La fiscalitat verda, una amenaça per a la població més pobra
Els organismes supervisors avisen que els impostos que acompanyen la transició ecològica han de ser justos
MADRIDLa transició ecològica ha d'anar acompanyada d'impostos verds, és a dir, de la implementació de noves figures tributàries que ajudin no només a conservar el medi ambient, sinó també a reduir la contaminació i, per tant, el consum de combustibles fòssils o productes no reutilitzables. Alguns exemples són els impostos sobre el plàstic, els residus o els carburants. Però diferents organismes han advertit que el disseny d'aquests tributs pot acabar impactant en la població més humil i que, per tant, es convertirien en impostos regressius.
Els impostos ambientals són, a ulls de la Unió Europea, aquells en què la seva base imposable s'aplica sobre algun producte que té un impacte negatiu sobre el medi ambient. Segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els impostos ambientals van representar el 7,7% dels ingressos fiscals de l'any 2020 a Espanya, dues dècimes menys que l'any anterior (el 2020 va ser l'any dels confinaments més severs). La preocupació, però, és que un impuls d'aquests tributs afecti les famílies amb menys recursos, cosa que el Banc d'Espanya dona per fet que es produirà.
Hi ha casos prou coneguts: els vehicles menys contaminants són, alhora, els més inassequibles, o el fet de viure en un habitatge vell o no rehabilitat fa que el consum de calefacció o llum sigui superior. Tot plegat són elements que suposen més esforç per a les llars més pobres. El fet que el consum de certs productes estigui concentrat sobre la població més empobrida, com és el cas de la benzina, "afegeix més llenya al foc", exemplifica el professor d'economia de la Universitat de Barcelona (UB), Alejandro Esteller, a l'ARA. "No és que sigui una regressió dolenta en el sentit que l'impost estigui mal dissenyat, sinó que té un efecte no desitjat", diu Esteller.
Per fer-hi front, alguns experts apunten a la necessitat d'habilitar polítiques que compensin aquest xoc amb transferències o subsidis. El Banc d'Espanya planteja que es compensin les rendes més baixes pels seus sacrificis a través d'ajudes focalitzades, temporals i condicionades a la renda. Esteller posa d'exemple el bo social elèctric. Amb tot, cal tenir en compte la premissa de la UE: "Qui més contamina, paga més". Però, ¿això es compleix? L'organització Transport and Environment assenyala que mentre que les emissions de CO₂ dels avions privats a Europa van augmentar gairebé un 30% entre 2005 i 2019, s'escapen de pagar per aquestes emissions perquè no s'aplica cap impost al querosè. A més, les organitzacions ecologistes demanen que es tinguin en compte els nivells de renda a l'hora d'aplicar impostos i que aquests no recaiguin només sobre les famílies, sinó més aviat sobre les empreses o activitats més contaminants. De fet, la reforma fiscal del comitè d'experts reclamava que s'utilitzés part d'aquesta recaptació per compensar els que més hi perden.
Espanya, a la cua d'Europa
L'any passat, Espanya ja va explicar vagament a Brussel·les que tenia intenció d'aprovar nous tributs mediambientals, segons es podia llegir al Pla d'Estabilitat enviat a la Comissió Europea. Una proposta que enguany reapareix de nou. L'Estat, de fet, és a la cua d'Europa en matèria de fiscalitat verda. Segons les últimes dades d'Eurostat de l'any 2019, mentre la recaptació mitjana de la Unió Europea per impostos ambientals se situava en el 2,4% del PIB, a Espanya la xifra cau fins a l'1,8%. Segons la mateixa enquesta, és el cinquè país que menys recapta de la UE en impostos ambientals. Davant d'això, el compromís del govern de Pedro Sánchez és el de triplicar la fiscalitat ambiental per arribar al 5% del PIB el 2050, segons es desprèn de l'informe Espanya 2050.
Aquest és l'escenari de partida que ha portat organismes com el Banc d'Espanya (BdE) o el Fons Monetari Internacional a demanar més impostos verds per impulsar la transició ecològica i fer front al canvi climàtic, "un dels principals desafiaments per a la societat", assumeix el BdE en l'Informe Anual del 2021. Aquest tipus de figures fiscals "no tenen una finalitat com la de l'IRPF o l'IVA, és a dir, de recaptació, sinó que busquen corregir una situació en què el consumidor no té en compte els perjudicis que està causant un cert consum sobre la societat", explica Esteller.
I no fer res no és una opció, coincideixen tots els organismes. De fet, segons estimacions del Banc d'Espanya, si es continuen aplicant les polítiques actuals, les pèrdues econòmiques mundials serien "irreparables". Alhora, "els riscos vinculats a l'escalfament global poden afectar de forma més intensa les llars i empreses més vulnerables", avisa el BdE.