El finançament es converteix en l'últim obstacle per al Midcat

BarcelonaEl finançament sembla que és el darrer obstacle perquè el Midcat, la interconnexió gasista entre Espanya i França, pugui tirar endavant, després que la setmana passada una reunió tècnica permetés desencallar el projecte. El comissari europeu de Política Climàtica i Energia, Miguel Arias Cañete, ha mostrat aquest dilluns a Barcelona l'esperança que la infraestructura pugui estar llesta el 2020. "Encara hi ha massa països a Europa que depenen del gas rus", ha indicat Arias Cañete, i per això, ha dit, la política de la Unió Europea passa per exigir a cada estat membre que com a mínim tingui tres proveïdors diferents, cosa que comportaria més seguretat de subministrament i més competència i, per tant, millors preus.

No obstant, Arias Cañete, en un seminari sobre el gas natural i la seguretat energètica a Europa, ha admès que la interconnexió és prioritària per a Europa i pot obtenir diners del denominat pla Juncker, però, tot i això, ha indicat que farà falta aixecar fons privats per al finançament. Arias Cañete ha deixat clar que "el Midcat entra en les nostres prioritats amb l'objectiu que estigui llest el 2020", tot i que ha reconegut que la segona fase, que serà la connexió amb la xarxa francesa, serà més complicada. El pressupost públic "no serà suficient" i s'haurà de buscar finançament privat, ha explicat.

Els responsables de les empreses de transport de gas d'Espanya i França han posat xifres a aquest projecte: un gasoducte de 235 quilòmetres i 470 milions d'euros d'inversió. La setmana passada hi va haver una reunió de la qual van sortir els primers detalls. El president d'Enagás, Antoni Llarden, ha detallat que pràcticament s'ha arribat ja a l'acord tècnic per tirar endavant el projecte. La primera fase requeriria una inversió de 150 milions a la zona espanyola i 320 milions a la zona francesa, i podria estar llesta el 2020 "sense gaires problemes".

No obstant, la presidenta de TIGF –la companyia francesa de transport de gas–, Monique Delamare, s'ha congratulat pel principi d'acord, però ha recordat que encara cal saber qui pagarà les inversions. També el ministre d'Indústria, José Manuel Soria, ha defensat la necessitat del Midcat com una oportunitat per a Espanya per canalitzar el tràfic de gas cap a Europa i una oportunitat per a Europa per fer front a la vulnerabilitat que suposa la forta dependència del gas rus. Per la seva banda, el conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, ha qualificat el Midcat com una infraestructura que convertiria Catalunya en un país "estratègic" des de la perspectiva europea i ha lamentat els retards en el desenvolupament de la interconnexió.

La principal empresa cotitzada catalana, Gas Natural, considera urgent el Midcat per poder fer front a la futura demanda europea de gas a preus competitius, i per poder així convertir l'Estat en la porta d'entrada a Europa del gas barat dels Estats Units. Així ho ha dit el conseller delegat de la companyia, Rafael Villaseca, en la cloenda del seminari.

Villaseca, en la seva exposició, ha assegurat que la demanda de gas natural a Europa no minvarà amb la irrupció de les renovables, sinó al contrari. Segons ha dit, les projeccions indiquen que la demanda de gas al continent creixerà a l'1% fins al 2030 i passarà de ser del 22% de l'energia primària al 28%. El màxim executiu de Gas Natural ha basat aquestes previsions en dos arguments: el gas natural és la millor energia per fer de 'backup' de les renovables en la generació d'electricitat amb cicles combinats, i és la menys contaminant de les energies fòssils.

Per donar suport a aquest argument, ha indicat que si el gas substituís el carbó i el fuel en la generació d'energia elèctrica les emissions de CO2 baixarien el 35%, i si substituís aquests combustibles a la indústria, baixarien un 40%.

A més, Villaseca ha recordat l'enorme dependència que té Europa del gas rus i, en aquest sentit, ha demanat el Midcat com a infraestructura bàsica per diversificat els països subministradors del continent. En aquest sentit, ha recordat que, a més dels dos gasoductes que uneixen Espanya amb Àfrica, cada cop tindrà més importància el gas natural liquat (GNL), que vindrà de nous productors com els Estats Units, Canadà i Austràlia. Així, ha explicat que les principals infraestructures de regasificació a Europa són a l'Estat, on hi ha set plantes regasificadores que, a més, treballen a un 21% de la seva capacitat.

El problema, diu, és que Espanya "seria capaç de regasificar la totalitat del gas que els Estats Units podrien exportar a Europa (uns 70 bcm), però sense el Midcat només poden passar a França 7 bcm" (1 bcm són 1.000 milions de metres cúbics).

Defensa del 'fracking'

Totes aquestes mesures per diversificat i abaratir el cost energètic han tingut el suport d'Anton Valero, el president de Dow Chemical Ibérica i de la patronal química espanyola, Feique. Valero ha posat sobre la taula la necessitat que Europa exploti el 'shale gas' (que s'extreu amb la tècnica del 'fracking' o fracturació hidràulica) per abaratir els costos energètics i de les matèries primeres, com als Estats Units.

A la defensa d'aquestes noves tècniques d'extracció de gas s'hi han sumat el president de Gas Natural, Salvador Gabarró, i el conseller delegat, Rafael Villaseca. "S'ha de fer una reflexió profunda sobre el 'shale gas'", ha dit Villaseca, que ha indicat que a Europa hi podria haver unes reserves d'aquest gas de 13.000 bcm, i les tècniques actuals permeten l'extracció amb "garanties mediambientals". També el ministre d'Indústria s'hi ha pronunciat a favor i ha assegurat que "el govern ha tingut molt clar que amb la dependència energètica i la vulnerabilitat no ens podem permetre no saber si tenim hidrocarburs".