Guia per gestionar la setmanada dels nens
Donar una paga als infants els ajuda a entendre conceptes com l'estalvi i la planificació
Barcelona¿És bo que els nens petits rebin setmanada? I si en reben, ¿com ha de ser? Donar una paga als nens perquè es comprin alguna cosa és un fet habitual en moltes famílies, però no totes ho fan. És una bona idea?
El problema inicial és que, en general, a Espanya la majoria de la població de totes les edats està "molt poc educada financerament", assegura Mariona Massip, professora de la UAB i doctora en didàctica de les ciències socials. "Necessitem estar educats perquè no ens enganyin o ens manipulin", diu
"A molta gent li fa basarda" perquè "es relaciona l'educació financera amb els bancs", entitats que tradicionalment havien liderat la formació econòmica dels menors, una tendència que està canviant i que recentment s'ha modificat amb la introducció de nocions bàsiques d'economia als currículums de matemàtiques de primària.
"Hi ha la idea que els diners són una cosa d'adults, però els infants també viuen en un món on hi ha diners i, errònies o no, en tenen una concepció", opina. "Els nens parlen de què és barat o de ser ric" i, a més, a totes les escoles hi ha "desigualtats", sovint amb casos extrems, com ara "infants desnonats o que han patit violència econòmica", afegeix. "Necessitem estar educats perquè no ens enganyin o ens manipulin", diu.
Abans que es generalitzés a les escoles, una de les entitats que més va apostar durant anys per la divulgació financera entre els menors va ser l'Institut d'Estudis Financers (IEF), una fundació on hi ha present el departament d'Economia de la Generalitat, l'Institut Català de Finances i diversos bancs, com ara Caixa d'Enginyers, CaixaBank, el Sabadell i el Santander.
El director d'educació financera de l'IEF, Jordi Martínez, creu que donar "una petita setmanada" és una manera de "transferir la responsabilitat" als fills que els serà útil quan creixin. "Ajuda a entendre conceptes financers", així com a "estalviar i planificar", explica. En aquest sentit, coincideix amb Massip, que recorda que, fins ara, els estudis apunten que les persones que "han hagut de gestionar elles mateixes" les seves finances són les que solen sortir-se'n millor. "No té a veure amb el que saps, sinó amb allò a què t'has encarat a la vida", assenyala.
Acompanyament familiar
"La setmanada és útil si s'acompanya", opina Massip. "No és el fet de donar diners, el que educa és què en fan". Per això cal que el fet de gestionar cada setmana uns diners els serveixi per "reflexionar" sobre les seves necessitats i desitjos. "Permet fer una reflexió conscient sobre el consum i sobre si es pot comprar una cosa", però també anar més enllà i estudiar d'on prové un producte, qui l'ha fabricat, quin impacte té ambientalment o per a què serveix.
Manuela Bosch, professora d'economia de la UB especialitzada en educació financera, assegura que és positiu "crear consciència que cal planificar", per la qual cosa recomana obligar els nens a "estalviar una mica" per entendre que hauran de "fer front a determinades despeses". Per exemple, "pactar que paguin una part del regal" quan vagin a la festa d'aniversari d'un amic.
Martínez considera que, tractant-se de menors, és necessari "pactar sempre en què es podran gastar" els diners que rebin. En la mateixa línia, Massip creu que és important que els pares acordin amb els fills "què entra o no dins la setmanada", i sempre deixar-ne al marge les necessitats bàsiques, com el menjar.
"És important marcar límits, sobretot quan es fan més grans, i fer entendre la lògica d'aquests diners. Els pares han de fer una feina, no donar una paga i desconnectar", comenta la professora de la UAB.
Segons Martínez, cal que la quantitat que es doni "no sigui ni tan petita que no en puguin fer res ni tan gran perquè no sàpiguen en què gastar-se-la". Ara bé, tots els experts consultats creuen que cal tenir sempre en compte la situació familiar i "l'estat de maduresa" de cada infant.
Algunes famílies vinculen la setmanada amb l'obligació de fer certes feines a casa, com ara parar taula, però Martínez no ho veu clar: "Hem de reproduir el que passa quan som grans", diu. Per exemple, "si un pare es queda sense feina i ja no pot donar una paga als fills, ¿ja no caldrà que facin cap feina a casa?", reflexiona.
La primària és el moment per educar financerament
Massip creu que té "lògica" que els nens comencin a tenir coneixements de com funcionen els diners a partir de primer o segon de primària i creu que a partir de cinquè ja hauria de ser un fet habitual. Bosch coincideix que el primer cicle de primària és un bon moment per començar: "Com més aviat comencin, millor", afegeix Bosch, que veu positiu "tot el que ajudi a crear consciència des de petit" sobre la manera de gestionar les finances de cada persona.
Martínez també coincideix que "a partir dels 7 anys" és una bona edat per introduir una paga, també per una qüestió de coneixements, perquè és el moment en què els infants ja saben fer càlculs aritmètics elementals, com ara sumar i restar.
Però Massip deixa clar que la setmanada també pot tenir punts negatius, com ara que generi desigualtats dins una classe entre els alumnes que en tenen i els que no, o els que reben més diners que els altres. A més, recorda que "no és l'única manera" de familiaritzar els menors amb les finances personals i els diners, perquè també es poden fer activitats a les escoles o fer participar els nens en les finances de casa.