'Expats' i nòmades digitals: com cotitzen i paguen impostos?

BarcelonaEs calcula que a Barcelona ja són uns 100.000. Es tracta de treballadors immigrants d'alt nivell socioeconòmic que venen sobretot de països del nord i que han triat la capital catalana per instal·lar-s'hi. Als expats, com s'anomena en anglès aquest col·lectiu de professionals estrangers, s'hi han sumat amb l'auge del teletreball pandèmic els nòmades digitals, perfils que treballen de manera remota i que tenen un estil de vida basat en la llibertat geogràfica total. Alguns d'aquests empleats, però, canvien de ciutat sovint en funció de les feines que troben i poden aterrar a Catalunya només per un temps limitat. Com influeix això en les seves cotitzacions? On paguen impostos? Ho hem preguntat a experts en fiscalitat, dret laboral i immigració perquè ens aclareixin quin és el marc legal al qual s'acullen aquests nouvinguts d'alt poder adquisitiu.

On han de pagar impostos?

"Expatriat és un concepte molt ampli. Dins hi trobem moltes figures que tenen poc a veure les unes amb les altres, i la fiscalitat pot variar", resumeix Contxita Sastre, directora de Global Employer Services de Deloitte Legal. Així doncs, distingeix entre aquells empleats "desplaçats típics", que treballen per a una multinacional que els trasllada a un altre país, i les noves realitats del món del treball, en què una persona teletreballa a l'estranger sense que la seva empresa l'hi hagi demanat, per voluntat pròpia. Aquest últim model és cada cop més habitual, sobretot ara que la guerra per captar personal s'ha accentuat en sectors com el tecnològic. "El primer que hem de diferenciar és que depèn del temps que aquestes persones passin en el nou país i de quin sigui el seu centre d'interessos econòmics o vitals. Hi ha molts factors que entren en joc", explica.

Com també indica Rubén Lago, soci de Fiscal del bufet d'advocats Baker McKenzie, és clau definir on tindrà la seva residència fiscal aquesta persona. "És un concepte autònom en cada país i no està vinculat a on estàs empadronat ni on tens el contracte de feina. Depèn d'una sèrie de factors que no són els mateixos a tots arreu", apunta. Per exemple, a Espanya la regla més comuna (i la més important) és que hi has de cotitzar si hi resideixes més de 183 dies al cap de l'any. En canvi, al Regne Unit per ser resident fiscal només cal viure-hi 90 dies a l'any. França o Alemanya tenen altres criteris.

Tenen un règim fiscal especial?

Per captar aquests nouvinguts amb sous elevats i professions qualificades, alguns estats els ofereixen règims impositius més beneficiosos per convèncer-los de fixar la seva residència fiscal al nou país on viuran. "La idea és atreure talent i inversió. Si no adquireixes la residència fiscal és perquè hi estaràs poc temps", admet Sastre. Els dos experts fiscalistes destaquen com a punt més atractiu del règim fiscal especial d'Espanya per als treballadors desplaçats el fet que els permet tributar a un 24% fins als 600.000 euros durant els primers cinc anys de residència. A més, l'any passat, amb l'aprovació de la llei start-up, aquests beneficis es van ampliar a nous perfils com els inversors, emprenedors i professionals. Aquesta última categoria podria aplicar-se als autònoms que teletreballin des de l'Estat.

En quin país cotitzen a la Seguretat Social?

L'altre meló important en la regulació sobre els expats i els nòmades digitals són les cotitzacions a la Seguretat Social. "Ara treballem molt en temes com aquest perquè hi ha més gent que vol venir a Barcelona, però no ha sortit cap normativa específica en relació amb el treball a distància internacional", remarca Mireia Sabaté, sòcia responsable de dret laboral de Baker McKenzie. Per aquest motiu, l'advocada explica que s'està optant per la via més garantista: aplicar el mateix criteri que en els desplaçaments laborals. Dins de la Unió Europea, els treballadors estrangers compten amb el certificat A1, que els serveix per poder seguir cotitzant al seu país d'origen. "Fora de la UE, hi ha convenis bilaterals per a cada país on s'estableixen els criteris de cotització", afegeix Sabaté.

Això no obstant, Rosa Ros, responsable del departament de Global Mobility & Inmigration de Baker McKenzie a Barcelona, recorda que la majoria d'aquests acords es van signar fa molts anys i, òbviament, en aquell moment no preveien el treball en remot i maneres de viure com la dels nòmades digitals. "Ara alguns països estan canviant de criteri i deixant d'expedir aquests certificats perquè consideren que aquests treballadors haurien de cotitzar a la seva Seguretat Social", destaca.