia, Nadia Calviño, cal tenir en compte altres factors i impulsar altres reformes. L'avís és subtil però clar: "Un ajust 'ad hoc' de les prestacions podria fer perillar la sostenibilitat financera del sistema".

I posa xifres sobre la taula. L'informe de l'FMI calcula que vincular les pensions a l'IPC de manera permanent afegiria entre un 3% i un 4% del PIB a la despesa pública de pensions d'aquí al 2050. Un augment d'aquesta magnitud, sosté, "ha de veure's contrarestat per altres mesures estructurals". Per tot plegat, recorda que les reformes del 2011 i 2013 han perdut "acceptabilitat social" però les qualifica d'"adequades des del punt de vista financer per alleugerir la pressió del sistema de pensions".

Mesures econòmiques "creïbles"

Al Fons Monetari Internacional tampoc li fan el pes els anuncis pressupostaris que l'executiu de Sánchez està anunciant i negociant amb Podem. En aquest sentit, és contundent: "El pressupost del 2019 necessita incloure un paquet de mesures creïble". Recalca que el govern espanyol encara no té a punt el pressupost (es va comprometre a tenir-lo el 15 d'octubre) i per això no s'aventura a "avaluar si les propostes preliminars són suficients per complir amb els objectius del dèficit".

Però després d'anuncis com l'aplicació d'impostos a la banca, l'augment de l'impost de societats o de l'IRPF, entre d'altres, l'FMI creu que "és essencial projectar amb prudència l'impacte recaptatori de les noves mesures i planificar actuacions de contingència que puguin compensar amb celeritat qualsevol deficiència d'ingressos".

Tot plegat recordant que Espanya està obligada a continuar reduint el dèficit públic i que ho ha de fer mentre al mateix temps redueix les desigualtats socials i intenta impulsar un creixement més inclusiu. L'FMI creu que totes dues coses alhora no són incompatibles i que cal aprofitar el moment de creixement econòmic per reimpulsar reformes.

Més productivitat en lloc d'augmentar el salari mínim

En l'àmbit laboral, el Fons Monetari Internacional segueix demanant més reformes i, sobretot, no revertir les anteriors. Destaca l'assignatura pendent d'aconseguir millorar les perspectives laborals dels més joves i ho aprofita també per avisar l'executiu de Sánchez davant les demandes de Podem i dels sindicats d'incrementar el salari mínim interprofessional (SMI). El Fons Monetari Internacional creu que "amb increments pronunciats del salari mínim interprofessional es posarien en perill les oportunitats de trobar feina per a les persones més qualificades i per als joves".

De fet, l'FMI creu que el camí adequat perquè pugin els salaris no és augmentar el salari mínim sinó fer créixer la productivitat, incentivant la contractació indefinida i reduint la dualitat del mercat laboral. Encara té una proposta més concreta. L'organisme que lidera Christine Lagarde creu que valdria la pena "considerar polítiques públiques que ofereixin incentius perquè les persones es desplacin a altres comunitats autònomes per trobar feina". Per exemple, subvencionant els costos del trasllat o donant ajudes per a l'habitatge de caràcter específic i temporal.