Economia22/07/2019

La fiscalia augmenta la petició de condemnes en el cas Bankia

L'acusació atribueix el delicte d'estafa d'inversors a cinc dels exdirectius de l'entitat

Ernesto Ekaizer
i Ernesto Ekaizer

MadridLa fiscal Carmen Launa va fer servir l’espasa de Dàmocles que havia mostrat a l’inici del judici de Bankia, el novembre passat. Launa va acusar 14 administradors del grup BFA-Bankia pel delicte de falsedat dels comptes anuals, amb els quals l’entitat va sortir a borsa el 2011. A quatre d’aquests, als quals va sumar el soci auditor de l’empresa Deloitte, Francisco Celma, els acusa pel delicte d’estafa d’inversors a l'aportar, al fulletó de sortida a borsa, informació “que no fos d’acord amb la realitat econòmica i patrimonial de l’entitat”.

Inscriu-te a la newsletter Andic i l'entrevista que mai vam llegirInformació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

La fiscal corregeix notablement la qualificació provisional del seu superior, el fiscal en cap de la Fiscalia Anticorrupció, Alejandro Luzón, que s’havia limitat a acusar, el 2018, pel delicte d’estafa d’inversors a quatre administradors: Rodrigo Rato, José Luis Olivas, José Manuel Fernández Norniella i Francisco Verdú. No obstant això, igual que el seu actual cap, Launa no acusa cap de les tres persones jurídiques que l'acusació popular va asseure al banc dels acusats en qualitat de persones jurídiques responsables: Bankia, BFA i Deloitte.

Cargando
No hay anuncios

L’agreujant de l’acusació suposa un augment de la pena sol·licitada per als acusats. En el cas de Rodrigo Rato, dels cinc anys i mig pel delicte d’estafa a inversors passa als 8,5 anys al sumar tres anys per falsedat de comptes. El cas rellevant és el del soci auditor de Deloitte, Francisco Celma, que és considerat “cooperador necessari”, per a qui la fiscal sol·licita una pena de dos anys.

Cargando
No hay anuncios

Celma integra el grup dels cinc acusats pel fiscal del delicte d’estafa d’inversors: Rato, Olivas i Norniella en qualitat d’autors i Ildefonso Sánchez Barcoj i ell com a cooperadors necessaris. Segons el fiscal, tots van contribuir al delicte de falsedat dels comptes consolidats de BFA, matriu de Bankia, del 2010 i els del març del 2011, amb què l’entitat va sortir a borsa. En canvi, va retirar l’acusació d’estafa d’inversors a l’exconseller delegat, Francisco Verdú, a qui imputa falsedat comptable.

La fiscal recorda que el nou equip va reformular els comptes individuals de BFA, la qual cosa va reduir la participació de Bankia en 5.189 milions d’euros, així com els actius fiscals i immobiliaris. BFA va presentar un patrimoni negatiu de 4.489 milions d’euros. Alhora, la reformulació va reconèixer deterioraments a Bankia de 4.690 milions.

Cargando
No hay anuncios

La fiscal recorda que es van presentar aquests ajustaments com a “fets posteriors” al març del 2012 i es va justificar la reformulació en canvis normatius, canvis d’estimació i les recomanacions de l’FMI.

Cargando
No hay anuncios

I vet aquí el torpede a la línia de flotació de l’equip gestor que va substituir Rato: “En realitat, els canvis normatius mai s’haurien d’haver aplicat retroactivament als comptes del 2011”, sinó a partir dels comptes del 2012, però no es va fer sota la justificació que ho exigia la llei i per l’empitjorament de la situació econòmica. I emfatitza: “Aquesta justificació ometia que tals deterioraments havien estat advertits ja per l’auditor extern abans de la primera reformulació” i que “eren perfectament coneguts pels acusats”.

En el relat dels fets té abans, en la pàgina 87, una síntesi demolidora de la catàstrofe induïda per alguns dels qui no estan al banc dels acusats, com el Banc d’Espanya: “El desembre del 2010, [l’empresa de valoracions] AFI havia valorat el dret de mutualització en 13.826 milions d’euros pel sistema de descomptes de flux. Un any i mig més tard, el juny del 2012, Grup BFA va assolir pel mateix sistema valoratiu una xifra negativa de -13.635 euros. Una pèrdua de valor de 200%. El desembre del 2010 set caixes d’estalvis van constituir BFA, a la qual van traspassar els seus actius i passius. Un any i mig després, el seu patrimoni s’havia evaporat, cosa que va acabar una història d’entitats centenàries”.