L'FMI revisa a l'alça la previsió de creixement d'Espanya aquest any
L'organisme augura una sortida de la crisi més ràpida que el 2009
El Fons Monetari Internacional (FMI) ha revisat a l'alça les previsions de creixement de l'economia espanyola per a aquest 2021 i s'ha mostrat optimista de cara a la recuperació parcial de l'economia mundial aquest any, malgrat alertar del perill que hi hagi divergències entre països rics i pobres i que augmentin les desigualtats.
Concretament, el pronòstic del Fons per a Espanya passa, doncs, del 5,9% al 6,4% de creixement del producte interior brut (PIB) respecte a la seva última previsió publicada al gener, mentre que el del conjunt de l'economia mundial es manté igual, en el 4,7%. Així doncs, si es compleixen els pronòstics, l'economia espanyola serà una de les que més creixeran aquest any entre els països desenvolupats, només per sota de les taxes dels Estats Units.
El creixement espanyol superarà el francès, que l'FMI estima que se situarà en un 5,8%, però també l'italià i l'alemany, amb un 4,2% i un 3,6%, respectivament. Per al global dels estats que comparteixen l'euro, l'organisme espera un increment de l'activitat econòmica del 4,4%, segons el seu informe trimestral Perspectives econòmiques mundials, publicat aquest dimarts.
De cara al 2022, la institució presidida per Kristalina Georgieva també és optimista. Per al conjunt del planeta espera un creixement del 4,4% –dues dècimes per sobre del pronòstic fet a principis d'aquest any– i per a Espanya, del 4,7%, la mateixa dada que el Canadà, només superada entre les economies industrialitzades pel Regne Unit.
Malgrat els bons auguris, cal tenir present que el 2019 el PIB espanyol es va ensorrar, amb una caiguda històrica de l'11% inicialment, tot i que posteriorment es va revisar i es va deixar en un 10,8%. En qualsevol cas, es tracta de la davallada més gran patida per l'economia estatal des de la Guerra Civil. Això fa que la recuperació, en termes percentuals, sigui més forta que en els països on simplement es va destruir menys activitat, per la qual cosa hi ha menys terreny a recuperar.
A més, les previsions de l'FMI són força més pessimistes que les del govern espanyol, que l'octubre passat va situar en un 7,2% el possible creixement per al 2021, 1,3 punts més que la xifra facilitada per l'FMI.
Recuperació més ràpida que el 2009
L'informe de l'FMI apunta que l'impacte econòmic de la pandèmia no serà tan sever com l'anterior crisi, provocada per l'ensorrament del sistema financer a partir del 2008. "Les cicatrius seran menors", indica el document, dirigit per l'economista en cap de la institució, Gita Gopinath. La resposta ràpida a nivell de polítiques d'estímuls fiscals i monetaris ha sigut una de les claus per evitar un ensorrament més gran de l'economia.
Arran de l'anterior crisi, les economies més avançades i, sobretot, les europees van trigar gairebé una dècada a recuperar els nivells de PIB anteriors a l'esclat de la recessió –en alguns casos fins i tot més–, cosa que no sembla que hagi de ser el cas en aquesta ocasió, tot i que Espanya i la zona euro aniran a la cua de la sortida de la crisi en comparació amb altres països.
En aquest sentit, amb les dades apuntades per l'FMI, l'economia espanyola no recuperaria els nivells de just abans de l'esclat de la pandèmia com a mínim fins al 2023. En aquest punt, doncs, coincideix amb la majoria de pronòstics, que auguren una recuperació més lenta per a Espanya, igual que a la zona euro, a causa de la forta patacada que va patir el 2020, mentre que economies com els EUA, el Regne Unit i el Japó deixaran enrere la crisi l'any que ve, segons l'ens internacional. Pel que fa a la Xina, l'FMI assegura que ja avui està a nivells superiors als d'abans de la pandèmia.
L'organisme planteja un escenari de creixement a nivell mundial gràcies a l'empenta en la recuperació de les tres principals economies del planeta –els Estats Units (gràcies al pla d'inversions públiques aprovat pel Congrés), la Xina i el Japó–, alhora que parla d'una recuperació marcada per les divergències entre països rics i pobres i, dins de les economies, entre sectors, la qual cosa pot provocar un increment de les desigualtats, un element que recentment preocupa particularment l'ens.