Ningú sap del cert quant estalvia una família amb el canvi d'hora
Els últims estudis fiables sobre la modificació horària fets a Espanya tenen més de deu anys
BarcelonaD'aquí una setmana acabarà l'horari d'estiu i, com cada any, l'últim diumenge d'octubre caldrà endarrerir els rellotges una hora a les 3 de la matinada. El canvi d'horari cada cop està més qüestionat i, ara mateix, no és possible estimar quin estalvi energètic –i per tant també econòmic– representa per a una família.
El mateix govern espanyol ja va apuntar el 2019, abans de l'esclat de la pandèmia, que no hi ha estudis recents per saber si el canvi d'hora aporta cap benefici mediambiental i econòmic. "No existeixen informes actualitzats ni experiències contrastades", va apuntar el ministeri de Transició Ecològica, per determinar de manera exacta quant s'estalvia amb la modificació horària i, de moment, no hi ha estudis fiables nous.
Amb el canvi d'hora, cada any apareix el mateix estudi de l'Institut per a la Diversificació i Estalvi de l'Energia (IDAE), un organisme que depèn del ministeri. D'acord amb l'informe, el canvi d'hora d'estiu a hivern representa un estalvi energètic valorat en uns 300 milions d'euros a tot Espanya, dels quals uns 90 milions són estalvi de les famílies i els 210 milions restants corresponen a l'estalvi de la indústria i el sector serveis –sobretot oficines i comerços–. Això vol dir que el canvi d'hora permet estalviar a cada família uns nou euros.
El principal problema d'aquest informe és que ha quedat antiquat, ja que es va publicar el 2008 i no se n'ha fet cap més des de llavors. "Les noves exigències d'eficiència energètica en il·luminació, edificació i sistemes de climatització han modificat significativament les dades que originalment es van utilitzar per calcular els estalvis energètics", va declarar el ministeri de Transició Ecològica.
L'horari d'estiu es va instaurar als anys 70 a Europa, quan la crisi del petroli va disparar els preus de l'energia i els països ho van adoptar com a mesura d'estalvi, una situació similar a l'actual, amb la inflació disparada per la crisi energètica derivada de la invasió russa d'Ucraïna. Ara bé, en més de quatre dècades els canvis d'hàbits de la societat i les fonts d'energia han canviat radicalment. Per exemple, l'ús de calefaccions i aires condicionats s'ha disparat, així com els patrons d'oci, els tipus de família o l'accés a l'habitatge.
D'altra banda, els horaris laborals han anat variant amb els anys i, a més, des de l'arribada del coronavirus s'ha disparat el teletreball. Aquests canvis d'hàbits tan ràpids han deixat com a obsolets els estudis de fa relativament pocs anys, ja que els càlculs de consum energètic –sobretot electricitat, però també gas– a les llars espanyoles previs al 2019 segurament no reflecteixen bé la realitat.
El 2018 la Comissió Europea ja va proposar abolir el canvi horari. L'executiu europeu va demanar als estats membres de la Unió Europea que triessin quin horari es quedaven –si el d'estiu o el d'hivern– i el mantinguessin de forma permanent tot l'any, però finalment el Parlament Europeu va reclamar instaurar un període de reflexió fins al 2021. Amb la pandèmia, el debat va quedar finalment aparcat i, ara mateix, no es preveuen canvis en la modificació horària fins, com a mínim, l'any que ve.
Debat sobre el fus horari
En el cas d'Espanya, a més, la necessitat o no de tenir dos horaris diferents durant l'any se suma a un altre debat: la necessitat de moure el país a un fus horari anterior. L'Estat es troba al fus de l'Europa Central, on comparteix hora amb països pròxims, com França i Itàlia, però també amb d'altres com Polònia, Hongria i Suècia. Algunes organitzacions –com l'Associació per a la Racionalització dels Horaris Espanyols (ARHOE)– demanen al govern espanyol que es canviï al fus de l'Europa Occidental, que es compartiria amb Portugal, Irlanda o el Regne Unit, una proposta que el govern va descartar el 2018 després de consultar un grup d'experts. Actualment es dona la contradicció que Madrid comparteix hora amb Varsòvia i no pas amb Londres, tot i que la capital britànica es troba més a l'est que l'espanyola.
De fet, aquest dilluns es presentarà a Barcelona una proposta d'un grup d'experts que demanen eliminar el canvi horari i reconfigurar els fusos horaris. Segons aquest pla, Espanya adoptaria l'hora que ara té el Regne Unit, juntament amb aquest país, França, Bèlgica, els Països Baixos i Luxemburg. Portugal i Irlanda en quedarien fora i es mourien a un fus més occidental.