Joan Colom: "Una fira del joc normalitza les conductes addictives que volem prevenir"

BarcelonaBarcelona acollirà la principal fira del joc, casinos i apostes del món, l'International Casinos Exhibition (ICE), a partir del gener del 2025 i l'anunci ha posat en peu de guerra les autoritats sanitàries del país. El subdirector general de drogodependències del departament de Salut, Joan Colom, alerta a l'ARA dels perills que un saló d'aquest àmbit se celebri a Catalunya.

El departament de Salut ha demanat que es cancel·li la celebració d'aquesta fira perquè fomenta el joc i atempta contra la salut pública.

— Una fira mundial que durant una setmana reuneix els principals operadors del joc a Barcelona normalitza una baixa percepció de risc d'una conducta que, precisament, a Salut treballem per prevenir. Més enllà de si aquesta fira és una trobada d'operadors econòmics i que la població general pugui o no accedir al recinte, tot allò que incrementi la publicitat o l'accessibilitat als jocs amb diners i les apostes també augmenta el risc de jugar i, a la llarga, de patir problemes del joc. Com a autoritat sanitària, ens dediquem a atendre les addiccions, però sobretot a evitar conductes que puguin desencadenar una dependència. Per tant, des del punt de vista de la salut, esdeveniments com l'ICE, encara que sigui a instància tancada, no ens ajuden gens.

Quins perills té aquesta fira?

— Catalunya té una regulació de les sales de jocs i apostes dissenyada per intentar incrementar els límits a la ludopatia, no a fer volar noves possibilitats de negoci. Sabem que hi ha uns factors de risc individuals –l'edat, el sexe, la personalitat de cadascú– i socials –poder adquisitiu, possibilitat d'establir xarxes i vincles socials– claus en el desenvolupament d'una addicció, però també sabem que els factors ambientals existeixen i que són els que més fàcilment podem modificar. L'ambient afavoreix una addicció quan fomenta la disponibilitat i l'accessibilitat a la font de la conducta. I aquesta fira la publicita i la normalitza.

Com pateix la seva malaltia un ludòpata?

— Les addiccions comportamentals, en què s'engloba la ludopatia, tenen un patró molt similar als de l'addicció clàssica, la de les substàncies. Les persones que pateixen ludopatia tenen una certa incapacitat a l'hora de restringir el joc o l'aposta de diners malgrat les conseqüències negatives que provoca perquè aquesta conducta es converteix en allò més important de la seva vida. Els modifica l'estat d'ànim, desenvolupen tolerància i han d'augmentar la freqüència d'aquesta conducta per aconseguir els mateixos efectes; hi ha sensació d'abstinència quan deixen de jugar; tenen conflictes amb el seu entorn o amb ells mateixos perquè senten que perden el control, i a més són habituals les recaigudes.

Quina és la situació actual de la ludopatia a Catalunya?

— L'any 2021 vam tenir 738 nous casos d'inicis de tractament a les onze unitats d'addiccions comportamentals especialitzades del país. El 74,1% dels usuaris demanaven ajuda per addicció al joc. La pandèmia va alterar notablement els patrons de comportament –la població va estar més exposada a serveis en línia, però les apostes esportives van aturar-se, per exemple–, però es podria dir que entre el 2019 i el 2022 observem una petita disminució del joc amb diners, mentre que el consum de videojocs i l'ús compulsiu d'internet repunten. Les dades més recents, les del 2022, constaten que un 4,9% de la població de 15 a 64 anys admet haver jugat online amb diners els últims 12 mesos i que un 54,7% diu que ho ha fet presencialment.

¿Totes aquestes persones tenen una addicció?

— Cal saber si la persona té la necessitat d'apostar quantitats de diners cada vegada més grans; si ha fet esforços per controlar el joc sense èxit; si aposta quan se sent desassossegat, amb sensació de culpabilitat o ansietat; si intenta guanyar els diners que ha perdut poc després de perdre'ls; si menteix per ocultar la seva implicació en el joc; si ha posat en perill o ha perdut una relació important o una feina, i si demana diners al seu entorn per resoldre els seus problemes financers. Si la persona compleix un o tres d'aquests criteris, pateix un joc problemàtic. Si en compleix més, és patològic.

I quin percentatge dels catalans té una addicció patològica?

— Segons les nostres dades, un 0,2% de la població de 15 a 64 anys té un trastorn de joc d'apostes. El 0,9% pateix de joc problemàtic.