Càrtel de cotxes: una reclamació possible i fins a 3.000 M€ en joc

BarcelonaLa data límit per reclamar és el 2026. Moltes persones que van comprar un cotxe a Espanya entre el 2006 i el 2013 van abonar de més, entre un 10% i un 15% per sobre d'allò que havien de pagar, i ara poden reclamar a les empreses automobilístiques aquest sobrepreu i els interessos legals generats des d'aleshores. En total, podria haver-hi entre 2.000 i 3.000 milions d'euros en joc. Tot ve del que es coneix com a càrtel de cotxes, és a dir, una concertació entre fabricants per cobrar de més.

La Comissió Nacional dels Mercats i de la Competència (CNMC) va investigar el cas, que es va tancar el 2015 amb multes de 171 milions d'euros per a una vintena de fabricants d'automòbils (al final van ser 134 milions perquè es va perdonar la multa al grup Volkswagen per admetre la seva participació, en el que es coneix com a programa de clemència), quatre distribuïdores de marques de cotxes i dues empreses consultores. Evidentment, els fabricants van presentar recurs, però a finals del 2021 van quedar avalades aquestes multes, primer per l'Audiència Nacional i després pel Suprem, i es va donar per provada l'existència d'aquest càrtel.

Arran d'aquestes sentències, els afectats poden reclamar, però ho han de fer per via judicial, al jutjat mercantil. Per fer-ho hi ha uns elements bàsics: cal demostrar que es va comprar un cotxe dels models i marques afectades, aportant la documentació corresponent, i s'ha de presentar també un informe pericial que demostri el mal sofert. De fet, es pot reclamar fins i tot si el cotxe ja s'ha donat de baixa o s'ha venut a un tercer.

El problema és com fer-ho. Anar per lliure és factible, però reclamar judicialment, amb el cost que comporta en advocat, procurador i perit per aconseguir entre 1.500 i 3.000 euros potser no compensa. "Fins i tot hi acabaràs perdent diners, perquè les marques portaran el cas fins al Suprem", explica Manel Espinosa, soci de la plataforma legal tech Allura&Peimond (A&P).

Demandes en massa

Els afectats ja han començat a presentar les seves reclamacions. Una sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea indica que, des que el Suprem va dictar la seva sentència, hi ha un termini de fins a cinc anys per presentar demandes, és a dir, fins al 2026. Però com s'ha explicat, reclamar és complicat i costós. Per això, comencen a presentar-se reclamacions en massa que vehiculen bufets d'advocats especialitzats com Arriaga o Cremades, l'Organització de Consumidors i Usuaris, o fins i tot una plataforma creada ad hoc, la Agrupación de Afectados por el Cártel de Coches (AACC), estan canalitzant aquestes reclamacions.

En el cas de la legal tech catalana A&P s'ha anat un pas més enllà. Aquests advocats tenen una plataforma tecnològica que facilita els tràmits i, a més, s'han dotat dels recursos financers per fer la reclamació. A&P s'ha aliat amb Systema Capital, un family office que aporta els recursos. De fet, han aconseguit 15 milions d'euros de fons internacionals i el seu objectiu és presentar la reclamació per 100.000 cotxes venuts pel càrtel. "Serien un 1% dels cotxes afectats i es podria arribar a unes indemnitzacions que sumin uns 300 milions d'euros", explica Manel Espinosa. De moment, ja representen la meitat del seu objectiu: uns 13.000 cotxes de clients privats i uns 40.000 de flotes, indica Ivan Comerma, de Systema Capital.

'Litigation Funding'

La plataforma tecnològica ha suposat una inversió de més de 300.000 euros, i s'endú un 30% de la indemnització que obtingui cada client. Si no s'aconsegueix la indemnització, l'afectat no paga res. Tanmateix, per al propietari del cotxe afectat té avantatges: no ha d'avançar fons, la majoria dels tràmits els pot fer en línia, i el peritatge, clau en la reclamació, l'encarrega la plataforma. Però, sobretot, "al particular li hauria resultat antieconòmic el litigi", diu Comerma. A més, s'han enfocat molt a les flotes, ja que hi ha moltes empreses que tenen diversos vehicles afectats, però que no volen entomar el cost, el temps invertit i el maldecap de fer la reclamació, i per això no dubten a externalitzar-ho.

El sistema és poc conegut a Espanya, però és més habitual en altres països, sobretot anglosaxons. És el que es coneix com a Litigation Funding, la captació de fons per instar un litigi en què als afectats, un per un, no els surt a compte, però que poden aconseguir una indemnització si van en bloc.

Per fer la reclamació per part dels afectats, explica Manel Espinosa, no cal demostrar la culpabilitat –es considera que existeix per la resolució de la CNMC i les sentències del Suprem–, sinó que "només s'ha d'acreditar el dany". Per això és important demostrar, amb la documentació i el peritatge, que es va comprar un dels cotxes afectats i que es va pagar un sobrepreu.