L’FMI redueix l’impacte previst de la pandèmia a Espanya

BarcelonaL’horitzó segueix negre, però no tant. Passant dels colors a les xifres, la caiguda prevista pel Fons Monetari Internacional (FMI) per a Espanya aquest any passa del 12,8% a l’11,5%. El sotrac serà el més gran en dècades, i per trobar-ne de pitjors cal remuntar-se a la Guerra Civil o a la postguerra. Però, números en mà, la previsió millora lleugerament.

La cap a Espanya d’aquest organisme internacional, Andrea Schaechter, va explicar aquest divendres que les previsions macroeconòmiques que l’FMI manté actualment sobre l’Estat són excessivament negatives. Aquestes previsions apuntaven a una frenada en sec del 12,8% del producte interior brut (PIB). Segons Schaechter, en el tercer trimestre -els mesos d’estiu, entre la primera i la segona onada de la pandèmia- l’economia es va comportar millor del que s’esperava.

Així, les prospeccions que fins ara s’havien publicat “no tenien en consideració que el resultat del tercer trimestre va ser molt més bo del que esperàvem”, va afirmar la responsable de l’FMI a Espanya. “Encara que el quart trimestre sigui més dèbil, creiem que la caiguda general del 12,8% que hem inclòs a l’informe pot ser que en realitat estigui a la banda pessimista”, va afegir.

Els càlculs de l’organisme són que per arribar a la caiguda del 12,8% que s’havia previst inicialment, el PIB s’hauria d’enfonsar un 8% en l’actual trimestre, una circumstància que l’FMI no considera que sigui “en absolut possible”. “Crec que l’activitat econòmica del 2020 probablement estarà més a prop de les projeccions del govern, que esperava una caiguda al voltant de l’11,5%”, va admetre Schaechter.

Però no tot el que es deriva de l’informe de l’FMI són bones notícies per a l’executiu espanyol.

Avís al govern Sánchez

D’una banda, l’organisme internacional creu que el panorama macroeconòmic que sustenta el govern és massa “optimista”, ja que preveu un rebot del 10% del PIB el 2021, mentre que el Fons el redueix al 7%.

Però sobretot, l’FMI ha aprofitat per criticar dues decisions recents de l’executiu de Pedro Sánchez. D’una banda, qüestiona l’alça de les pensions i de l’altra la dels sous dels treballadors públics. Segons l’FMI, el govern hauria d’estar preparat per adoptar noves mesures de suport a l’economia, raó per la qual “cal evitar els compromisos d’elevar permanentment els coeficients de despesa corrent, per exemple a través de la massa salarial i les pensions, vist l’elevat dèficit estructural”.

Schaechter va apuntar també que el consens existent en els últims anys per apujar les pensions públiques en línia amb la inflació, que originalment tenia l’objectiu de mantenir el poder adquisitiu dels pensionistes, ha tingut com a resultat el fet que els pensionistes no només han mantingut la seva capacitat de despesa, sinó que l’han vist augmentada. A banda de les dues crítiques, l’FMI també va fer una petició: que l’executiu central ajorni la pujada de l’IVA i dels impostos verds per no perjudicar la població més vulnerable.