Fred a casa? Aquestes són les opcions més barates

BarcelonaL'hivern arriba al final i Europa no s'ha congelat, tot i els mals auguris que apuntaven que la invasió russa d'Ucraïna podria portar talls de subministrament de gas que deixessin sense electricitat o calefacció les llars. Malgrat això, el preu d'escalfar la casa s'ha disparat per culpa de l'encariment de l'energia, i sempre es pot mirar quins són els millors mètodes per mantenir a una temperatura agradable les llars que no tenen instal·lada calefacció.

Per consum, les bombes de calor són l'opció més barata, amb un cost per una hora en funcionament de menys de 20 cèntims. A l'altre extrem hi ha les estufes de parafina, també anomenades de querosè, amb uns 90 cèntims per hora, segons dades de l'OCU. Aquest tipus de calefactors no són gaire utilitzats perquè, com indica el seu nom, utilitzen com a combustible el querosè, que per un mecanisme intern es converteix en gas i es crema com si fos una estufa de butà.

Precisament, el butà té un cost molt més baix, de 45 cèntims per hora, però té el mateix inconvenient que les calefaccions de parafina: hem d'anar proveint els aparells del combustible, ja sigui el querosè, ja sigui canviant les bombones de butà. En aquest últim cas són difícils de transportar, ja que acostumen a pesar uns 25 quilos en el cas de les típiques bombones taronges amb el preu regulat pel govern. Hi ha bombones més lleugeres d'empreses com Repsol i Cepsa, però tenen un cost més alt i no es reparteixen a domicili.

La resta de sistemes de consum elèctric tenen costos diferents. Els radiadors halògens gasten molt poc, però tenen una potència limitada, de manera que no serveixen per escalfar habitacions grans, un problema que comparteixen els calefactors elèctrics –aparells que acostumen a tenir un ventilador incorporat per repartir l'aire calent–. Els calefactors i els radiadors de plaques –els més habituals– tenen un cost igual, de 46 cèntims per hora que estan encesos, mentre que els radiadors d'oli gasten més, uns 57 cèntims per hora.

Tots aquests sistemes tenen avantatges i inconvenients. En el cas dels pisos amb poca superfície o per a habitacions petites, val la pena optar per aparells de baix consum i poca potència, com ara calefactors o radiadors halògens –molt utilitzats en lavabos, per exemple–, mentre que en estances àmplies o pisos grans és més útil tenir radiadors grans.

Llenya i biomassa, alternatives menys fàcils

Una altra opció són les estufes de llenya, les de biomassa (els anomenats pèl·lets) i les llars de foc. Els pèl·lets són especialment econòmics i, a més, tenen un grau d'emissions molt baix. De fet, l'OCU calcula que l'estalvi pot arribar en algunes cases a 600 euros anuals en calefacció en comparació amb altres sistemes. En canvi, la llenya és més cara si s'ha de comprar –les famílies amb jardins o que tinguin finques agràries ho tenen molt més fàcil per obtenir-ne gratis– i és més difícil de manipular, ja que pesa més. Els tres sistemes són molt populars en habitatges antics i en cases rurals, perquè tenen el principal inconvenient que necessiten una sortida del fum, ja sigui a través d'un tub metàl·lic en el cas de les estufes o d'una xemeneia, tot i que ja hi ha al mercat algunes estufes de biomassa que no fan fum per un preu que no acostuma a baixar dels mil euros.

A banda d'això, independentment del sistema que fem servir, cal recordar que mantenir la temperatura a uns 20 graus és la millor manera de gastar poc sense passar fred, sempre que anem per casa amb jersei. Igualment, tenir bons tancaments de finestres i portes i tenir cortines gruixudes també permet que s'escapi la calor de l'habitatge i, per tant, redueixen el consum i la factura.

Cal instal·lar calefacció?

Si bé un elevat nombre d'habitatges no tenen calefacció integrada, els nous habitatges ja acostumen a incorporar-la. Tot i el confort que representa i la comoditat de prémer un botó per escalfar la casa, no és l'opció més barata. Escalfar un pis de 90 metres quadrats costa uns 455 euros anuals amb una bomba de calor i uns 545 euros amb estufes de pèl·lets, però puja fins als 816 euros amb una calefacció amb caldera de gas, segons càlculs de l'OCU publicats al novembre. Malgrat això, el cost més alt el tenen els radiadors elèctrics, amb un cost anual superior als 1.200 euros.