Paul Polman: "Fins al 10% del PIB mundial s'inverteix en polítiques de guerra. Evitar-les és molt més barat"

BarcelonaPaul Polman (Enschede, 1956) és un empresari holandès, conegut per haver ocupat el càrrec de director general a Unilever entre el 2009 i el 2019. Ara, Polman ha escrit el llibre Net positive, on explica com va aconseguir augmentar un 300% la rendibilitat dels seus accionistes posicionant la companyia com la número u del món en matèria de sostenibilitat. Segons l'empresari, construir un negoci sostenible és clau per obtenir beneficis a llarg termini en matèria empresarial i també social.

Les empreses són clau per fer la transició sostenible?

— Cada dia és més clar que el nostre planeta és atacat d'una manera o altra: el canvi climàtic, la destrucció de la biodiversitat, la pobresa de la gent... El nostre sistema de producció i el creixement de la població i l'economia són més del que la Terra pot suportar. Molta gent ha sortit de la pobresa, però s'ha fet d'una manera que no és sostenible. I cada dia hi ha una factura major derivada del canvi climàtic. No podem viure a llarg termini si no vivim en equilibri amb la natura. La gent ho sap i hi ha l'Acord de París per atacar-ho, però en la realitat hi ha tantes altres coses, com el covid o la guerra a Ucraïna, o altres temes, que ens acabem distraient. Les empreses privades, que són una part molt important dins l'economia global (65%) i promouen la creació del 85% dels llocs de feina, són clau per incentivar la transició cap a un model més verd i sostenible. Moltes empreses ho fan però no a un nivell suficient. Menys malament continua sent malament. Menys emissions continuen sent emissions. S'ha d'anar cap a la visió net positiva.

Com s'enfoca aquest canvi?

— Al llibre ho explico de manera pràctica partint de la meva experiència amb Unilever. No és fàcil, però hem après moltes coses. Per fer aquesta transformació a l'empresa, primer l'has de fer amb tu mateix, al teu cap. Per ser una empresa sostenible, has de ser sostenible tu mateix. També és cert que no hi ha cap empresa que ho pugui fer sola, i per tant hi ha moltes coses que cal treballar junts dins els sectors i també amb els governs i la societat civil per canviar el sistema.

Quins són els majors reptes que tenim?

— Jo els anomeno elefants al llit. Són aquells temes que les empreses saben que són clau però que prefereixen evitar. Coses com el pagament d'impostos, els diners en política, la corrupció, els sous dels consellers delegats o els drets humans, entre moltes altres, són els temes que cal atacar per reconstruir la confiança entre tots nosaltres. És una qüestió de ser més humans.

Anem tard?

— Una mica, però ara tenim una situació molt positiva: hem arribat a un punt en què els costos de no fer aquests canvis són més alts que els costos de fer-los. Per tant, cada dia és una oportunitat. Amb el covid, per exemple, hem gastat 17 bilions de dòlars a escala global per salvar vides durant la pandèmia. Això és múltiples vegades més car que el que es necessitava per haver evitat el problema en primer lloc. Malalties com el covid, l'Ebola o el Zika són el resultat de la destrucció de la biodiversitat. Els costos de fer polítiques defensives, per evitar guerres, suposen entre un 8% i un 10% del PIB. Això és molt més que els diners que ens caldria invertir per atacar el canvi climàtic, la falta d'aigua i altres coses que són la base de moltes guerres. És una pena, però hem esperat massa. Tot i això, ara és més fàcil perquè els interessos dels accionistes estan més en línia. Vam perdre l'oportunitat durant la crisi financera, hem fet el Brexit, Trump, Bolsonaro, hem fet un munt de coses per no atacar el problema real, i els costos han sigut més alts. Moltes de les crisis, com Síria o la guerra actual, són deguts a no atacar el problema. Estem atacant els indicadors però no estem dedicant temps als problemes que els causen.

Els inversors busquen aquest canvi?

— El mercat financer està cada vegada més interessat en temes de sostenibilitat. Ara hi ha una força que ve dels mercats financers que diu a les empreses: "necessites canviar". I l'evidència és que la majoria de les empreses que estan canviant més de pressa també tenen un millor valor al mercat. Tesla, per exemple, té un valor superior a totes les altres empreses de cotxes junts. El mercat està valorant bé les companyies que es posicionen millor per al futur, i no aquelles que estan ancorades en el passat i no tenen voluntat de canviar. Les empreses que ataquen més vigorosament les emissions de CO₂, les empreses que tenen una balança de paritat en els seus empleats, etcètera, són aquestes les que avançaran més lluny i en general ja tenen millors resultats ara mateix. Sí que és veritat que ja hi ha moltes empreses que han començat a fer aquests canvis i que ho estan fent bé, el problema és que ara cal que tot això avanci més ràpidament i en una escala major. Per això cal la col·laboració amb governs i entre sectors. No ho poden fer les empreses soles, i també cal canviar la manera de pensar, passar de menys malament a net positiu.

No creu que hi ha una fina línia amb el greenwashing?

— Absolutament. Quan hi ha un avís que cal començar a ser més responsable, totes les empreses diran que són més responsables, però ara les línies jurídiques, els consumidors i els inversors cada vegada estan més atents a aquest tipus d'enganys. Els millors jutges són els empleats de les empreses, i si ells veuen que el que el director diu no es fa realitat, sortiran a dir-ho.

Com l'allau de renúncies que s'està donant als Estats Units?

— Sí, exacte, la Gran Dimissió, que n'hi diem. La generació de mil·lennials i Z prefereix treballar per empreses amb propostes reals i amb visió de futur abans que guanyar més diners. Sens dubte hi ha greenwashing, però la transparència que es demana cada vegada més, la pressió dels empleats i dels consumidors i altres limitacions corregiran aquest greenwashing.

Els governs s'ho prenen amb gaire interès?

— El repte és ser més ambiciosos junts i també amb els governs. No hi ha cap govern que estigui en línia amb els compromisos de París. Ara, per exemple, amb la guerra entre Rússia i Ucraïna i l'augment de preus de l'energia, tornem a començar amb el carbó, quan sabem que al final hi haurà més gent que morirà així que no pas si accelerem la transició cap a l'energia verda. És una visió curtterminista, per ser escollit les sis setmanes vinents en comptes d'explicar a la gent què està passant i fer polítiques a llarg termini.

Com va implementar la política net positiva a Unilever?

— Unilever va començar més de pressa en aquest camí, i per això és un bon exemple de com fer-ho. Però també durant aquests deu anys de transició, hem aconseguit un retorn per als accionistes del 300%. No hem pagat un preu, hem demostrat que si ho fas de manera intel·ligent en un període de deu anys es pot fer i el resultat és molt millor. Ara els preus de l'energia estan disparats però si tens energia verda, com nosaltres, això deixa de ser un problema. Ara també la motivació dels empleats és molt baixa, d'un 15%, i es perden milions i milions de diners mundialment a causa d'això, però a Unilever vam aconseguir mantenir nivells de motivació molt alts, no tenim el problema de la rotació. Tot i això, encara no podem dir que Unilever sigui una empresa net positiva; encara cal treballar molt. I mai podem fer-ho sols.

Com es comença a fer aquesta transició?

— Un pot començar fent-se una sèrie de preguntes: com puc guanyar diners per millorar el món, no per fer-lo pitjor? El fet que la meva empresa sigui al món fa que aquest sigui millor? Com puc prendre responsabilitat del meu impacte total? A la gent li fa por posar-se uns objectius massa alts, però és necessari ser ambiciós. Al final l'empresa serà més forta, la rendibilitat serà més alta, la gent estarà més contenta i el món serà millor. Aquest és el camí.