Finances personals

Els perills dels preus dinàmics

La regulació és molt laxa sobre les pàgines web que fan variar els preus d'un mateix servei, com els bitllets d'avió o les entrades

Imatge de la plataforma de viatges en línia eDreams.
4 min
1
Regala aquest article

BarcelonaL'estiu passat, els fans de la banda de pop Oasis es van enganxar a mòbils i ordinadors per comprar entrades de la nova gira del grup. Després d'hores de cua virtual, molts es van trobar amb la sorpresa que els preus dels tiquets s'havien multiplicat per tres o per quatre respecte a les tarifes anunciades inicialment, la qual cosa va provocar un escàndol al Regne Unit, el país d'origen de la banda. Per què van augmentar tant els preus quan estaven anunciats més barats? Perquè l'empresa encarregada de la venda online, Ticketmaster, va aplicar el sistema conegut com a preus dinàmics.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

Els preus dinàmics no només s'utilitzen en el món de l'espectacle. Són habituals en webs de reserves de bitllets o hotels, i consisteixen a fer canviar el preu d'un mateix producte en funció de tot un seguit de variables, des de l'hora o el lloc de la compra fins al tipus de consumidor o el moment en què té lloc el servei (un vol entre dues ciutats no val el mateix al matí que al vespre). És una pràctica molt estesa online —també és freqüent en empreses com Amazon o Uber— i no només entre empreses privades: Renfe l'utilitza per als bitllets d'alta velocitat.

I un dels problemes principals és que la protecció de què gaudeixen actualment els consumidors europeus i espanyols contra aquestes pràctiques —que poden arribar a extrems abusius, com en el cas dels concerts d'Oasis— és molt baixa, ja que no hi ha cap norma legal que reguli els preus dinàmics directament més enllà de la legislació vigent sobre consum. L'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU) ha reclamat que s'aprovi algun tipus de normativa "de manera urgent" per limitar-los. De fet, l'OCU reclama que els preus dinàmics quedin expressament prohibits "en productes i serveis bàsics".

Aquesta entitat de defensa dels consumidors fa temps que critica aquesta manera d'assignar preus. Segons apunta, els preus dinàmics impedeixen comparar preus, ja que canvien molt ràpidament. A més, aquest canvi no s'anuncia, sinó que el consumidor se'l troba sense cap informació i sense saber si les seves dades personals (des de la data de naixement fins a la localització del lloc des d'on es compra) tenen un impacte en la modificació del preu. Una pràctica, aquesta última, que en algun cas podria arribar a ser il·legal: "Si es tenen en compte les dades personals de l'usuari per fixar els preus; és a dir, per oferir preus personalitzats, ens podríem trobar amb situacions de falta de transparència, discriminatòries, errònies o contràries al dret de protecció de dades", avisa a la seva pàgina web l'OCU.

La principal crítica de l'OCU és que "el consumidor desconeix si el producte o servei online que consulta està subjecte a preus dinàmics, i tampoc sap que podrien estar usant la seva informació personal per encarir-lo". És a dir, en la majoria de casos, el consumidor està a mercè de la bona fe i la bona pràctica de la companyia. La llei marca que "les relacions entre consumidors i empreses es guiïn per principis d'equitat i transparència, però això no sempre passa i menys encara quan es parla de preus canviants", afegeix l'entitat en un comunicat.

En un article a la web d'Esade, el professor d'aquesta escola de negocis Marco Bertini recorda que "s'hauria d'indicar el sistema particular que s'utilitza i com variarà el preu, ja sigui en relació amb el nombre d'entrades disponibles o si el preu pot canviar mentre s'està en espera". Aquestes condicions són inexistents en moltes webs o, si existeixen, no es poden trobar fàcilment.

Per evitar les fluctuacions de preus, hi ha poca cosa a fer. La millor mesura és eliminar totes les cookies del navegador just abans de comprar en una web amb preus dinàmics, ja que la informació emmagatzemada a les galetes podria ser utilitzada. Així mateix, fer diverses cerques prèvies en hores del dia diferents també pot ajudar a discernir quan són més barats els preus.

Als Estats Units, els preus dinàmics estan començant a fer el salt també a la restauració. Això voldria dir, per exemple, que el cost d'un àpat podria tenir preus diferents en funció del dia o l'hora, o segons la zona del restaurant on es reservi la taula, però a Europa encara està lluny de ser una pràctica habitual.

El 'drip pricing '

Una altra pràctica habitual en webs de compra d'entrades, bitllets o reserves d'hotels és l'anomenat drip pricing, o fixació de preus per degoteig, que consisteix a anar afegint tarifes i sobrecostos addicionals a mesura que avança el procés de compra online. Un exemple clàssic és que inicialment moltes aerolínies o cercadors de bitllets anuncien vols amb un cost inicial baix, però després el preu final es dispara perquè s'hi afegeixen els impostos i tot un seguit d'extres que cal abonar per serveis a priori bastant bàsics, com ara embarcar una maleta, triar el seient o contractar una assegurança. Segons Bertini, "és una altra trampa que utilitzen perquè els preus semblin més baixos".

A diferència dels preus dinàmics, el drip pricing sí que ha trobat més oposició política per part de la Comissió Europea, que ha regulat des de fa anys les condicions dels bitllets d'avió i altres pràctiques de les companyies aèries i ha arribat a imposar-los sancions importants.

stats