L’FMI rebat Guindos: Espanya va demanar publicar l’informe de Bankia
L’exministre nega en el judici que ell hagués fet la sol·licitud
MadridL’exministre d’Economia i actual vicepresident del Banc Central Europeu, Luis de Guindos, va negar ahir en el judici oral per les irregularitats de la sortida a borsa de Bankia -on va declarar com a testimoni i amb obligació de dir la veritat- que Espanya sol·licités al Fons Monetari Internacional (FMI) la publicació anticipada el 25 d’abril del 2012 de les conclusions preliminars d’un informe sobre el sistema financer espanyol que estava previst difondre el juny d’aquell any. El document feia referència a deu entitats espanyoles i posava Bankia a l’ull de l’huracà dels mercats.
Aquesta publicació -sol·licitada per Espanya, segons un correu de l’FMI que revela l’ARA- va accelerar l’explosió del Grup BFA-Bankia, i l’ona expansiva va arribar fins al dilluns 7 de maig, el dia que Rodrigo Rato va presentar la dimissió i va ser substituït hores després per José Ignacio Goirigolzarri. Aquest últim va obtenir ajudes públiques del govern espanyol per valor de 22.840 milions d’euros canalitzades després a través d’un rescat bancari a mida imposat per l’Eurogrup el juny del 2012 al govern de Mariano Rajoy.
Durant la fase d’instrucció del judici de Bankia, Guindos va declarar com a testimoni dues vegades el març del 2013. Es va acollir a l’oferta del jutge Fernando Andreu de prestar declaració per escrit en la seva qualitat de ministre. En el seu relat va assenyalar que va rebre la cap de la missió de l’FMI el 15 de febrer del 2012, l’economista Ceyla Pazarbasioglu, que li va expressar que hi havia “greus problemes en el grup BFA-Bankia en què s’estimaven importants necessitats de capital”.
Preocupació per Bankia
Guindos va explicar en la seva declaració per escrit del març del 2013 que el 19 d’abril del 2012 va parlar a Washington, per segona vegada, sobre la situació de Bankia amb la directora gerent de l’FMI, Christine Lagarde. “En aquelles reunions la situació específica de BFA-Bankia va ser el tema principal de la trobada, tant per la magnitud del problema com pel risc de contagi a la resta del sistema financer espanyol pel seu caràcter d’entitat sistèmica”, va assenyalar Guindos.
El llavors ministre va ometre en el seu testimoni les reunions del 8 d’abril, del 4 de maig i del 6 de maig del 2012 amb Rodrigo Rato (Bankia), Francisco González (BBVA), Emilio Botín (Banc Santander) i Isidre Fainé (CaixaBank) per examinar la situació del sector financer i especialment la inestabilitat causada per la situació de Bankia als mercats. Però aquelles trobades van transcendir quan van prestar declaració González, Botín i Fainé.
En el seu llibre España amenazada, l’aleshores ministre diu que el 15 de febrer l’economista de l’FMI, parlant de la gravetat de Bankia, “ens va oferir, ja en aquell moment, reflectir-ho en el comunicat final, però sense anomenar Bankia”. Sembla que descarrega la culpa en la cap de la missió. Però l’ARA té l’evidència que l’FMI va anticipar les conclusions preliminars en el comunicat de la fi de la seva missió l’abril del 2012 a petició d’Espanya.
El correu electrònic enviat per la subcap de comunicació de l’FMI, Ángela Gaviria, a aquest cronista el 19 de febrer de 2013 respon a la pregunta, formulada per correu el 14 de febrer del 2013, de “si el govern espanyol va sol·licitar a l’FMI que es fessin públiques les conclusions a l’abril, abans de l’informe previst per al juny del 2012”. La resposta va arribar, després de donar-hi voltes, el 19 de febrer de 2012. Segons el correu, “els espanyols van suggerir que es publiquessin les conclusions preliminars i l’equip del Fons hi va estar d’acord, que és generalment el procés que se segueix”.
Insistència de l’exministre
De Guindos va dir ahir per videoconferència des de Frankfurt, contradient la importància que havia atorgat fins ara a l’FMI en el desenllaç de la crisi de Bankia, que no havia tingut res a veure amb la publicació anticipada de les conclusions: “Qui cregui que el ministre d’Economia d’un país pot afectar els comunicats de l’FMI s’equivoca del tot”, va recalcar. Tres anys després del correu electrònic adreçat a aquest cronista, l’Oficina Independent d’Avaluació (OIE) de l’FMI va deixar constància en un informe del juliol del 2016 que la publicació del 25 d’abril del 2012 es va fer “a petició del govern espanyol”.