La finestreta única, un projecte a mig camí per acabar amb la paperassa

BarcelonaGairebé totes les lleis per eliminar burocràcia que ha aprovat el Govern en els últims anys tenen un element comú: potenciar la finestreta única. Tots els tràmits necessaris per demanar un permís a un sol clic, depenguin de la Generalitat, de l’Estat o dels ens locals. Primer, la finestreta no era virtual, sinó que el 2011 estava situada en 23 seus. Aquell va ser el primer embrió de l’actual portal onlinei va ser idea de Cristina Pruñonosa, responsable de l’Oficina de Gestió Empresarial (OGE), càrrec que encara ocupa. No ho van fer seguint cap model, ni emmirallant-se en cap país. “L’OGE es dedica a atendre les necessitats dels empresaris, i vaig pensar que era una bona manera de millorar el servei al client”, explica. Van començar amb 145 tràmits en una mateixa finestreta, i ara n’ofereixen 709. D’expedients, l’any 2012 en van tramitar 46.599, i el 2021 una mica més de 520.000. 

Un dels passos més importants va ser el 2015, quan es va firmar el conveni amb les entitats municipalistes i les diputacions perquè els seus tràmits també fossin inclosos al portal. Aquest acord el va signar el llavors conseller d’Empresa, Felip Puig, que diu que des que va arribar al departament va intentar donar un “impuls” a la finestreta: “Quan arribem el 2014 observem els primers símptomes de recuperació, i intuïm que li feia falta una empenta”. El tancament del cercle ha sigut aquest any amb la incorporació de Barcelona al conveni. Pel camí, s’han aprovat dues lleis, una el 2015 i una altra el 2020 que han donat forma a l’instrument. “La finestreta s’ha consolidat”, diu Pruñonosa. Han augmentat els tràmits unificats que ofereix l’executiu, també els de l’àmbit local, però n’hi ha uns que sempre s’han mantingut igual: els de l’Estat. A la finestreta s’hi poden trobar nou tràmits de 709 que depenen del govern espanyol: “Recordo que la rigidesa de l’administració espanyola a vegades era molt complexa de perforar”, argumenta Puig. “No hem aconseguit que l’Estat col·laborés amb més tràmits”, afegeix Pruñonosa. 

Un dels seus grans reptes, i així ho exposa Pruñonosa, és agilitzar els processos. No només oferir-ho tot a un clic, sinó que les respostes també siguin ràpides, una de les grans demandes dels empresaris. Puig enumera diversos processos administratius que encara són “molt lents”, com els relacionats amb la legislació ambiental o els projectes energètics. Ell, per exemple, és partidari d’una administració que no posi tantes traves abans de donar una autorització i que ho supervisi amb diversos controls després. Hi coincideix Josep Maria Pascual, doctor en sociologia i director d’estratègies de qualitat urbana: “Amb el covid es va donar flexibilitat per contractar, i què ha passat? Irregularitats. Des del meu punt de vista és perfecte que totes aquestes irregularitats surtin a posteriori. Si haguéssim fet el control ex ante, no hi hauria hagut mascaretes”, diu. També dona part de la culpa als partits que “s’emparen en la burocràcia” davant de les acusacions creuades de corrupció entre els que governen i els que estan a l’oposició. “Fan processos administratius cada vegada més rígids”, afirma.

Precisament, Pruñonosa apunta que des de l’Oficina de Gestió Empresarial s’està apostant per la filosofia de primer comunicar una activitat i que després l’administració en faci el control, i eliminar d’aquesta manera els colls d’ampolla que encara existeixen. “Tu comunica l’activitat i després ja farem els controls”, explica. Això, de fet, ja s’està aplicant, i la llei aprovada el 2020 va ser el “cotxe escombra”. Aquest cotxe, però, encara no pot escombrar els “tràmits més complexos”. Sobretot, són els que afecten “la seguretat de les persones, la salut o el medi ambient”, i tots necessiten autoritzacions. Estan intentant trobar-hi escletxes per flexibilitzar-ho, i amb la llei 18/2020 van declarar els projectes que tenen un “efecte tractor” per a Catalunya com a “estratègics”. “Això fa que tinguin interès general i els terminis per a les autoritzacions es poden reduir a la meitat”, descriu. Però no tots els processos complexos són per projectes estratègics. Aquests no seran regulats per la llei, però el Govern ha engegat un pla en col·laboració amb els ens locals, les direccions generals i el sector empresarial per identificar en quines gestions es crea un tap. Alhora, la mateixa llei també impulsa una eina per no haver d’omplir desenes de formularis amb les mateixes dades, perquè amb un n'hi hagi prou. Tot plegat s’implementarà un cop estigui en vigor l’àmbit reglamentari de la llei, que l’executiu ha acabat i espera el dictamen de la comissió jurídica assessora.

Tot això són mesures per evitar aquest tap, que, a parer de PascuaI, també es produeix perquè entre els funcionaris predomina el principi de culpabilitat: “Si fan alguna cosa malament, els hi va la carrera”. Per a ell, part de la solució passa per donar més “sobirania” als funcionaris i no tant poder als interventors i als secretaris, que “moltes vegades actuen com a fiscals en lloc de defensors d’un dret d’ajuda”. A l’hora d’impulsar i fer créixer la finestreta, Pruñonosa i Puig també es van trobar amb resistències dins de la mateixa administració catalana. “L’administració pública beu del model més napoleònic, basat en una visió molt jeràrquica”, exposa Puig, que afegeix que es van haver de trencar “moltes inèrcies” a la Generalitat. “D’entrada em deien que no”, recorda Pruñonosa, que va haver de convèncer moltes persones.