El finançament alternatiu als bancs es dispara un 60% l'any de la pandèmia

BarcelonaDaniel Oliver, el biòleg que dirigeix la plataforma d'inversió col·lectiva Capital Cell, ho explica amb un punt de sorpresa. En ple estiu pandèmic i mentre molts sectors de l'economia amb prou feines havien reprès l'activitat, una companyia catalana aconseguia tancar una ronda de finançament d'1,2 milions d'euros en només sis dies. "És un fenomen que després s'ha repetit diverses vegades aquest any, però aleshores va ser un novetat que els inversors es tornessin realment bojos", relata. El projecte que estaven finançant els 328 inversors que van participar en l'operació és MeThinks, una empresa que aplica la intel·ligència artificial a analitzar imatges mèdiques i triar el millor tractament per a l'ictus.

El finançament alternatiu —una categoria que engloba el crowdequity (en què els petits inversors es converteixen en accionistes mitjançant petites aportacions), el crowdlending (préstecs de tercers a empreses a canvi d'un retorn) i les plataformes de descompte de factures— s'ha convertit en un bon refugi per a les pimes amb ofecs de caixa en un any difícil per a l'accés al capital. Així ho constaten les dades que ha recollit l'agència del Govern Acció durant l'últim any: la inversió a través de les diferents plataformes de finançament alternatiu que operen a Catalunya va viure un increment important del 63% fins als 183 milions d'euros. "En els últims tres anys en què tenim registres gràcies a convenis amb les empreses no havíem vist unes xifres així", explica Jordi Aguasca, director de la unitat de transformació tecnològica i disrupció d'Acció.

Durant el primer any de pandèmia, la Generalitat ha comptat prop de 10.000 operacions realitzades a través del finançament alternatiu. Tot i així, Aguasca matisa que aquesta xifra està distorsionada pel pes de l'invoice factoring (o descompte de factures), ja que aquest sistema l'utilitzen principalment les pimes per cobrar factures amb antelació i resoldre problemes urgents de liquiditat. A Catalunya, empreses com NoviCap ofereixen aquest servei, que ha guanyat rellevància per les dificultats de caixa provocades per la crisi del coronavirus. "És una via per diversificar i no dependre només del finançament bancari", afegeix el responsable d'Acció.

Niu de projectes científics

Per prendre el pols a l'evolució d'aquestes alternatives a les entitats tradicionals, només cal parar atenció a un dels pioners del sector a Catalunya. Oliver explica que Capital Cell va créixer un 70% durant el 2020, en línia amb les dades recollides per Acció. Concretament, a través d'aquesta plataforma especialitzada en inversions en ciències de la salut i biotecnologia es van aconseguir gairebé 14 milions d'euros. D'aquesta quantitat, uns 10 milions els van aportar petits inversors —un perfil habitual és el de directius d'aquests mateixos sectors—, mentre que la resta es va finançar amb fons de capital risc i family offices. De fet, el 2020 també ha sigut l'any en què Capital Cell ha superat els 10.000 inversors registrats i ha tancat una ronda de dos milions d'euros, el límit legal permès per al finançament col·lectiu a Espanya.

"El finançament participatiu té un altre grau de llibertat i les tendències acostumen a respondre a més factors. Una part de l'increment s'explica perquè s'han esgotat altres formes més tradicionals d'inversió i s'ha posat els ulls en un sector que sembla tenir un balanç interessant entre seguretat i rendibilitat", raona Oliver. La pandèmia, afegeix, no n'és el responsable en exclusiva, perquè el 2019 la plataforma ja havia crescut un 300%. En el primer trimestre d'aquest any, les seves xifres ja estan un 73% per sobre de les de l'exercici anterior i espera arribar al volum d'inversió de tot el 2020 abans de l'estiu. "Fa tres o quatre anys semblava impossible, però ara hem tingut una nova ronda d'Ability Pharmaceuticals, que ja és una empresa en fase de creixement", conclou el responsable de Capital Cell.