Fins al 2025 i obert a canvis: així queda l'impost a bancs i energètiques

MADRID"El que és difícil no és treure impostos, sinó posar-ne de nous. I un cop aprovats, per què s'ha de tornar enrere?" Així reflexionava un directiu de la banca just després que el govern espanyol anunciés la posada en marxa dels impostos temporals i extraordinaris sobre el sector financer i energètic. Sabent-ho o no, allò que aquell directiu olorava era que l'impost a bancs i energètiques potser havia arribat per quedar-se.

De moment, el govern espanyol prorroga un any més tots dos tributs, tal com va anunciar Pedro Sánchez ahir dimecres durant el balanç de l'any 2023, però també planteja la seva "integració" al sistema tributari, segons es desprèn de la lletra petita del decret amb les mesures de l'escut social publicat aquest dijous al Butlletí Oficial de l'Estat (BOE). És a dir, obre la porta a fer-los permanents. De fet, l'acord entre el PSOE i Sumar per reeditar el govern de coalició a l'Estat ja incloïa la "revisió" de totes dues figures i "readaptar-los i mantenir-los un cop expiri el seu període d'aplicació actual". Tanmateix, la pròrroga no només és diferent per a les energètiques, sinó que també deixa algunes incògnites de cara al futur.

Què pagaran bancs i energètiques aquest 2024?

D'entrada, cal tenir en compte que aquests impostos es van aprovar l'any 2022 perquè estiguessin en funcionament fins aquest 2024. Això vol dir que banca i energètiques havien de liquidar o pagar els anys 2023 i 2024, però sobre els ingressos obtinguts el 2022 i el 2023 a any vençut. En el cas de la liquidació del 2023, les diferents companyies han pagat un total de 2.908 milions d’euros. Ara, amb la pròrroga, totes dues activitats hauran d'afrontar un nou pagament l'any 2025, però sobre l'exercici del 2024.

Aquests impostos es van aprovar fruit dels guanys que les companyies estaven obtenint en ple increment dels preus energètics i amb la pujada dels tipus d'interès per part del Banc Central Europeu.

¿És una pròrroga en les mateixes condicions?

Sí i no. De moment, el sector financer haurà d'afrontar sota les mateixes condicions el pagament de l'impost. En el punt de mira hi haurà els seus ingressos i no els beneficis obtinguts (és una de les principals crítiques del sector). El tipus impositiu (d'un 4,8%) s'aplica sobre les comissions i els interessos nets cobrats als clients. .

En canvi, el sector energètic, que també s'ha mostrat bel·ligerant contra l'impost, no l'afrontarà de la mateixa manera. Si bé el gravamen es prorroga igual (també afecta els ingressos i no els beneficis), les empreses afectades podran deduir les seves inversions estratègiques vinculades a la transició energètica i la descarbonització que facin a partir de l'1 de gener d'aquest 2024. Aquest incentiu o bonificació s'aprovarà a través dels pressupostos generals de l'Estat per al 2024 i, per tant, serà aquí on es coneixerà la lletra petita.

Com seran un cop es facin permanents?

Aquí és on té més feina el ministeri d'Hisenda, encarregat del disseny de totes dues figures. En el decret aprovat pel govern espanyol només s'apunta la "revisió de la configuració de tots dos gravàmens per a la seva integració al sistema tributari en el mateix exercici fiscal del 2024". També es preveu la seva cessió al País Basc i Navarra.

En el cas de les energètiques, el ministeri d'Hisenda ja ha apuntat en alguna ocasió al gravamen que es vol tirar endavant a escala europea. També s'assenyala els beneficis caiguts del cel de les companyies, però no afecta els ingressos, sinó els beneficis.

Pel que fa a la banca, a escala europea no s'ha pres cap iniciativa de cara a tenir un impost especial, tot i que alguns països més enllà d'Espanya sí que han aprovat o modificat tributs específics que afecten el sector. De fet, el Banc Central Europeu (BCE) s'ha mostrat reticent a aquest tipus de mesures. El principal al·licient rere l'impost a la banca ha estat la pujada dels tipus d'interès, que es preveu que comencin a caure a partir d'aquesta primavera.

Rebuig unànime de banca i energètiques

Des del primer minut, tant banca com energètiques han rebutjat aquests impostos. De fet, companyies com Repsol han amenaçat amb congelar inversions a Espanya si l'impost continuava igual. Aquest dimecres la patronal del sector bancari va denunciar que el govern espanyol no "atén l'obligació de revisar els impostos al cap de dos anys", tal com es preveu en el decret llei aprovat el 2022. També des d'Aelec, la patronal de les elèctriques, hi va haver crítiques. La tensió, però, també va ser interna dins l'executiu espanyol: Sumar es va mostrar en contra de les bonificacions a les energètiques. Tot apunta, doncs, que el camí a la seva permanència no serà fàcil.