Finances personals

Despeses formiga: es pot estalviar canviant petites decisions?

Revisar les compres recurrents i no planificades pot ser una tècnica útil per gastar menys en l'actual context d'inflació

Una mà amb diverses monedes davant una parada del mercat de Sant Antoni de Barcelona
3 min

BarcelonaParlar de tècniques per gastar menys a fi de millorar la capacitat d'estalvi té sentit si no es treu el focus de les causes estructurals que foraden la butxaca de les famílies, com el preu dels lloguers, l'augment de la cistella de la compra i una inflació generalitzada que contrasta amb l'estancament dels salaris. Sabent això, el control de les despeses formiga sovint és útil perquè el compte corrent no perdi musculatura.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'any 2022 va tancar amb una inflació d'un 8,4%, mentre que els salaris van augmentar de mitjana un 2,8%, segons dades del ministeri de Treball sobre els convenis del 2022, que afecten uns 9 milions de treballadors. L'increment dels salaris va ser superior al del 2021, situat en l'1,5%, però encara se situa molt per sota de la inflació. La inflació, és a dir, l'increment generalitzat i persistent dels preus dels béns i els serveis, té un impacte concret per a les butxaques de totes les famílies: els diners que tenen estalviats valen menys. Això significa que qualsevol despesa requereix un esforç més gran, per petita que sigui, i aquí és quan diem que la societat perd poder adquisitiu.

Però, què són les despeses formiga? Aquest concepte abraça un ampli ventall de compres recurrents i no planificades, com el cafè de mig matí, els aliments o snacks per picar alguna cosa entre hores, anar a dinar a fora o demanar el sopar a domicili. També hi ha totes aquelles despeses no previstes que fem quan estem fent temps o només entràvem a mirar alguna botiga. També ho són el transport, sobretot en les ocasions que hi ha una alternativa més econòmica, el tabac i les cerveses de més.

Per exemple, si cada dia baixem a esmorzar i fer el cafè de mig matí, a un preu hipotètic de 3 euros, a final de mes la xifra s'enfila a 60 euros. Si aquí hi sumem els dies que mengem fora –dos dies a la setmana per 8 euros cada un–, més alguna despesa a la tarda, com pot ser el berenar, a 2 euros, al cap de 30 dies tot plegat supera els 150 euros.

Més impacte a la renda

"És important controlar aquestes petites despeses perquè en l'actual context d'inflació les rendes no pugen en la mateixa proporció que els preus. El que fa un any o dos eren només petites despeses formiga, ara potser suposen una despesa un 10% o un 15% més alta que abans, mentre que la teva renda només ha augmentat un 3%", explica en declaracions a l'ARA el secretari tècnic del Col·legi d'Economistes de Catalunya, Àngel Hermosilla. Tenint en compte això, totes aquestes despeses abans potser suposaven el 10% de la teva renda, i ara poden haver augmentat fins al 15% o 20%, afegeix aquest expert.

La taxa d'estalvi de les llars espanyoles va caure fins al 7,2% de la renda disponible bruta l'any passat, 6,6 punts per sota de la registrada l'any 2021, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística (INE) publicades a finals de març. És la xifra més baixa dels últims cinc anys. En el primer trimestre d'enguany, aquesta taxa es va situar en el 0,9%.

Trucs per fer-ho fàcil

Un primer pas per controlar aquestes despeses és identificar-les i enumerar-les per calcular l'impacte real que tenen a la llarga, com pot ser al cap del mes o en tot un any. Una vegada fet aquest pas, es pot fer una planificació per mirar de reduir o eliminar aquelles més prescindibles o les que contribuirien en un grau més alt a un estalvi a curt termini.

Una possibilitat també és vincular l'estalvi d'una despesa formiga concreta a una altra de més gran i planificada. El centenar d'euros que et pots estalviar evitant els snacks de cada dia, que es poden suplir per una peça de fruita de casa, pot destinar-se a la compra d'un bé o servei de més valor del qual no pots prescindir-ne.

Com que tota pràctica habitual tendeix a convertir-se en un hàbit, un cop identificada la despesa formiga, la idea és canviar algunes conductes per desincentivar-la. Si reduïm l'exposició a les condicions que desencadenen aquella despesa, podrem evitar-la amb més facilitat. Aquí és quan entra la previsió: en el cas de tots els consums relacionats amb la jornada laboral, aquests es poden evitar fent una planificació abans de sortir de casa: com buscar temps per fer-se tàpers o endur-se a la feina aliments més sans i barats.

stats