La línia 9 es farà a càrrec dels pressupostos i estarà acabada el 2029

El Govern canvia el model de finançament i espera aconseguir fons europeus

Les obres de la L9 del metro de Barcelona en una imatge d’arxiu.
Xavier Grau Del Cerro
09/12/2020
3 min

BarcelonaAcabar la línia 9 del metro de Barcelona costarà 946 milions d'euros. El Govern ha aprovat aquest dimecres el pla econòmic-financer que ha de permetre acabar l'obra, amb un canvi radical de sistema. Es deixen enrere els sistemes concessionals i les hipoteques financeres a llarg termini i s'opta per carregar el cost de l'obra als pressupostos de la Generalitat. La data de finalització, però, serà més tard del que s'havia dit fins ara: en lloc del 2027 serà el 2029.

Inscriu-te a la newsletter Economia Informació que afecta la teva butxaca
Inscriu-t’hi

L'acord del Govern s'ha pres només uns dies després que es publiqués l'informe de fiscalització de la Sindicatura de Comptes, que alertava que fins al 2016 aquesta línia havia tingut un sobrecost del 251% sobre el càlcul inicial, quasi 5.000 milions d'euros. A més, la línia ja tenia acumulats en aquella data un retard de 10 anys i, per tant, si s'acaba el 2029 aquest retard serà de 23 anys.

El canvi de model de finançament de l'obra s'ha pres per no traspassar costos financers a generacions futures. Però hi han ajudat dos elements clau: d'una banda, la possibilitat que l'obra rebi alguns diners dels fons europeus de recuperació, els denominats Next Generation, i, de l'altra, la supressió de les regles fiscals, que permeten, almenys els primers anys, no estar sotmesos a les rígides regles de dèficit i endeutament.

Si arriben els fons europeus el Govern podria escurçar els terminis d'execució de l'obra o destinar els diners ja previstos en els pressupostos a altres infraestructures, o una combinació de les dues possibilitats.

A més, el govern encara té una altra carta a la mà, que és el crèdit preconcedit pel Banc Europeu d'Inversions (BEI) de 740 milions d'euros. El pla econòmic-financer no preveu l'ús d'aquest préstec, però el Govern el podria utilitzar si els nivells d'endeutament de la Generalitat ho permeten per no carregar tant els pressupostos dels primers anys de l'obra i allargar en el temps el pagament d'aquesta inversió.

El conseller de Territori, Damià Calvet, ha qualificat de "bona notícia" la reactivació de les obres, que, segons ha explicat, generaran 120 contractes d'obra, consultoria i projectes, i suposaran la creació de 2.500 llocs de treball directes mentre duri l'obra. A més, ha indicat, l'entrada en funcionament de la línia suposarà la reducció de 10.000 tones anuals de CO2 a l'atmosfera per la reducció de transport privat que es calcula que hi haurà en benefici del transport públic.

"Amb la crisi del 2008 es va justificar l'aturada de les inversions a la línia 9. Amb la crisi actual, la del covid-19, es justifica precisament el contrari, l'impuls d'aquestes inversions. Si una cosa vam aprendre de l'anterior crisi és que l'austeritat en les inversions no sempre és la millor solució", ha indicat el conseller.

Per la seva banda, el secretari general de Vicepresidència, Economia i Finances, Albert Castellanos, ha destacat que fer aquest esforç inversor "és factible", i ha destacat que aquesta inversió "és socialment rendible", perquè els beneficis derivats d'aquesta infraestructura "superen amb escreix les despeses de posar en marxa el tram central de la línia 9".

Obres el 2021

El pla econòmic-financer preveu acabar la totalitat de la línia; és a dir, fer les estacions que falten en el viaducte de la línia 10 sud a la Zona Franca i acabar el túnel i les estacions del tram central de la línia 9 entre La Sagrera i la Zona Universitària. L'any 2021 està previst posar en marxa la tuneladora per acabar el túnel i, un cop fet, es farien les instal·lacions de vies i serveis, per després anar posant en marxa estacions.

Les primeres estacions previstes per a l'any 2026 serien les de Lesseps, Guinardó, La Sagrera i La Sagrera - Alta Velocitat. El 2027 entrarien en funcionament les de Camp Nou, Sarrià, Mandri, Sanllehy i Maragall. Finalment, entre el 2028 i el 2029 ho farien les de Motors, Campus Nord, Manuel Girona i Putxet.

stats