L'FMI rebaixa les previsions de creixement mundial per al 2019, però descarta una recessió

WashingtonEl Fons Monetari Internacional ha rebaixat quatre dècimes les previsions de creixement de l'economia mundial per a l'any 2019, tot i que allunya el fantasma d'una recessió a curt termini. En l'informe de primavera presentat avui durant la seva reunió conjunta amb el Banc Mundial, l'FMI anticipa que el ritme de creixement per a aquest any serà del 3,3%, una caiguda de tres dècimes respecte del 2018. Per al 2020, preveu recuperar el 3,6% de l'any passat. Tot això dins d'un marc d'incertesa mundial determinada en gran mesura per la sort de la guerra comercial entre els Estats Units i la Xina, i la definitiva resolució del Brexit, que podrien modificar a la baixa les previsions.

En aquest sentit, l'informe de l'FMI adverteix de les conseqüències d'una escalada de la guerra d'aranzels entre xinesos i nord-americans, que "reduiria les inversions empresarials, pertorbaria les cadenes de subministrament i alentiria el creixement de la productivitat". Un Brexit sense acord "podria tenir impacte negatiu més greu i més durador en les economies del Regne Unit i la Unió Europea", segons el document presentat aquest dimarts. A la resolució de les dues situacions, l'FMI hi afegeix altres riscs immediats, com la possibilitat de ciberatacs i la inestabilitat política en diverses regions del món; a mitjà termini, les conseqüències del canvi climàtic.

La projecció d'aquest organisme per a les economies avançades és d'una caiguda de quatre dècimes del PIB respecte al 2018. És a dir, s'espera que avancin a un 1,8% el 2019 i a un 1,7% el 2020, dues i tres dècimes respectivament per sobta de la previsió anterior. La frenada és especialment acusada a la zona euro, on l'estimació per al 2019 és d'un 1,3% –cinc dècimes per sota de l'any passat i sis menys que en l'anterior informe de l'FMI– i de l'1,5% per al 2020.

Entre les causes de l'alentiment, l'informe assenyala Alemanya, Itàlia i França, amb factors importants com el baix consum domèstic alemany, l'elevat deute públic italià o l'"impacte negatiu de les protestes als carrers" de França. El creixement de l'economia espanyola no varia pràcticament respecte a l'anterior previsió i es manté en la mitjana de projecció europea, amb una caiguda de quatre dècimes per al 2019, que deixaria Espanya a un ritme del 2,1% i amb un lleuger alentiment per al 2020, per la caiguda de dues dècimes. També preveu una reducció de la taxa d'atur, que se situaria vora el 14%.

En el cas dels Estats Units, la projecció apunta a una desacceleració de la seva economia, que creixeria un 2,3% el 2019 i un 1,9% el 2020, conseqüència, segons l'FMI, de l'impacte del tancament parcial del govern a començaments d'any i d'"una menor despesa fiscal de l'anticipada prèviament", amb una balança comercial negativa que continuarà ampliant-se amb l'augment del consum intern i de les importacions.

Per al grup d'economies emergents i en vies de desenvolupament, l'FMI anticipa que el 2019 es produirà un retrocés d'una dècima respecte l'any passat, cosa que deixa el creixement en un 4,4%, reflex d'una puixança més baixa de l'economia xinesa i de la recessió de Turquia, tot i que s'espera una millora en els dos països que impulsaria quatre dècimes la projecció per al 2020. Amb un ritme més lent del que preveia l'informe anterior, l'Índia continua liderant el creixement en aquest grup de països a un ritme estimat del 7,3% el 2019 i del 7,5% el 2020.

A l'Amèrica Llatina, les perspectives de creixement auguren bones notícies per al Brasil de Jair Bolsonaro (de l'1,1% el 2018 al 2,5% el 2020), mentre que detecten una frenada de l'economia mexicana sota la presidència d'Andrés Manuel López Obrador. Lluny, això sí, dels nivells de Veneçuela, on l'economia es desplomaria un 25% durant aquest any.